‘Com a política pública volem contribuir a canviar la ciutat a través de les entitats’


L’Ajuntament de Barcelona, una de les administracions més compromeses amb l’educació transformadora, ha revisat en profunditat tot el treball fet fins ara en relació a l’Educació per a la justícia global, i davant les limitacions que mostraven les eines heretades de la cooperació per pensar, formular i avaluar projectes educatius, ha impulsat un espai de reflexió col·lectiva i la cerca de nous marcs metodològics. El resultat ha estat la publicació  “Educació per a la Justícia global i canvi social. Nous relats per a la planificació i l’avaluació: res tan pràctic com una bona teoria”, un document sorgit del treball fet, des de 2013, en el Grup d’Educació per a la Justícia Global del Consell Municipal de Cooperació de Barcelona i en altres espais tècnics, de revisió de formularis i convocatòries.

Lafede.cat ha entrevistat als autors Ramon Crespo Forte, Abel Sampériz Callís i Carol Pujadas Torné, també directora de l’ONG Creart, i la responsable tècnica de l’Ajuntament de Barcelona, Judit Rifà Dachs, perquè parlin d’aquesta nova publicació i del nou enfocament que proposa.

En aquesta segona entrevista parlem amb la responsable de l’Ajuntament, Judith Rifà. La primera entrevista, als autors del document, es pot llegir aquí.

Quin canvi es vol generar amb aquesta publicació?

Inspirar les entitats i que tirin del fil, i es qüestionin i investiguin més, i reflexionin. No és una guia, ni et solucionarà els problemes quan has de formular o fer un projecte. Com a política pública volem contribuir a canviar la ciutat a través de les entitats. Si ens creiem que l’educació és el pilar del canvi i la transformació social, i l’Ajuntament inverteix dos milions d’euros anuals, hem de ser capaços que passi. Volem que qualsevol intervenció acabi tenint un efecte i que si l’entitat marxa quedi sempre alguna cosa en el territori. Hem apropat el món de la planificació i l’avaluació al de l’Educació per a la Justícia global (EpJG) i esperem que en el futur immediat, en un any o dos, la publicació es pugui nodrir de més exemples.

Com s’acompanyarà i es donarà suport a les entitats per incorporar aquest nou enfocament?

Formular no pot ser un acte reflex per a tenir una subvenció, volem que el propi formulari ajudi a pensar què vull fer i què vull canviar. Tot i que hi ha diferents nivells i realitats d’entitats, en general els equips d’EpJG són més sòlids que fa 10 anys. No creiem que hagi de ser un gran canvi ni molt difícil. Busquem centrar-nos en els mecanismes, posar el zoom en aquells aspectes que segurament ja hi són en tots els processos educatius que impulsen les entitats, però als quals fins ara no s’ha donat valor: com treballo, amb quina mirada, com tinc cura de la gent i del territori, què faig per conèixer allò abans de ficar-m’hi, visibilitzar coses que ja es feien per intentar comprendre processos complexos… Ja s’han ofert assessoraments per part dels autors i consultors a les entitats per aprofundir en temes concrets. A la jornada de presentació ens vam adonar que allò no era el final del procés i que calia continuar, i probablement amb el mateix format que fins ara, de trobades i intercanvis.

L’aposta per a un canvi de model és molt interessant en termes pedagògics i de transformació social però complicarà la vida a les entitats si no es fa extensiu a la resta de administracions. Caldrà fer plantejaments i formularis diferents perquè sovint els projectes es cofinancen. Es pot caminar cap a un canvi més global?  

No busquem plantejaments molt diferents o oposats sinó complementaris. A la publicació es recullen les complicitats entre enfocaments, però s’ha de tenir en compte que cada finançador té el seu àmbit territorial i això afecta als formularis, nosaltres necessitem que s’aterri molt en allò concret. Potser cal entendre primer el projecte només com una part que contribueix a una altra cosa més àmplia, la mirada de co-construir amb altres. Som conscients de totes les limitacions estructurals que hi ha i que només ens hem centrat en les metodològiques. La idea és millorar la pràctica de les entitats i mirar de desvincular-lo de les convocatòries, tot i que sabem que és molt difícil. No volem incidir només en els projectes sinó en la pròpia entitat i en la seva mirada educativa que de fet, ja ha canviat i millorat molt ens els últims 10 anys. Cada cop els projectes tenen més qualitat, el llistó està més alt, i això és una bona notícia.

En què es veuen les millores dels projectes d’EpJG?  

En els últims cinc anys s’ha multiplicat el nombre d’entitats que expliquen amb qui col·laboren. El treball en xarxa està més incorporat. També es veu que hi ha un treball previ amb altres actors i que quan es comença amb el projecte, les entitats s’adonen que aquesta inversió inicial suposa majors impactes després. Cada vegada hi ha més resultats no previstos i s’han de fer canvis respecte al previst inicialment perquè sorgeixen “tentacles”, noves demandes o col·laboracions amb altres actors del territori, i és aquí on veiem quan l’entitat està ben col·locada i que sap explicar-ho: no cal sensibilitzar 1.000 persones, sinó també saber descobrir aquests petits canvis i els seus impactes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.