D’on ve la teva rosa de Sant Jordi?


El proper dilluns arriba la diada de Sant Jordi a casa nostra, el dia de la rosa i el llibre, el dia de la cultura. L’any passat es van vendre, a Catalunya, sis milions de roses, segons el Gremi de Floristes de Catalunya, però, d’on provenen aquestes roses? El 90% no estan cultivades a casa nostra.

Roses solidàries fetes d’altres materials. Foto: Lafede.cat

Només el 10% de les roses que es venen durant una diada normal són plantades, produïdes i cuidades per productors i productores catalanes, principalment del Maresme. I la resta, doncs, d’on ve? La majoria provenen d’Holanda (un 35%) i Colòmbia (35%), a més d’Equador (20%), segons dades de l’Ajuntament de Barcelona del 2016. Ens faríem, però, una trampa al solitari si penséssim que totes les que suposadament són holandeses ho són de veritat. Holanda rep la majoria de flors importades a la Unió Europea i des d’allà es distribueixen.

Segons dades de Eurostat, els deu primers mesos de 2017, la Unió Europea va importar 624 milions de roses d’arreu i en va exportar a països que no són de la UE 62 milions. Els principals exportadors europeus són Holanda (43 milions, el 70%), Lituània (7milions), Alemanya (5 milions) i Letònia (5 milions) i les fan arribar principalment a Rússia i Suècia.

Pel que fa a les importacions de fora la Unió, aquests 624 milions de roses, la meitat provenen de Kènia, arriben a Holanda i des d’allà es reparteixen. Després hi trobem Etiòpia, Equador, Colòmbia i Uganda.

En quines condicions s’han cultivat?

Les condicions de producció de les flors a molts països del sud, s’acosten a l’esclavitud. Salaris ínfims, llargues jornades laborals i intoxicacions per productes químics, són algunes de les condicions habituals”, explica Laura Villadiego en un article a Carro de Combate. Això és el que denuncien moltes organitzacions cada any.

  • Situacions d’explotació: Les empreses productores busquen espais estratègics per maximitzar els beneficis del seu producte, és a dir, llocs on els salaris pugui ser baixos i les jornades laborals entre 10 i 15 hores, que poden augmentar en períodes d’alta producció. A més, sorgeixen malalties per causes professionals, no només per l’alta explotació sinó també per l’exposició a pesticides i químics. Fins i tot l’Organització Internacional pel Treball (OIM) ha denunciat casos d’explotació infantil a Equador.
  • Qui surt més mal parada és la dona: A Colòmbia el sector està feminitzat ja que en molts casos són caps de família,sense estudis ni altres opcions laborals. A més, segons la corporació Cactus, nascuda per fer front a la situació dels i les treballadores de les flors a Colòmbia, algunes empreses demanen un certificat de lligament de trompes per assegurar-se que no es quedaran embarassades. El 83% de les empreses demanen, també, testos d’embaràs.
  • Perill pels ecosistemes, el medi ambient i l’economia local: Els monocultius extensius, en aquest cas de flors, provoca problemes d’escasetat d’aigua en algunes zones i de canvis en la fauna i la flora on estan situats. A més, l’apropiació de terres per a la producció de flors resta espai a la producció de béns d’autoconsum per a la població local.
  • Despesa energètica: La rosa que ens arriba a les mans, no només ha estat produïda sota índex d’explotació laboral, sinó que a més ha generat una petjada ambiental enorme. Una rosa que prové de Kènia, per arribar a Europa, com a mínim, ha fet uns 9.000 quilòmetres. Si a més s’ha enviat primer a Holanda i des d’allà es distribueix, cal sumar-li més quilometratge.

L’explotació laboral i de terres, les condicions de les dones, el treball infantil i l’impacte medi ambiental, són alguns dels temes que les organitzacions federades treballen a països del sud i dels quals sensibilitzen al nord per tal d’assolir la Justícia Global. A altres països, com Anglaterra, han sorgit iniciatives per a un comerç just i solidari de flors. És el cas de la iniciativa Fairtrade Flowers que vol potenciar la producció de flors a empreses locals on les condicions laborals dels i les treballadores siguin respectades. De fet, ja hi ha 50.000 persones beneficiades. Aquesta, per què no, pot ser una incitativa replicable a altres països com el nostre. Sant Jordi és una celebració central al nostre país i esdevé un bon dia per qüestionar el model de consum. Petites accions com preguntar a la floristeria d’on ve la rosa que ven o optat per roses solidàries d’altre materials, com així fan moltes de les organitzacions federades, poden ajudar a conscienciar-nos sobre el nostre propi consum i les dinàmiques que genera, una eina imprescindible per a la transformació la societat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.