(Català) L’equip tècnic recomana. Llibres per aquest Sant Jordi 1


Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Ja teniu pensat el llibre de Sant Jordi d’aquest any? L’equip tècnic de Lafede.cat us fem algunes propostes interessants per fer-nos reflexionar sobre l’actualitat i les formes d’actuar. Pensament crític per assolir la Justícia Global. També ens hem proposat reflexionar sobre l’origen de les roses i alternatives existents.

Llibres. Foto: Lafede.cat

 

  • La proposta de l’Anna: “Mamadou va a morir”, de Gabriele del Grande

Ediciones Del Oriente Y Del Mediterraneo

Si vols un llibre fàcil, que es llegeixi ràpid i que et faci somriure, aquest no és el teu. Una bona amiga i companya de lluites fa un temps em va recomanar “Mamadou va a morir”. Es situa al 2006-2007, però és com si fos avui mateix. Parla de les morts ofegades, de les vides desaparegudes, dels llargs camins de tortura, de pallisses, de menyspreu, de violència. Parla de les milers de persones que decideixen emprendre un llarg viatge des dels seus països d’origen cap a Europa. Parla de les morts al Mediterrani i de les del desert del Sàhara. Parla de l’Europa fortalesa. El periodista italià Gabriele del Grande va decidir viatjar a Àfrica amb 24 anys per parlar de la migració, dels oblidats. D’allà en va sortir un llibre i un llegat en format web “Fortress Europe”. Prepara’t per plorar, per enrabiar-te, per tancar el llibre i deixar-lo reposar. Preparar per tot això, perquè paga la pena.

 


  • La proposta del Dani: “El diari de la Míriam”, de Míriam Rawick

Angle Editorial

Llibre colpidor, i a voltes trist, però amb moments d’una enorme bellesa, sensibilitat i humanitat que ens mostra el millor de l’ésser humà en la pitjor de les circumstàncies. I és que el llibre que us recomano per aquest Sant Jordi recull part del diari que fa la Míriam, una nena de 7 anys nascuda a Alep (Síria), abans, durant i després del setge que va patir la seva ciutat, Patrimoni de la Humanitat. La Míriam ens transporta a través de la seva mirada d’infant a la cruesa d’aquesta guerra, que ja fa massa temps que dura i que sembla que hem oblidat, però també ens apropa a la solidaritat i la tendresa de les seves habitants, de les que no tenen recursos per fugir de la barbàrie. Els seus textos parlen de guerra però sobretot d’esperança, que és el darrer que queda quan ja no queda res.

 

 


  • La proposta de la Georgina: “Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla”, de Marina Garcés

Col·lecció Ara Arcàdia

Això de la filosofia de guerrilla em va encantar quan ho vaig llegir al títol i, en el fons, és el que em va atrapar d’aquest llibre. Després de renovar-lo diverses vegades a la biblioteca, he decidit regalar-me’l aquest Sant Jordi perquè s’ha convertit en un bon company de viatge. Vull tenir-lo a prop per submergir-m’hi de tant en tant. En els seus microcapítols la Marina ens convida a pensar radicalment a partir de preguntes tant captivadores com aquesta: es pot aprendre a pensar lliurement per força? Però també ens convida a repensar-nos, individualment i col·lectiva: «seguint les pistes de la filosofia, el camí del jo porta al nosaltres. Fins i tot en la més radical soledat no hi ha pensament privat».

 

 

 


  • La proposta de la Gisela: «El conte de la serventa», de Margaret Atwood

Quaderns Crema

Et ve de gust una lectura lleugera d’estiu? Doncs millor que aquest Sant Jordi passis de llarg pel prestatge de la lletra A: Atwood. «El conte de la serventa» és una novel·la distòpica duríssima que retrata una societat sotmesa pel totalitarisme, el masclisme i l’extremisme religiós. En el context més opressor, quin paper es reserva per a les dones? Malgrat ser un llibre de ciència ficció, no és difícil relacionar l’atmosfera pesant de la novel·la amb el present i això és el que fa de «El conte de la serventa» un relat encara més inquietant i esfereïdor.

 

 

 

 


  • La proposta de la Isa: “La flor púrpura”, de Chimamanda Ngozi Adichie

Literatura Random House

Vaig conèixer Chimamanda Ngozi Adichie gràcies a “Todos deberíamos ser feministas” i em vaig enamorar de la seva literatura amb la seva primera novel·la “La flor púrpura”. Aquest llibre és la història d’una família amb el rerefons polític de la convulsa Nigèria dels anys seixanta. Però el nus del relat és familiar. El pare, un demòcrata compromès amb els seus i el país, imposa un règim de terror a casa seva. La filla adolescent i el seu germà descobreixen les olors, els colors i el so del seu propi riure a casa la seva tieta. La novel·la m’ha captivat des del primer moment i no voldria espatllar-vos el viatge explicant-ne massa (espòiler!). Prepareu un mocador i deixeu-vos portar perquè gairebé no us caldrà cap punt de llibre.

 

 

 


  • La proposta de la Laura: “Archivos estelares”, de Flavita Banana

Editorial Astiberri

No he sigut massa fan de les il·lustracions fins que vaig descobrir per xarxes socials una onada d’il·lustradores com l’argentina Agustina Guerrero i espanyoles, María Hesse o Flavita Banana. D’aquesta última és de qui us recomano el llibre per aquest Sant Jordi:”Archivos estelares”. L’estil de la Flavita és senzill, basat en vinyetes en blanc i negre, però carregat de tocs irònics i d’humor sobre l’amor i la vida. La recomano perquè posa en qüestió molts actes del nostre dia a dia normalitzats però dels quals no en parlem gaire: des de la hipocresia consumista, passant per la dependència de l’amor romàntic, a les discussions de parella més absurdes. A més, com a dona i feminista, m’agrada perquè la figura de la dona està present en la gran majoria de la seves il·lustracions. Així si voleu sorprendre i canviar la novel·la de sempre, aquesta és la vostra opció!

 


  • La proposta de la Montse: “Lluny de Ghana”, de Taiye Selasi

Edicions Salamandra

Hi ha 258 milions de migrants al món segons l’ONU. No arriben al 3,5% de la població mundial. La millor manera d’entendre’ls és escoltar-los o llegir-los. El títol original d’aquesta novel·la és ‘Ghana must go’. Així li diuen a Nigèria a les bosses de plàstic amb quadres que carreguen els migrants. Aquest concepte prové dels anys 80, quan el Govern va obligar a milers de refugiats ghanesos a marxar del país. És la primera novel·la de Selasi, una «afropolita» de pare ghanès i mare nigeriana, nascuda a Londres, criada a Boston i que ara viu a Roma. Amb arrels africanes però educació i cultures mestisses. Salesi explica amb sensibilitat exquisida la història d’una família mig nordamericana mig africana que es reuneix a Ghana per la mort del pare i, a través d’ella, la història de tants fills de migrants i de com construeixen el seu concepte d’arrelament, de família, de cultura i de país. A molts països no han volgut posar la paraula Ghana al títol perquè no vendria molt. Què raro no?

 


  • La proposta del Néstor: “No n’hi ha prou amb dir No”, de Naomi Klein

Editorial Empúries

Aquest llibre suposa una nova i necessària aportació de la periodista i activista canadenca Naomi Klein, sempre tan lúcida com interessant, autora de grans llibres com «No logo», «La doctrina del xoc» o «Això ho canvia Tot». Una lectura imprescindible per entendre una mica millor on estem, el per què, i què podem aportar més enllà d’una crítica exasperant. Implicació, organització, proposició i activisme perquè, com diuen: “no hi ha protesta sense proposta”.

 

 

 

 


  • La proposata de la Pepa: “Sentados en el fuego”, d’Arnold Mindell

Icaria Editorial

En temps convulsos, on les posicions s’enconen i sembla difícil trobar sortides, Mindell ens ofereix una finestra: la teoria de processos. Afortunadament ja fa temps que aquesta teoria ha vingut per quedar-se i a casa nostra són vàries les cooperatives i entitats feministes pioneres en tallers sobre la metodologia, que és, sobretot, una manera d’entendre les relacions humanes. Tot i haver estat escrit el 1995, tornar a aquesta lectura m’està permetent abraçar de nou la complexitat i també reflexionar sobre el veritable sentit de la democràcia. Segons Mindell “funciona mitjançant la distribució o l’equilibri de poder”, i per equilibrar-lo no serveixen les lleis, sinó la consciència “de les formes subtils d’opressió derivades dels perjudicis i de l’ús inconscient del poder” que cadascuna tenim. Una revisió interna per transformar desequilibris col·lectius.


Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

One thought on “(Català) L’equip tècnic recomana. Llibres per aquest Sant Jordi