Avui és el Dia Internacional del Migrant i des de l’eix de migracions de Lafede.cat es llença un comunicat per denunciar les múltiples cares del racisme institucional que pateixen les persones migrants un cop arriben aquí. El text exigeix un compromís ferm de les administracions (de l’Estat, de Catalunya i dels municipis) en l’erradicació de les barreres que obstaculitzen assolir la ciutadania de ple dret.
La manifestació de suport a la Tancada Migrant de Barcelona pels carrers del Raval. Foto: Pedro Mata (Fotomovimiento)
Avui, 18 de desembre, Dia Internacional del Migrant Lafede.cat recorda que acabem l’any amb més de 135.000 arribades de persones a Europa pel Mediterrani, 61.500 de les quals han entrat per l’Estat espanyol. Més de 2.000 han perdut la vida pel camí, segons l’ACNUR. Hi ha hagut una davallada del nombre de persones que arriben a territori europeu respecte altres anys, però les entrades per la frontera sud han augmentat. Mentrestant, hi ha hagut un canvi de govern i amb ell semblava que un gir en la política migratòria: l’acollida de l’Aquarius només al arribar al poder va ser el primer gest. Les esperances inicials s’han anat esvaint. Exemples en son les 116 persones deportades a l’agost després de saltar la tanca de Melilla o la capacitat de deixar 10 dies un pesquer al Mediterrani amb 13 persones a bord rescatades d’una pastera buscant un port segur. Les expulsions en calent continuen i el focus securitari sobre la immigració també. Ara Espanya, acaba de signar el Pacte Mundial per les Migracions a Marràqueix per a garantir una immigració regular, segura i ordenada i ha anunciat que a principis d’any traurà les ganivetes dels filferrats de la frontera sud. Petites noves esperances i moltes contradiccions.
Però què passa quan les persones arriben i volen ser ciutadans i ciutadanes de ple dret? Lafede.cat aprofita aquest dia per denunciar les múltiples cares del racisme institucional a les que es veuen sotmeses i que n’impedeixen el seu reconeixement.
Moltes de les persones nouvingudes es troben en una situació administrativa irregular que les desprotegeix i les exposa a una inseguretat permanent. A aquestes persones s’hi sumen altres que, malgrat portar anys vivint aquí, per falta de treball retornen a la irregularitat. La Llei d’Estrangeria condiciona el permís de residència a un contracte laboral i aquest al permís de residència. Un peix que es mossega la cua. Una espiral burocràticament perversa.
Davant d’aquesta situació de desemparament, Lafede.cat exigeix al govern espanyol un gest valent i decidit per obrir un debat sobre la Llei d’Estrangeria i que per fer-ho compti també amb la societat civil organitzada.
D’altra banda, Lafede.cat reclama a les altres administracions (municipal i autonòmica) avenços urgents per millorar la situació de les persones migrades:
- Empadronament. És un dret i un deure de tota persona que visqui a un municipi i l’administració local té l’obligació de garantir aquest dret perquè és el primer pas per accedir a la resta (salut, educació, serveis socials, vot…). A més, qualsevol Ajuntament pot empadronar sense domicili fix si hi ha un informe de serveis socials. Cal un compromís ferm dels municipis en aquest sentit com ja ho han fet Barcelona, Girona, Badalona, Mataró, Blanes, Sabadell, Terrassa i altres poblacions.
- Informes d’arrelament i d’integració. Son els serveis socials municipals els encarregats de fer aquests informes que serveixen per aconseguir la residència o renovar el permís. Aquests tràmits tenen un cost que dificulta encara més la seva obtenció. Els ens locals han de facilitar-los per poder garantir la regularització administrativa de les persones.
- Accés a la sanitat. El padró és imprescindible per tenir aquest dret, malgrat que a Catalunya hi ha excepcions: les persones no empadronades o amb menys de tres mesos tenen garantida l’assistència bàsica (ambulatòria). Embarassades i menors reben atenció general independentment de la seva situació. Malgrat això, PASUCAT i altres entitats han denunciat que sovint es vulnera al dret a l’accés a la salut. Cal, doncs, que no es vulneri la llei i es garanteixi la seva aplicació, per exemple, formant als i les professionals, fent inspeccions que ho garanteixin i augmentant els recursos.
- Dret a l’escolarització. El dret del menor preval per sobre la seva situació administrativa. Així doncs, qualsevol menor que visqui a Catalunya en edat d’escolarització obligatòria ha d’anar a l’escola o institut. A més, cal que Departament d’Educació posi els recursos necessaris per millorar l’atenció escolar (dotar de professionals els centres, aules d’atenció especial, etc.) i que es distribueixi l’alumnat en centres amb criteris de prevenció de la segregació escolar i l’estigmatització. A més, cal formació dels i les professionals i avaluació per evitar actituds racistes tant des de l’alumnat com des del professorat.
- Dret a l’habitatge. L’especulació immobiliària afecta a tota la societat, però qui en surt més mal parat són les persones més vulnerables. Les persones migrants tenen menys xarxa de suport quan se les expulsa de casa seva. A més, pateixen pràctiques discriminatòries a l’hora d’accedir a un habitatge de lloguer o compra per part dels propietaris i intermediaris. Les administracions han de garantir aquest dret sense excepcions.
- Dret al treball digne. La precarietat laboral en la que està immersa bona part de la societat, afecta molt durament a les persones que es troben en una situació administrativa irregular. Aquestes es veuen obligades a acceptar condicions laborals és precaritzades i son explotades i fins i tot, sotmeses a situacions d’esclavatge com s’ha denunciat a les càrnies, amb les temporeres, les cuidadores de la llar o les netejadores de pisos. La falta d’un contracte laboral per absència de papers les situa en una situació d’inseguretat i desprotecció. Cal tolerància zero i més inspeccions i sancions per a les empreses que apliquen aquestes pràctiques.
- Identificacions per perfil ètnic. Segons SOS Racisme, el 74% de les persones identificades pel carrer no ha comès cap delicte. Aturar algú en funció de l’aspecte físic és una pràctica aleatòria, racista, il·legal i classista plena d’impunitat per part de qui l’exerceix. Cal que s’acabi amb aquestes actituds discriminatòries. A més, aquestes pràctiques poden derivar en una detenció, l’entrada en un CIE i expulsió del país.
- Dret a la representació política. 800.000 persones de més de 18 anys de les 1.500.000 sense nacionalitat espanyola no poden votar encara que algunes ja hagin nascut aquí. Això significa entre un 13 i un 15% de la població amb dret a vot. En les municipals hi ha excepcions, segons els acords bilaterals amb certs països. El dret a vot és un dret bàsic per a assolir canvis polítics: escollir qui et representa o poder ser representant allà on vius.
- A totes aquestes casuístiques, cal sumar-hi la perspectiva de gènere. Les dones migrants són encara més discriminades i invisibilitzades pel fet de ser dones. Algunes, a més, han patit o pateixen violència masclista. Cal destinar més recursos a la prevenció i l’atenció de les violències masclistes que viu aquest col·lectiu.
Aquest 18 de desembre, des de Lafede.cat reclamem un dret bàsic: que a les persones migrants se les tracti com a persones i se’ls garanteixin tots els drets per poder refer-se del trànsit, estabilitzar-se i construir una vida digna sense obstacles. D’aquesta manera podran, també, contribuir a les transformacions polítiques, socials i econòmiques tant dels seus països d’origen i com del nou lloc de residència. Totes les administracions tenen l’obligació de garantir-los els seus drets i d’aplicar mesures fermes i reals per acabar amb el racisme institucional i per això exigim passos ferms en aquest sentit.