Crònica de la presentació de la 3a Beca Devreporter


El passat 10 d’abril es va presentar la 3a Beca Devreporter a una jornada al Museu Marítim. Més de 100 persones van assistir a les diferents taules rodones que es van succeir al llarg de la tarda, i moltes van aprofitar l’espai de networking final. Les bases i els formularis estaran disponibles aquesta setmana i hi haurà temps fins el 23 de maig per presentar propostes. Satisfacció general amb la dotació de les noves beques i només un cert neguit pel poc temps disponible per presentar les propostes.

Taula rodona amb Marta Molina (freelance), Gemma Garcia (La Directa), Óscar Martínez (El Faro) i Arturo Puente (eldiario.es). Foto: Lafede.cat

Es poden presentar periodistes que estan a mitjans? Quins criteris teniu per avaluar l’impacte dels mitjans? Una entitat només es pot presentar amb un projecte? Es pot presentar documentació en altres idiomes? Quins són els formats que s’accepten? Es pot finançar un reportatge que formi part d’un projecte més gran? Hi haurà feedback en el cas dels projectes no becats? Aquestes van ser algunes de les preguntes del públic a la jornada del 10 d’abril. Les respostes estaran presents a la web de la Beca Devreporter que estarà disponible al setmana vinent.

A la taula d’obertura el president de Lafede.cat Tono Albareda va agrair el suport a les administracions i el Col·legi de Periodistes. «Enguany la beca té un pressupost que multiplica per 10 el de l’any anterior i que permetrà fer molts més reportatges crítics, en un moment de retallada de drets necessitem informació de qualitat». Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya va recordar que al Col·legi hi ha molta sensibilitat pels temes socials i que hi ha una Comissió de Periodisme Solidari des de fa 15 anys. Segons Bonet les beques permetran ampliar la comunitat de periodistes sensibles amb aquestes temàtiques. Va mencionar el Vademècum com a document de referència juntament amb el Codi deontològic, i va afegir que cal que entre periodistes i ONG hi hagi un coneixement i reconeixement mutu. «Les beques són necessàries en un moment de molta precarietat. Segons les nostres dades els periodistes joves estan cobrant 6 euros l’hora, i aquestes beques estan molt ben dotades».

David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, va afirmar que treballar amb els periodistes és una aposta estratègica per un sector que aborda problemàtiques globals i molt complexes. Va fer autocrítica («el sector de la cooperació s’ha burocratitzat molt i s’han destinat pocs recursos a fer entendre la seva evolució»), i va posar l’exemple de la Taula per Mèxic a la qual s’havia donat suport per acollir periodistes mexicans amenaçats per denunciar el narcotràfic. «Pel port de Barcelona passen milers de contenidors amb violació de drets humans incrustats, hem tingut un narcocònsul de Mèxic». Llistar va fer una crida als periodistes a investigar aquest tipus de temes i presentar-los a la beca.

Manel Vila, director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, per la seva part, va felicitar la iniciativa i també va parlar de la importància de comunicar bé la cooperació. «Les retallades del 2010 i 2011 en cooperació internacional es van fer perquè no s’havia comunicat bé la feina. Cal comunicar les causes, cal explicar el per què estem treballant on treballem». Ara que l’ACCD prepara el nou Pla director ja s’ha incorporat aquesta visió: «planificar, executar, comunicar, si una de les tres coses és un zero el resultat és un zero». Respecte a la beca va destacar especialment que els periodistes puguin treballar amb temps i recursos per investigar els temes, i va animar a periodistes i ONG a treballar des de la perspectiva dels ODS, i va ressaltar el fet que aquesta iniciativa estigui internacionalitzant el sector català de la cooperació ja que s’ha treballat amb altres actors europeus i també amb periodistes del Sud.

L’equip tècnic de Lafede.cat va presentar els antecedents i esperit de la Beca Devreporter, i els aspectes tècnics d’aquesta tercer edició. Montse Santolino va explicar que Lafede.cat es va presentar per primera vegada a una convocatòria europea l’any 2012 per manca de recursos i com, arran dels bons resultats, s’ha pogut plantejar un segon projecte amb set plataformes associatives de la resta d’Europa. El nou projecte Frame, Voice, Report vol donar resposta a la situació detectada d’estancament de narratives i rutines informatives relacionades amb la cooperació, la pau i els drets humans per part de periodistes i ONG, i vol incentivar un canvi en els discursos i les relacions entre ells. D’altra banda, els canvis socials i polítics recents i la retallada de drets i llibertats afecta directament el treball de les ONG i fa més necessària que mai una informació de qualitat. «Semblen beques però el que volem i no entra a cap formulari ni justificació és generar xarxes i processos de canvi, petites passes cap a la justícia global».

Isabelle Torallas i Gisela Gonzalo van presentar els principals aspectes tècnics de la beca: qui es pot presentar, quin tipus de projectes s’accepten, quins són els principals criteris d’avaluació i quines despeses es financen. Van explicar que els materials bàsics de referència són tres: “Treballar per la justícia global en un món global”, el “Vademècum per una informació internacional responsable” i “Transformar Catalunya, millorar el món”, el Pla del Govern per implementar els ODS a Catalunya. També que les bases definitives i els formularis estaran disponibles el divendres 20 d’abril a una web específica on es podran resoldre tots els dubtes.

 

Gisela Gonzalo i Isabelle Torallas, coordinadores de la Beca Devreporter. Foto: Lafede.cat

Per què serveix i per que no serveix la beca?

La beca serveix per arribar a molta més gent, trencar els prejudicis mutus, poder dedicar temps i recursos a explicar la complexitat de molts temes, ampliar els contactes i reforçar les xarxes. La beca no serveix per fer publicitat gratuïta de l’entitat ni per aconseguir finançament, ben al contrari és una aposta que requereix molt de treball voluntari i activista. Aquestes van ser algunes de les principals conclusions de la taula dinamitzada per Elisenda Rovira del Grup Barnils on comunicadores i periodistes becats van fer balanç.

Tant Sílvia Urbina, de Justícia i Pau com Carla Liébana de Setem van explicar el valor afegit de treballar amb periodistes en termes d’impacte mediàtic. Urbina va dir que la gran diferència era poder arribar a un públic no sensibilitzat. Liébana va corroborar-ho i va destacar com la veu d’autoritat dels mitjans afegia credibilitat al discurs i les pràctiques de transformació de les entitats. Va parlar de les dificultats per encaixar els diferents ritmes de treball però de com una relació estreta amb els periodistes permet adonar-se’n i fins i tot desmitificar la seva capacitat real de denúncia. Per Jose Peñin de SOS Racisme, una ONG que no treballa fora de Catalunya, poder incloure la visió des de Senegal va ser cabdal per tenir una visió completa de la problemàtica dels manters que ells tracten, i no es podria haver fet sense la beca.

Pel que fa als periodistes, Joao França de Catalunya Plural va destacar el fet de poder treballar amb temps un tema i també de poder relacionar-se amb una periodista senegalesa que va venir a Barcelona i va publicar al Senegal reportatges sobre com viuen els senegalesos a Barcelona. França, des del periodisme local, sentia molt lluny el món de la cooperació internacional però l’enfocament de la justícia global li ha permès ampliar la mirada i veure conflictes que es donen al nostre entorn, com a conflictes globals.

Edu Ponces de Ruido Photo va dir que la beca no havia condicionat la independència del mitjà perquè, en el seu cas, donava suport a un mitjà que ja treballava en la línia Devreporter. D’acord amb l’ONG ACPP volien mostrar que no hi havia relació causa-efecte entre migració centramericana i violència però, en el transcurs de la investigació van descobrir que sí, i van haver d’aprofundir en les causes que porten a aquests migrants a ser violents i van acabar identificant la manca de polítiques públiques d’acollida als EEUU com una de les raons fonamentals. Majo Siscar, que va treballar el dret a l’aigua amb Enginyeria sense Fronteres, va explicar com ampliar l’interès per un tema proposat per l’ONG i en el qual els mitjans no haurien invertit: ampliant el focus cap a la desigualtat i la violència. «Vam poder conèixer les contraparts amb les que treballa ESF i ens vam poder introduir en les comunitats. D’un tema vas a un altre, la beca permet temps perquè s’entrellacin i també per poder aprofundir en la complexitat».

Dos debats van estar molt presents, el de la visibilitat de l’entitat i el de l’ús del llenguatge. Dos debats «molt devreporter» segons Elisenda Rovira,la moderadora. Així, Sílvia Urbina, de Justícia i Pau, va avisar a les noves entitats que es volguessin presentar que havien d’estar disposades a aportar recursos i a quedar invisibilitzades i, des del periodisme, Edu Ponces va advertir als periodistes que el periodisme de qualitat sobre temes d’injustícia global és molt car de fer i que no es guanyen diners. També que la beca pot implicar haver de convèncer una ONG que fer bon periodisme sobre els temes que tracta és positiu per a ella, malgrat no surti el seu nom.

En relació als enfocaments i el llenguatge periodístic, Carla Liébana valorava especialment com permetien arribar millor al gran públic, i Jose Peñín de SOS Racisme poder convertir les seves dades i informes en quelcom més accessible i atractiu que després, a més, era útil per a la tasca de sensibilització. Ponces, es queixava del llenguatge excessivament tècnic o «políticament correcte» i de la necessitat de sortir del “gueto”, i Liébana recordava que dins les pròpies entitats aquest és un tema de debats interns.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.