13 propostes per entendre el món en època de confinament 1


Fa ja més d’una setmana que s’ha decretat l’estat d’alerta a l’Estat espanyol i que una gran part de la ciutadania passa més hores de l’habitual a casa. Lafede.cat recull 13 temes periodístics, tots ells becats amb la 4a Beca Devreporter que aposta per al periodisme internacional responsable, per entendre el món en clau de Justícia global. La proposta convida a aprofundir en temes com el dret a l’aigua, les violències masclistes arreu, els processos migratoris, l’explotació de les dones migrants, el procés de pau a Colòmbia o la situació dels infants i joves que migren sols, entre d’altres. En moments de crisi global, cal tenir una mirada global. 

 

1. Aigua és VIDA!

El projecte d’AlterNativa vol evidenciar com el sistema econòmic global s’alimenta de l’explotació de recursos i de la violació de drets humans i col·lectius. Concretament se centra en els pobles indígenes de Guatemala.

Han iniciat una campanya des de change.org on s’exigeix l’alliberació de l’indígena i defensor de drets humans Bernardo Caal. L’equip periodístic li va fer una entrevista audiovisual des de la presó per aprofundir en la seva persona i les causes del seu empresonament, també va va publicar al Diari ara. A més, han publicat altres articles al mateix diari (“Els indígenes s’oposen al negoci de la fusta a Guatemala” i “On és l’aigua de Florentino Pérez?”) on es posa el focus al paper de l’empresari espanyol Florentino Pérez i l’aliança amb les oligarquies de Guatemala en projectes hidroelèctrics al riu Cahabón.

 

2. El negoci de l’aigua: la gestió d’un dret humà

L’àmplia proposta periodística d’Enginyeria Sense Fronteres se centra en la investigació i denuncia de l’impacte de la transnacional Agbar en la vulneració del dret humà a l’aigua, i en la sobirania local a l’estat mexicà de Coahuila. Es tracta d’un projecte de denuncia cap a la catalana Agbar que també gestiona Aigües de Barcelona.

Tota la investigació es recull al documental “Aigua tèrbola” (a partir de l’1h 27min), que es va estrenar als Cinemes Girona (Barcelona) el passat 26 de febrer i el 28 a la Cineteca Mexico (Ciudad de México), amb la direcció de Víctor Yustres.

S’han publicat diferents articles a mitjans: a Proceso (“Odebrecht-Agbar: Los negocios bajo el agua”, i “La crisis de Agbar en Saltillo”), a Rompeviento, i diverses peces a El Salto (“Las aguas turbias de Agbar en México”, “El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida”, “Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en España”) i a La Directa (Entrevista a Jackie Campbell i l’article “L’estratègia d’Agbar per blindar el control de l’aigua a Catalunya”). A més, de l’entrevista a la mexicana Daniela Pastrana a Mèdia.cat.

 

3. Veus, narratives i pràctiques per una vida lliure de violència a Bolívia

L’aposta periodística d’InteRed mostra les visions, veus i narratives de dones, nenes i entitats feministes que, des de la seva experiència, s’organitzen per denunciar la situació de violència en tots els àmbits de la vida a Bolívia, i la seva lluita personal i col·lectiva per erradicar-la.

En parlen a Pikara Magazine i a Radio 4. També, el dia 4 de març es va estrenar l’exposició transmèdia a l’Ateneu del Raval “Teixint veus contra la violència patriarcal a Bolívia”, amb la projecció del curtmetratge “Vivas nos queremos” de la Fundació Colectivo Cabildeo. 

 

4. Selfie de les migracions

A través d’imatges i relats de diverses persones que han migrat des de l’Àfrica a Espanya, el projecte d’Open Cultural Center pretén canviar la imatge que es dóna de les població migrant a Europa, especialment de les dones que són les que queden més invisibilitzades.

El documental #Boza explica cinc històries sobre migracions en forma de selfie, amb la direcció de les fotògrafes Anna Surinyach i Séverine Sajous. 

 

5. Migració senegalesa en nom de dona. The Backway

Partidas, Marcadas por la migración i La migración senegalesa tambien es femenina són uns dels reportatges inclosos en el projecte “The Backway” de Ruido Photo amb els periodistes Xavier Aldekoa i Agus Morales. En aquests reportatges, fets conjuntament amb les ONG Open Arms i Acció Solidària i Logística, parlen de la migració de Senegal i Europa de la mà de les dones: les migrants, les dones que es queden, les mares, les filles… El projecte mostra de les seves històries i de com elles viuen el fet migratori.

Projecte Partidas, de The backway. Foto: Pau Coll, Ruido Photo.

6. La lluita del poble Amazic

El projecte de Fora de Quadre i la Casa Amaziga explica la identitat amaziga i la seva vinculació amb Catalunya fruit de la migració que connecta els dos territoris. Parla, també, de com el poble amazic es veu discriminat per les polítiques marroquines i la falta de drets i llibertats al país. També es parla de la lluita contra la mina d’Imider. 

S’ha elaborat el documental “Amazics, una diàspora forçada”, projectat al programa Docs de Betevé. També s’ha publicat articles al Diari Ara: “Només volem que ens diguin si els nostres fills estan vius o morts“, Amazics, una diàspora forçada” i “La llengua, l’assignatura pendent dels amazics”.

 

7. 17 i més

La peça periodística de Fundació ABD vol donar a conèixer i denunciar la violació de drets de les dones a El Salvador, que actualment poden arribar a ser condemnades a fins a 30 anys de presó per homicidi agreujat per haver patit un avortament espontani. 

Han rodat el documental “La vida después” i han publicat a El Periódico.

 

8. The Libyan Crossroad

El projecte de Novact, amb la col·laboració del fotoperiodista Ricard García Vilanova i el periodista Javier Martín, és una investigació que analitza i denuncia el “passatge mortal” que molts migrants han de travessar des de Líbia cap a Europa: la situació de conflicte armat i els centres de detenció al país nord-africà, la travessa del Mediterrani i l’arribada a Europa. I també la situació als països d’origen que els fa escapar.

Han publicat el webdoc “The Libyan Crossroad”, que en parla Planeta Futuro de El País  i altres article a El Periódico (en castellà), al Diari Ara i a El País. El New York Times ha publicat una fotografia de Ricard Vilanova.

Clara Calderón, de Novact, parla del projecte al programa El Far, de Ràdio Terrassa.

Durant aquest reportatge el fotoperiodista Ricard Vilanova va ser nominat al World Press Photo.

The Libyan crossroad. Foto: Ricard García Vilanova.

9. Les jornaleres de la maduixa

Quina és la situació de les jornaleres marroquines que es dediquen a recollir maduixes a les dues bandes del mar Mediterrani? El projecte de la Fundació Surt en parla des de la perspectiva de gènere i posant el focus al rol que juga la frontera Nord-Sud entre Marroc i Espanya.

Hi ha articles publicats a Público, a La Independent, al Nació Digital i a El País.

 

10. D’infància en perill a infància perillosa

El projecte de Sos Racisme i els periodistes José Colón, Laura Jiménez i Hajar Boujtat aposta per un canvi de narrativa respecte el fenomen dels joves i infants que migren sols a l’Estat espanyol, posant el focus a la responsabilitat institucional.

Ho trobareu al Diari Ara (“El laberint burocràtic dels joves migrants”, “Les fronteres del sistema d’acollida de menors”) i a l’última edició de la Revista 5W. 

 

11. Deportacions: l’última etapa de les migracions

El projecte del Centre Irídia parla sobre les conseqüències de la deportació de persones d’origen senegalès a través de testimonis i de les seves famílies, per tal d’acostar-se a les causes d’aquesta realitat invisibilitzada i complexa. Alhora, vol fdenunciar la vulneració de drets en la que es troben les persones deportades, posant èmfasi en la doble discriminació que pateixen les dones. 

El Diari Ara publica alguns article a través d’un interactiu, també eldiario.es (“Tambacounda, la nueva terminal de ida y vuelta de las migraciones en Senegal” i “La “vergüenza” de volver: los deportados luchan contra el estigma del ‘fracaso’ en Senegal”) i La Directa. Es van fer entrevistes a Catalunya Radio i a Radio 4

Per endinsar-se més en el tema, es pot consultar l’informe que ha fet Irídia o llegir el resum de la presentació que es va fer al CCCB del 17 de desembre. 

 

12. Aamelat souriyat: jornaleres sirianes, dones i nenes refugiades a la Vall de la Bekaa

El projecte de l’ONG Alkaria analitza la situació que viuen les jornaleres sirianes, dones i nenes refugiades, en assentaments informals a la Vall de la Bekaa al Líban. Denuncien l’explotació i precarietat a la que es veuen sotmeses, suposant la seva feina una gran contribució al sosteniment de les famílies a l’exili.

Els reportatges els ha fet la fotoperiodista Eva Parey i s’han publicat a Marie Claire, al diari Ara.cat (“Sirianes al líban: agrair un jornal de misèria” i el mirades “Jornaleres per obligació”), Yo Dona de El Mundo, La Directa, Naiz, i a Daraj en àrab, combinant fotografia i text. Tot està recollit a la web de Parey.

La recollida del carbassó comença a les 4:00 del matí. Foto: Eva Parey.

13. Vivim la guerra, construïm la pau

El projecte incideix en el protagonisme de la societat civil i els moviments socials en la transformació del conflicte armat colombià, amb especial atenció a dues realitats: el paper de les dones (lideresses socials, ex-combatents, dones victimitzades, etc.) i el rol de les persones a l’exili en la construcció de la pau des de l’exterior.

El projecte de l’associació International Action Peace (IAP) es pot llegir a Premsa Rural (Les entrevistes a Yurany Cuellar , de l’Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra  i Elizabeth Pabón, presidenta de l’Asociación campesina del Catatumbo), El Salto amb una combinació de vídeos i text, i a Público on s’ha publicat una entrevista a la política Victoria Sandino.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Un comentari a “13 propostes per entendre el món en època de confinament