(Català) Eleccions municipals i europees: quines propostes fan les entitats en clau social?


Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

El proper diumenge 26 de maig se celebren les eleccions municipals a l’Estat espanyol i les del Parlament europeu. Davant d’aquesta doble cita, i venint de les anterior generals del passat 28 d’abril, quines són les propostes d’ONG, entitats i moviments socials pels partits polítics? Temes com el canvi climàtic, la infància o la migració són alguns dels temes clau.

Aquest 26 de maig, més de mig milió de persones a Catalunya no podran votar a les eleccions municipals perquè no tenen la nacionalitat espanyola, sigui perquè no han nascut aquí o perquè tot i haver-hi nascut han adquirit la nacionalitat dels seus pares sense poder escollir. Aquestes signifiquen el 60% de les persones catalanes de nacionalitat estrangera i el 8’31% de tota la població empadronada que hauria de poder votar.

Aquesta disfunció democràtica, o #FrauDemocràtic com reivindica la campanya de SOS Racisme i la Plataforma VotxTothom, es deu a que a Espanya el dret a vot està lligat a la nacionalitat i no a l’empadronament. Això fa que persones que porten tres, cinc, deu, vint o més anys vivint i treballant a Catalunya, o fins i tot que ja hi ha nascut, se’ls negui el dret a la participació pública: votar i ser votat (sufragi actiu i passiu). Això és el que denuncien les entitats des de fa temps i reclamen que el vot, a totes les eleccions, estigui lligat al padró. En aquesta línia es posiciona Lafede.cat, que dona suport a les iniciatives que demanen un canvi en aquest sentit.

 

 

El padró és el que també han posat moltes entitats socials sobre la taula: tot ajuntament té el deure de promoure, facilitar i agilitzar l’empadronament de les persones que visquin al seu municipi independentment de la seva situació administrativa, fins i tot si no existeix un domicili fix. Això és el que està fent Barcelona i que moltes poblacions han seguit (Mataró, Badalona, Terrassa, Lleida, Tarragona…). El padró és l’elemental per poder accedir a qualsevol servei públic bàsic: salut, educació, habitatge, etc. Per això entitats com la Plataforma VotXTothom, SOS Racisme, la Coordinadora Obrim Fronteres o ECAS (Entitats catalanes d’acció social) reclamen que es faci efectiu.

Precisament la migració i el refugi són temes a tractar aquest 26M: per una banda, SOS Racisme elaborarà els seus tradicionals “mistos electorals” on farà seguiment dels discursos racistes i xenòfobs per parts dels candidats, així com un semàfor de les propostes de cada partit amb clau antiracista. A més, cal recordar, que a Catalunya els diferents partit polítics van signar l’Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia del qual se n’espera responsabilitat i compliment. Casa nostra casa vostra ha anunciat que en farà seguiment per les xarxes socials. Aquesta entitat, a més, organitza el “Debat manter” una nova fórmula on els candidats hauran d’interlocutar directament amb els i les venedores ambulants. Serà aquest dimarts 14 de maig a les 16h per Ràdio Primavera Sound i el Diari Ara.

La Comissió espanyola d’ajuda al refugiat (CEAR) també ha elaborat un document marc amb 16 propostes per a les municipals i autonòmiques (que es celebren a algunes part de l’Estat) amb clau de refugi i protecció internacional. Concretament la Comissió catalana (CCAR) ha fet un recull de propostes per millorar el refugi a nivell local.

 

Fridays4Future.

Altres temes: infància, canvi climàtic, fiscalitat o drets socials

Sobre infància hi posa el focus El casal dels infants que demana que es garanteixin i defensin els drets dels infants i joves especialment dels barris i municipis amb més desigualtats i fa propostes concretes. També Unicef defensa que els infants i joves #encaraquenovotin se’ls ha d’escoltar i tenir en compte i per això fan 18 propostes clares en la línia de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Agafant una mirada més àmplia sobre drets socials, el passat 6 de maig, Cristianisme i Justícia juntament amb Justícia i Pau, Mans Unides i Càritas, van organitzar un debat electoral dins dels Dilluns dels Drets Humans.

Qui també organitza un debat és el moviment contra el canvi climàtic. Es celebrarà el proper divendres 17 de maig a Calàbria 66 (Barcelona) per parlar de justícia ambiental: L’emergència climàtica a debat.

I la Plataforma Aigua és vida, Enginyeria sense fronteres i l’Associació de municipis i entitats per l’aigua pública fan aquest dimarts 14 de maig a l’Ateneu Barcelonès una taula rodona sota el títol “Gestió pública i democràtica de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”.

Sobre pau i desarmament, el centre Delàs d’estudis per la pau amb Setem, FETS i Banca Armada, ha recollit en forma de semàfor, les propostes dels partits que es presenten a Barcelona en relació a aquests temes.

 

Amb qüestions de repartiment de riquesa i recaptació d’impostos, la Plataforma per la Fiscalitat Justa ha recollit 65 propostes sobre fiscalitat municipal.

Però per saber més sobre les propostes de moltes de les entitats i moviments socials de Catalunya, l’Observatori DESC ha elaborat una Agenda pel Dret a la Ciutat on es recullen algunes d’elles.

Parlament europeu.

26M, també una cita europea

Per altra banda, el mateix 26 de maig se celebren, també, les eleccions europees per escollir el Parlament europeu. El proper dimecres 15 de maig es farà un debat electoral en el si de l’hemicicle amb els candidats a presidir la Comissió Europea.

En aquests comicis hi ha en joc la política comuna en relació a temes tant diversos com l’economia, la migració, l’alimentació, la pau i el desarmament, etc. És per això que Justícia i Pau Europa ha elaborat el document “Adequar Europa pel bé comú” amb demandes concretes en base a quatre temes: desigualtats dins la UE, malbaratament alimentari, promoció de pau al món i control de l’exportació d’armament i vulneracions de drets humans per part de les empreses europees.

La migració també serà un dels punts claus, juntament amb l’auge dels partits d’extrema dreta. Precisament el CIDOB ha tret un informe on es pregunta: Politització o polarització? On analitza globalment les polítiques europees i fa un desglossat de què diuen els partits sobre cada tema. Precisament amb tema migratori, l’ACNUR ja ha alertat que segurament hi haurà un augment de la narrativa contra els migrants i refugiats.

Pel que fa a pau i desarmament, Fundipau ha elaborat un semàfor amb la posició dels diferents partits catalans que es presenten al Parlament europeu.

Per la seva banda, SETEM ha analitzat els posicionaments dels partits en matèria de protecció dels drets humans i socials a les cadenes de subministrament de la indústria global de l’electrònica. Aquesta acció s’emmarca dins de la campanya Electronic Watchxarxa que vetlla per la defensa dels drets laborals en la indústria global de l’electrònica, i de la qual SETEM forma part.

La infància torna a ser un dels temes clau per entitats com Save the children, Unicef o World Vision que demanen el vot pels infants sota la campanya europea #ChildRightsChampion que proposa set mesures concretes. I la Pataforma Infancia, on participa Educo, World Vision o Sed, organitzen les Jornada: Polítiques europees en clau d’infància a Madrid.

Finalment Metges del món posa sobre la taula la necessitat de posar la salut al centre de les polítiques amb la campanya #QueMeEstasContando.