Entrevista: “Encara tenim models organitzacionals semblants a les empreses, basats en un sistema patriarcal i occidental”  


Lafede.cat ha publicat la Guia d’autodiagnosi per introduir la perspectiva feminista i l’ètica de la cura en el si de les entitats socials, després d’un procés participatiu de tres anys, impulsat per l’Eix de feminismes i coordinat per L’Esberla i l’Observatori IQ. La Guia és una eina pràctica per aplicar l’ètica de la cura i generar canvis organitzacionals que permetin posar la vida al centre. Conversem amb tres entitats que han estat involucrades en tot el procés i que ara reben una ajuda d’assessorament i acompanyament per implementar les recomanacions: Josefina Díaz, exmembre de la Junta, exvocal de gènere i presidenta de Metges del Món; Begoña Carrera, tècnica de Fundació Akwaba i Emilio Romero, tècnic d’ InteRed. El 3 de juliol Lafede.cat organitza la jornada “Replantegem les cures en les organitzacions”.

 

Begoña, Emilio i Josefina. Entrevista. Juny de 2019.

 

Per què creieu que serveix la Guia?

Josefina (J): La Guia és important per fer un canvi en les entitats que es diuen feministes o que treballem amb enfocament de gènere perquè no tenim incorporades les cures en el nostre dia a dia. Tot i que és difícil canviar les dinàmiques, fer-ho és bàsic.

Begoña (B): A nosaltres ens ha servit per poder posar certs temes sobre la taula. És un exercici d’honestedat que permet detectar del que no estem parlant i les resistències que existeixen a l’entitat.

Emilo (E): Em va sorprendre com una entitat com la nostra que porta vuit anys treballant el tema de les cures cap enfora, encara no havia fet un procés cap a dins. La Guia serveix per mirar-nos i resoldre conflictes com la jerarquització. Serveix per posar la vida de les persones de l’entitat al centre i començar a cuidar-nos.

 

Per què vau decidir implicar-vos en aquest procés?

J: Jo era molt escèptica. Estava a la Junta de Lafede.cat i com a vocal de gènere em va tocar. No ho veia rellevant això de les cures a les organitzacions, però quan vam començar els tallers vaig canviar totalment la perspectiva. Em vaig adonar de seguida de la importància que té, sobretot en la gestió de conflictes. Per a mi ha estat un abans i un després.

B: Nosaltres vam acceptar el repte de Lafede.cat i vam començar el procés la presidenta d’Akwaba i jo amb el vist-i-plau de l’equip tècnic.

E: Va coincidir amb la meva entrada a Intered. Quan vam començar em vaig enamorar de tota la temàtica perquè és alhora un tema d’apropiació personal i col·lectiva. Des de la primera fase ja tenia al cap la idea de com ho podem portar a Madrid. Vinc d’una entitat que va patir el pitjor de la crisi econòmica, i el que això implica a nivell de relacions humanes. No volia tornar a trobar-m’hi. Les entitats treballem amb una lògica de projectitis i de finançament extern de captació de fons, i cal transformar-la per una que posi al centre el que ens preocupa, la gent.

 

Us heu trobat dificultats en el si de la vostra entitat per fer canvis? Hi ha més resistència en els equips directius o de coordinació?

J: Les relacions de poder són molt fortes, jo ja ho sabia. El poder enganxa i per la gent té més importància que els diners. Les juntes i els equips directius són relacions de poder i, per tant, l’ètica de la cura no interessa, és una cosa en la qual ni es pensa.

Jo he pogut veure els beneficis d’aplicar l’ètica de la cura. Amb tot el tema del procés a Catalunya vaig tenir problemes dins la meva entitat, a la seu central. No entenia per què no podíem donar suport a certes coses i això em va remoure molt. Però Lafede.cat va organitzar una reunió amb direccions i presidències de les entitats federades per abordar aquesta qüestió i és quan em vaig adonar que no només em passava a mi, sinó que també ho patien moltes més entitats que tenen seu central a Madrid. Poder-ho compartir em va anar molt bé, sobretot per veure què no estàs sola. M’he adonat que mostrar-te tal com ets no vol dir ser vulnerable.

B: Hi ha hagut bastanta acceptació, però ha aparegut alguna resistència perquè tenim assumida una cultura basada en criteris econòmics i productius i la guia és trencadora. Amb el procés de la guia, la jerarquia es posa en qüestió, l’ètica de la cura treballa cap a l’horitzontalitat.

E: Nosaltres ja tenim la temàtica incorporada, el problema surt quan treballem els conflictes. Ara hem començat a implementar la guia a través de l’àrea de gènere per, a partir d’aquí, estendre-la a tota l’entitat. Hem notat que hi ha departaments més reticents a incorporar-la, com finançament i administració, que es pensen que això és un joc. Però a nivell territorial ha agradat molt. A Aragó ho traslladaran a la coordinadora aragonesa.

Entrevista a tres entitats sobre la Guia. Juny 2019.

Sou de les entitats que heu demanat assessorament per aplicar la Guia. En quin punt esteu? Què significa aquest procés per a la vostra entitat?

B: Hem demanat la beca per conflictes, relacions i emocions. Vam fer tres sessions acompanyades de la Mariona de l’Esberla i teníem un repte molt clar: un conflicte dins l’entitat. Des del primer moment no es va tractar com una mediació sinó com una aproximació a aquests temes. Realment ens va anar molt bé deixar refredar la situació. Ens va permetre obrir el tema d’una altra manera, més amistosa.

J: Nosaltres hem demanat l’eix de conciliació però no hem començat encara. A la meva entitat hi ha un ritme de treball molt alt on és difícil incorporar aquestes noves perspectives. Hi participarem equip tècnic, junta i esperem poder incorporar el voluntariat.

E: Hem sol·licitat un assessorament per crear un espai de cures per totes les persones que formen part d’InteRed: sòcies, voluntariat, col·laboradores, equip tècnic i delegada. Volem un espai de reflexió per treballar a nivell estratègic com ens cuidem.

 

Moltes organitzacions han demanat ajuda en la part de “Conflictes, relacions i emocions”. No és curiós tenint en compte que treballeu amb persones i que esteu en l’àmbit de l’acció social?

B: S’ha d’aprendre a posar-los a sobre la taula i començar a caminar.

E: Tenim una cultura de poder: “jo soc el director o coordinador d’un departament i necessito posicionar-me sobre la resta”. És la cultura del patriarcat. Les entitats de Lafede.cat no deixem de ser un mirall de la societat i tenim models organitzacionals semblants a les empreses, basats en un sistema patriarcal i occidental. Encara tenim moltes entitats dins Lafede.cat lluny de les cures i això cal revertir-ho. Lafede.cat comenceu a fer-ho. Sou la llavor que ha de sembrar el canvi a les entitats.

“No pots fer cultura de cures i mantenir aquest sistema de finançament.”

 

La lògica de finançament del sector no ajuda a aplicar les cures?

E: Gens. Tenim un Ajuntament, el de Barcelona, que treballa per una ciutat de cures, amb espais de cures i fa polítiques públiques de cures, però encara manté una lògica de finançament amb una convocatòria amb 10 línies simultànies en un mes. Doncs això no és sa. No pots fer cultura de cures i mantenir aquest sistema de finançament. Qui guanya una convocatòria com aquesta? Qui té un equip molt potent, subcontracta o té per la mà la filosofia de la convocatòria, però això va en contra de generar un teixit associatiu de base.

 

Quins canvis demanaríeu a les administracions?

E: Que parlin des de les cures, des d’espais de confort, des d’espais de noviolents i de resolució de conflictes, des de l’horitzontalitat. I després que parlin entre ells i elles. Tenim una Generalitat, amb una Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i un Ajuntament de Barcelona, amb una direcció de justícia global, que no es parlen!

J: El sistema de formulació és massa complex. Però jo soc optimista i penso que és una qüestió de temps. Cal generar nous models perquè ara mateix només tenim un, el de les empreses, i amb aquest funcionem.

“Per ser feminista s’han d’incorporar les cures a l’organització, no només fer projectes amb perspectiva de gènere”

Us considereu una entitat feminista? Què creieu que ha de tenir una entitat per considerar-s’hi?

B: Nosaltres potser vam començar la casa per la teulada. Hem fet tres anys de procés sembrant cures, i ara tot just hem fet una formació de gènere.

J: Nosaltres no som una entitat feminista, som una entitat que treballa els projectes amb perspectiva de gènere. Per ser feminista s’han d’incorporar les cures a l’organització, no només fer projectes amb perspectiva de gènere, i hi ha molt poques que ho estiguin intentant fer. Però la revolució és aquesta.

E: Intered és una entitat feminista no declarada. No ho diu, però el sistema de gestió de l’entitat ja ho és. Som una entitat d’educació que sempre ha treballat per donar protagonisme a dones i nenes. Ara la línia general de treball és gènere, participació i educació. Nosaltres ja no treballem amb una visió nord – sud, sinó que treballem per línies. Però sobretot crec que per ser una entitat feminista s’ha de treballar des de l’horitzontalitat i capgirar els rols de poder.

 

Quins reptes creieu que té Lafede.cat un cop feta la Guia?

J: Cal intentar aplicar la Guia a les entitats de Lafede.cat i després anar fent xarxa i taca d’oli cap a la resta de societat. És un repte difícil, però sé que des de Lafede.cat ho tenim clar.

B: Per mi, la Guia fa adonar-te de les coses bones que ja s’estàs fent com, per exemple, la formació continua, la conciliació i la flexibilitat. Com a repte ens marquem que tothom legitimi el procés.

E: Jo faria una formació anual per dinamitzar la Guia i per incorporar-la a la resta d’entitats de la federació. Després cal fer-ne difusió en altres espais, com la jornada del 3 de juliol, perquè altres entitats se la facin seva. I també fora de Catalunya, clar. Cal no oblidar la guia.

Emilio Romero, de InteRed. Entrevista a tres entitats sobre la Guia. Juny 2019.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada