Primer aniversari del 17A: previnguem els extremismes violents, promoguem la Justícia global


Amb motiu del primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils Lafede.cat se suma al comunicat de l’Observatori per la Prevenció dels Extremismes Violents. Lafede.cat recorda a les víctimes i els mostra el seu suport i, igual que l’any passat, demana abordar seriosament les causes d’aquests atemptats, i una resposta social i política que prioritzi la defensa dels drets humans, la pau i la solidaritat.

Foto: roda de premsa de presentació del bloc #Anemdeblau de la manifestació del 26A de 2017

 

Comunicat 17A: Davant dels grups i persones que legitimen i utilitzen la violència, cal una nova política basada en la prevenció dels extremismes violents i la promoció de la Justícia global

Un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’Observatori per la Prevenció dels Extremismes Violents (OPEV) i Lafede.cat recordem les víctimes i seguim mostrant el nostre afecte i suport a totes les persones afectades per la violència. Els que volen sembrar l’odi i el terror trobaran la nostra reafirmació en els valors de la pau, els drets humans i la democràcia. Aquells fets luctuosos van venir acompanyats per una notòria mobilització de les veïnes de la ciutat i d’una societat civil catalana que, com s’ha seguit demostrant en aquests darrers dotze mesos, es mostra a favor de la pau i els drets humans.

És davant aquests fets que cal seguir condemnant la cultura de la violència i la guerra, des de l’ús de la força fins a l’incessant comerç d’armes amb interessos lucratius que perpetuen l’enquistament de tants conflictes armats. Cal recordar que segueix pendent d’esclariment públic l’actuació policial contra els perpetradors, durant les hores posteriors als atacs.

En nom de la lluita contra el terrorisme, hem observat un ús extensiu del poder policial i l’adopció d’un arsenal legal repressiu responsable de violacions de drets humans a tota la regió euro-mediterrània. Les actuals polítiques antiterroristes que els governs implementen a tota la Mediterrània no tan sols no han estat efectives a l’hora d’evitar que aquesta xacra social creixi, sinó que també han provocat un enorme patiment en forma de violacions de drets humans, restriccions a la societat civil independent i limitacions dels drets i llibertats a les nostres democràcies.

Davant aquestes constatacions, l’Assemblea de les Nacions Unides a través del seu Plan of Action to Prevent Extremism Violence ha demanat a tots els governs i municipis que adoptin una nova política basada en la prevenció de totes les formes d’extremisme violent involucrant activament a la societat civil i la ciutadania i promovent la justícia global. Avui, un any després dels atemptats del 17 d’agost, sol·licitem a les institucions catalanes i municipals que augmentin els esforços per adoptar aquest nou paradigma d’actuació.

La vaguetat en les definicions de terrorisme incorporades a les legislacions nacionals, tal i com es demostra al nostre estudi “Sense drets no hi ha seguretat”, porta a la persecució indeterminada d’individus i col·lectius, a més de a la criminalització arbitrària d’activitats percebudes com una amenaça per a la seguretat dels estats. En conseqüència, es dóna en molts casos un abús indiscriminat, arbitrari i subjecte a interessos i subjectivitats polítiques.

Cal desvincular l’extremisme violent de l’extremisme religiós. No podem caure ni legitimar cap discurs d’odi cap a les persones musulmanes i/o refugiades a Catalunya. No ens oblidem de que moltes altres formes d’extremisme violent (el racisme, la islamofòbia, l’extrema dreta) necessiten ser previngudes des de diversos àmbits. A Europa, segons l’European Islamophobia Report, la violència extrema relacionada amb discursos i crims d’odi està augmenta, especialment provinent de partits d’extrema dreta amb polítiques islamòfobes, antisemites i antigitanes. El gran risc rau en el fet que aquests discursos estan essent adaptats per partits amb un gran abast electoral.A Catalunya cal estar satisfet perquè encara que el terrorisme sigui percebut com una de les primeres amenaces per la seguretat al territori,la majoria de la societat catalana està compromesa amb la tolerància i és partidària de resoldre els conflictes amb mediació i diàleg.

Per frenar el creixement dels extremismes violents, resulta indispensable que els estats respectin l’estat de dret i creïn condicions per a la justícia social, l’equitat i la bona governança. La protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, en compliment de la legalitat internacional, ha de ser una premissa essencial en tota estratègia contra el terrorisme, coherent amb la construcció de societats obertes i plurals, inclusives i socialment cohesionades que promoguin alternatives efectives a tota forma d’extremisme violent.

En definitiva, creiem que el marc d’actuació proposat per les Nacions Unides, fortament crític amb les actuals polítiques antiterroristes, és la millor aproximació integral i preventiva a les causes i factors subjacents que condueixen a la propagació de tota forma d’extremisme violent. Per fer-ho, reivindiquem el rol actiu i imprescindible de la societat civil a tots els nivells per revertir qualsevol forma d’odi i discriminació i demanem als partits polítics i institucions públiques:

  • Coherència de polítiques públiques per a la prevenció de l’extremisme violent tant a nivell nacional com internacional, i polítiques de seguretat i exteriors que respectin els drets humans
  • Posar fi a la instrumentalització dels delictes d’odi i condemnar els atacs d’extrema dreta. El disseny de polítiques que assegurin la protecció de víctimes d’odi i discriminació resulta un eix essencial.
  • Millorar el nostre coneixement sobre les causes i motivacions que generen que una part minoritària de la nostra joventut senti atracció cap a les diverses formes d’extremisme violent presents a la nostra societat. Tan sols amb un bon diagnòstic serem capaços de treballar en la seva prevenció.
  • Donar un gir a les polítiques migratòries i d’asil i crear vies legals i segures per facilitar l’arribada de persones sense posar en risc la seva integritat física ni dignitat; al temps que fem front a les causes que en els països d’origen de la migració generen la partida de persones: en aquest sentit la violència i el terrorisme queden com causes rellevants que generen migració
  • Impulsar polítiques de cohesió social i educatives que respectin la diversitat. Rebutjar qualsevol protocol per prevenir radicalitzacions violentes que estigmatitzi a infants musulmans o de contextos cultural musulmans o migrants.
  • Assegurar un molt major control del comerç d’armes, tant a nivell estatal com internacional, en consonància amb valors com la cultura de la pau.
  • Crear polítiques que reforcin el rol de la societat civil en oferir “narratives alternatives” a la joventut que pugui sentir-se atreta pels discursos d’odi o captació que realitzen organitzacions violentes i/o terroristes.
  • Dissenyar i adoptar, a través de processos participatius, Plans d’acció per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent, tant a nivell de les institucions catalanes com municipals. Aquests Plans d’acció han d’assegurar que es compleixin els estàndards en matèria de drets humans i de respecte de l’estat de dret.

Per últim demanem als mitjans de comunicació:

  • Fer una revisió crítica dels conceptes i l’ús del termes com “terrorisme” i “radicalització”, que donen peu a estigmes i prejudicis.
  • Eliminar de discursos discriminatoris, islamòfobs i racistes dels mitjans de comunicació i creació de narratives alternatives.

 

Més informació

Comunicat 2017 – Contra la violència i la por, compromís amb la pau i la solidaritat

Manifest #Anemdeblau “Davant la tragèdia del 17 d’agost: pau, solidaritat i convivència en la diversitat”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.