Aquest divendres 17 d’octubre es commemora el Dia Internacional per a l’erradicació de la pobresa. Com cada any, la plataforma Pobresa zero – Justícia global, de la qual Lafede.cat en forma part, publica un manifest on enguany exigeix i proposa canvis en les polítiques públiques per acabar amb aquesta xacra amb ‘una mirada col·lectiva i global per donar resposta a les necessitats socials i de sostenibilitat mediambiental’. La plataforma està formada per 3.200 organitzacions.
Lectura del manifest a l’acte de Pobresa zero – Justícia global de 2019 al CCCB. Foto: Lafede.cat
El 2019, segons dades d’Idescat, un 19’5% de la població catalana estava en risc de pobresa després de transferir ajudes, unes dades que apunten a un augment arran de la situació creada per la gestió de la Covid-19. Intermón Oxfam feia públic aquest octubre que si no es prenen mesures ràpides, la pobresa a l’Estat espanyol augmentaria en 1’1 milions de persones, passant a les 10’9 milions (23’07%), un 3’37% més que abans de la pandèmia. Segons el Banc Mundial, les persones afectades per pobresa al món podria augmentar fins a les 115 milions aquest any.
Davant d’aquestes dades alarmants, la plataforma un nou contracte social a Catalunya per a combatre les desigualtats i fa una crida a realitzar “canvis radicals i estructurals” per garantir els drets bàsics a tota la població i no deixar ningú enrere. El manifest exigeix que no val una ‘nova normalitat: “si no fem els canvis radicals i estructurals que calen, les previsions catastròfiques dels diferents organismes internacionals les acabarem pagant els de sempre: classes treballadores i, sobretot, col·lectius en situació de major vulnerabilitat”. I ho fa amb una visió global: “La crisi del coronavirus ha fet més imperiosa i urgent la necessitat d’un nou contracte social a escala planetària que faci efectius els Drets Humans i instauri una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes“.
Manifest 2020: Un nou contracte social per combatre les desigualtat, ja!
Demà dia 17 d’octubre se celebra el Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa. Un any més de reivindicació per garantir el dret a la igualtat d’oportunitats, a la cobertura de les necessitats més bàsiques, a la no exclusió per raons econòmiques, etc. Aquest any, però, la jornada arriba fortament marcada per un context de pandèmia mundial causat per l’expansió de la covid-19 que ha afectat tots els territoris i manté el món en una situació d’alerta i gran incertesa.
L’any passat des de la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global ja posàvem de manifest la necessitat de reflexionar sobre un nou contracte social i l’actual crisi evidencia que és urgent aplicar una mirada col·lectiva i global per donar resposta a les necessitats socials i de sostenibilitat mediambiental. El nombre de morts atribuïdes a la covid-19 no és superior a les causades per altres mals –insalubritat del medi ambient, fam, accidents de trànsit o altres malalties– però la simultaneïtat i rapidesa amb que ens va arribar la nova amenaça i el caràcter generalitzat amb què ens va afectar –tot i que no a tots de la mateixa manera, ni el virus pròpiament ni les mesures adoptades per contenir-lo— han marcat un punt d’inflexió. La ‘comunitat planetària’ s’ha fet palesa i ens ha recordat que no la formem només l’espècie humana, sinó també –i de manera molt rellevant justament en aquesta crisi— el medi ambient i totes les altres espècies i formes de vida que l’habiten. El nostre comportament afecta de manera determinant l’equilibri dels ecosistemes, de la seva diversitat, dels organismes i de l’espai on viuen.
Les conseqüències del model socioeconòmic capitalista, depredador amb la natura, lucratiu i individualista, s’han fet encara més evidents. La covid-19 ha trasbalsat per complet les nostres vides, però sobretot ha posat de relleu i ha accentuat problemes que ja coneixíem i havíem viscut en situacions de crisi anteriors. Més que canviar el món, la covid i l’emergència social que se’n deriva han agreujat els mals que ja patíem, les ‘patologies prèvies’. D’entrada, no ens han afectat a totes per igual. La fortalesa o precarietat dels sistemes sanitaris i de protecció social de cada país han condicionat la capacitat de resposta i gestió de les necessitats emergents; i dins de cada país, el nivell socioeconòmic i els recursos de cadascú –econòmics, materials, culturals, relacionals…— han determinat també la magnitud de les conseqüències. La resposta dels governs ha estat dispar i insolidària i s’ha posat de manifest, també, la urgència de millorar la governança mundial amb institucions creïbles i capaces de coordinar respostes globals. Si no fem els canvis radicals i estructurals que calen, les previsions catastròfiques dels diferents organismes internacionals les acabarem pagant els de sempre: classes treballadores i, sobretot, col·lectius en situació de major vulnerabilitat.
La crisi del coronavirus, en definitiva, ha fet més imperiosa i urgent la necessitat d’articular un nou contracte social a escala planetària que faci efectius els Drets Humans i instauri una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes.
Avui, la crisi sanitària, econòmica i social provocada pel coronavirus ha demostrat els terribles efectes de la desigualtat. Les persones en situació de vulnerabilitat han sofert més risc de contagi, tenen menys possibilitats de supervivència en cas de desenvolupar la malaltia i estan patint de forma
més dura les conseqüències del confinament. Les llars amb menys ingressos, amb una major exposició al contagi, han perdut en major mesura la feina i els ingressos, demostrant un cop més que les desigualtats no són innòcues; ben al contrari, produeixen una distribució inequitativa dels riscos i es manifesten de forma nítida en tots els àmbits de la vida de les persones, com ara la salut, l’habitatge, el treball o l’educació.
Ara més que mai, des de la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global creiem que cal repensar el nostre estil de vida i redefinir els principis pels quals ens regim, posant en valor els drets i les llibertats de les persones, la participació i la corresponsabilitat ciutadana en la governança per tal d’harmonitzar el creixement en democràcia.
I, per tot això, instem tots els agents socials, polítics, econòmics i mediambientals a:
- Combatre la precarietat laboral i la pobresa
- Reforçar l’accés universal a serveis públics de qualitat
- Avançar cap a la justícia fiscal i combatre la corrupció en tots els àmbits de l’administració
- Combatre els factors que afecten els equilibris planetaris, entre ells el canvi climàtic, i promoure la sostenibilitat
- Garantir els drets de tota la ciutadania i combatre la xenofòbia, el masclisme i els discursos d’odi
El risc de fractura social s’accentua i la cohesió i la convivència es veuen greuement amenaçades. No volem una ‘nova normalitat’, ens cal una nova societat. Tenim la responsabilitat de promoure i fer efectius canvis profunds i radicals que instaurin un nou ordre social, econòmic i polític basat en el respecte als drets de les persones i de la natura. Per fer-lo possible hem de reivindicar la política com a eina col·lectiva al servei i a l‘abast de la ciutadania, perquè només amb corresponsabilitat i cooperació entre la mateixa ciutadania podrem parlar d’un nou pacte social veritablement democràtic.
Garantir els drets bàsics és el primer pas per no deixar ningú enrere. S’ha de vetllar pel conjunt de la població, donant cobertura a tothom que viu a casa nostra. És una qüestió de justícia social i global. El nou paradigma ha de superar l’assistencialisme i posar les persones i la sostenibilitat de la vida i del planeta al centre, donant valor a allò que importa per al nostre benestar i per la cohesió social. Necessitem una ciutadania empoderada i participativa, que contribueixi com a subjecte de drets i obligacions al bé comú i a la construcció d’UN NOU CONTRACTE SOCIAL, JA!
Barcelona, 16 d’octubre de 2020
17 d’octubre de 2020, Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa
Molt be!
Moltes gracies!
Endavant!