Entrevista: “No hi ha mecanismes internacionals per exigir responsabilitat a les empreses que actuen impunement a Palestina”  


A finals de gener es va filtrar el que s’anomena com “l’acord del segle” entre el president nord-americà, Donald Trump, i el president israelià, Binyamín Netanyahu, per resoldre el conflicte Israel-Palestina. Un acord que no compta amb el vistiplau del govern palestí, ni de la població, que no ha estat consultada tal i com mostra el comunicat (veure el català) de la Xarxa d’ONG palestines (PNGO) al qual Lafede.cat s’hi ha adehrit. El pla de Trump no reconeix l’estat de Palestina, reafirma Jerusalem com a capital d’Israel i no contempla el dret a retorn de les persones refugiades. La contrapartida és econòmica: inversions per baixar l’atur, i crear noves infraestructures de transport, béns i serveis bàsics i internet, gestionades per empreses privades. Davant d’aquests nous esdeveniments, Lafede.cat recomana la lectura de l’entrevista a Maha Abdallah, investigadora legal sènior i tècnica d’incidència política de l’associació palestina de defensa dels drets humans Al Haq, feta per Laura Casanova i Txus Blanco, de SUDS.

Recentment guardonada amb el Premi Drets Humans de la República Francesa “Libertat –  Igualtat – Fraternitat” 2018, Al Haq, treballa des de 1979 per a promoure i assegurar l’Estat de dret i els estàndards de drets humans en els territoris palestins ocupats (Cisjordània, Jerusalem i la franja de Gaza). Abadallah va ser convidada per Novact, ODESC i SUDS en el marc de les accions d’incidència dutes a terme a Ginebra sobre el Tractat Vinculant sobre Empreses i Drets Humans.

Aprofitem la seva visita a Barcelona per a parlar de les activitats de les empreses en els territoris ocupats a Palestina -com la ja denunciada Airbnb i la creació del Tractat, que si bé s’està negociant en el marc de les Nacions Unides, té a seva repercussió a Catalunya en la creació d’un Centre d’Avaluació de l’Impacte de les Empreses Catalanes a l’Exterior que promou Lafede.cat i la Taula per Colòmbia.

 

En què consisteix la vostra tasca?

Fem seguiment i documentem la violacions de drets humans a Palestina. Tenim un departament específic integrat per persones que diàriament recullen informació en forma de declaracions jurades, informes mèdics, imatges i vídeos relacionats amb violacions dels drets humans. Aquesta investigació es fa de manera independent i abasta a les autoritats d’ocupació israelianes, colons, autoritats palestines i les corporacions i empreses, especialment dins del dels assentaments.

Tota aquesta documentació són proves que feu servir per incidir políticament?

Efectivament, Al Haq fa també treball de recerca legal i incidència política. Redactem informes i publicacions sobre diferents temes en el marc del dret internacional, drets humans, dret humanitari i dret penal internacional. També fem incidència en l’àmbit de les Nacions Unides i la Unió Europea. Estem en contacte amb el Consell de drets humans i els organismes vinculats als tractats internacionals. Des de l’adhesió de Palestina a l’estatut de la Cort Penal Internacional, hem presentat nombroses comunicacions a la Cort sobre crims de guerra i crims de lesa humanitat comesos en territori palestí.

“Si una empresa s’implica en un assentament, ja està: està participant en la comissió d’un crim de guerra.”

Què vol dir impunitat i complicitat amb les violacions dels drets humans en el context de les accions de les corporacions i empreses a Palestina ?

Investiguem la implicació de diferents empreses en el negoci de l’ocupació, tant israelianes com multinacionals, i busquem vincles amb l’explotació il·legal dels recursos naturals: confiscacions de terra, aigua, gas, petroli, pedra, etc.

Com deies, una de les principals característiques de l’ocupació és la impunitat, és a dir, la falta de responsabilitat. No hi ha un marc legal que la reguli i les empreses s’estan aprofitant d’aquest buit per a continuar la seva activitat i treure major benefici. Aquestes empreses contribueixen al creixement i al manteniment del negoci de l’ocupació. Aquesta pràctica  vulnera el dret internacional humanitari, però no existeixen mecanismes internacionals per a exigir responsabilitat a les empreses.

Posa’ns exemples d’aquestes vulneracions.

La construcció d’assentaments constitueix un crim de guerra sobre la base del dret penal internacional i  l’estatut de la Cort Penal Internacional. Davant d’això, moltes empreses són còmplices perquè contribueixen conscientment a la reubicació de colons israelians per a ocupar territori. Aquest procés de reubicació és, en si mateix, un crim de guerra. Quan una empresa està exercint activitats que exploten els recursos a Cisjordània també està sent còmplice de crims de guerra, de saqueig, esgotament de recursos naturals i destrucció del medi ambient.

També hi ha altres empreses que poden estar contribuint a l’ocupació de manera més general: participant en els assentaments, en la indústria petrolífera, encarregades de la  seguretat en els check points o en el sistema de presons, etc. No hi ha dubte que aquestes empreses i multinacionals estan involucrades en greus i sistemàtiques vulneracions i abusos de drets humans, que al seu torn, contribueixen a l’expansió del projecte d’ocupació i colonització en el territori palestí.

Empreses a territori palestí ocupat.

Què té de particular el fet que les empreses israelianes i multinacionals de tot el món operin amb total impunitat a Palestina en relació a altres indrets del món? 

La presència en assentament, per exemple. A vegades no són suficients els intents per part d’una empresa de respectar els reglaments interns de drets humans i responsabilitat social corporativa. Si s’implica en un assentament, ja està: està participant en la comissió d’un crim de guerra. No existeix justificació possible per a les accions de les empreses en els assentaments i això és alguna cosa que cal continuar remarcant.

Quin és el risc que correm si denunciem a aquestes empreses i les seves accions?

Sempre existiran arguments en contra que diran que denunciar a aquestes empreses és donar suport a una estratègia de BDS, Boicot, Desinversions i Sancions, i que això és una pràctica antisemita, però crec que hem de mantenir la nostra postura. Estem basant els nostres arguments en la llei: la  que s’aplica en qualsevol indret del món s’ha d’aplicar també  a Palestina. Palestina no ha de ser una excepció.

“El Tractat vinculant és un gran exemple d’una acció col·lectiva reeixida.”

En relació al Tractat vinculant, quina és l’agenda immediata de les organitzacions que esteu implicades?

Moltes organitzacions enviarem missatges escrits sobre el contingut del tractat, i seguirem aportant recomanacions específiques sobre com hauria de millorar-se el text des de la nostra perspectiva: especialment en la definició del conflicte efectiu i l’ocupació, però també entorn dels defensors de drets humans i el medi ambient, i altres temes específics.

També hauríem de continuar fent incidència política en països aliats perquè contribueixin activament en les negociacions, probablement més en aquells que estan pressionant perquè la UE s’involucri, així com els països africans. I després, probablement al juny de 2020, sortirà el nou esborrany, així que ja veurem què passa.

També crec que hauríem de tractar d’estar més presents en l’opinió pública amb el nostre treball, no sols centrar-nos en legisladors i polítics. El nostre treball beneficia al món sencer i a diferents comunitats i crec que la percepció de la gent canviaria en veure que el treball d’una organització palestina, també està sent útil a Guatemala o a El Salvador.

Acte 22 d’octubre al Col·legi de Periodistes

Per què és important que les organitzacions europees  que promovem els drets humans donem suport a l’estratègia de les organitzacions palestines i treballem coordinadament?

Per exemple, sobre el Tractat vinculant, el treball d’incidència política que duem a terme a Nacions Unides forma part del treball constant que fa Al Haq amb l’objectiu de regular el treball de les corporacions multinacionals i combatre la impunitat corporativa. Hem estat implicats en aquest procés des del principi  perquè quan parlem de situacions de conflicte o ocupació, com és el cas de Palestina, aquest tipus d’instruments són encara més importants, perquè obren una nova via per a exigir responsabilitat a les empreses, alhora que funcionen també com un mecanisme preventiu. L’esborrany de l’actual tractat s’ha aconseguit a partir del treball en equip amb altres xarxes d’organitzacions aliades i diferents organitzacions de tot el món i per tant, és un gran exemple d’una acció col·lectiva reeixida.

Per altra banda, valorem molt el treball que les organitzacions estan fent pels drets humans del poble palestí, tant a Europa, com als EUA, en Palestina o en la resta del Món Àrab. El més important és assegurar-se que el nostre treball és sempre complementari i que tenim objectius comuns: acabar amb l’ocupació, assegurar el dret de retorn, garantir els drets bàsics, etc. Creixem amb el treball que fan els nostres companys i companyes en altres països, així que definitivament és necessari i benvolgut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada