(IN)Visibles. Acabar amb el racisme és defensar els drets humans  


El 21 de març se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial i, com cada any des del 2009, SOS Racisme treu el seu informe anual sobre Catalunya. Tot i haver disminuït els casos de racisme no denunciats respecte el 2015 (42% i 34%), el 64% que no ho fa és per desconfiança en el sistema, por o normalització de la discriminació. La majoria d’accions discriminatòries són per part de mitjans de comunicació o per l’accés a serveis privats, seguits de l’àmbit laboral i entre particulars.

Foto: Toni Arnau, RUIDO Photo.

“De cop i volta et fa ser conscient que no se’t considera una persona igual a la resta, que no comptes per a res i que hi ha una sèrie de drets als que no tens accés: no pots votar, no tens la llibertat de viatjar per Europa, ni anar a estudiar un Erasmus a la universitat, no pots optar a una plaça de treball a l’administració… un seguit de drets i oportunitats que queden fora del teu abast”, explica Adama Boiro. Boiro és un dels molts testimonis que recull l’informe “(IN)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya 2016” de SOS Racisme per explicar les diferents situacions de discriminació que pateix part de la societat catalana i es basa en les dades de les persones usuàries del Servei d’Atenció i Denúncia per les víctimes de racisme i xenofòbia (SAiD), unes 431 aquest 2016.

El racisme és un mecanisme de dominació que juntament amb el patriarcat i el classisme perpetuen el sistema de poder d’una part de la societat cap a l’altra i justifica les desigualtats socials. “Sovint la migració es presenta com l’origen de problemes socials que tenen causes molt més complexes com la precarietat, pobresa, desigualtat, disminució de la qualitat educativa, desbordament dels centres sanitaris, delinqüència… per tapar altres motius com, per exemple, la falta d’inversió pública en serveis bàsics o l’establiment de polítiques socials”, denuncia Alba Cuevas, vocal de Lafede.cat.

El racisme invisibilitzat en la vida quotidiana

El 2016, 307 persones han estat ateses per primer cop al SAiD de les quals 41 no han denunciat i 80 sí. De les que no van fer el pas, el 62% va ser per decisió pròpia amb la reflexió de que la denúncia “no servirà de res”. Aquesta afirmació no és envà segons l’informe, ja que la majoria dels casos s’arxiven i les persones acusades acaben sent les mateixes víctimes, a més, el sistema “no aposta per protegir, acollir i acompanyar a les persones”. Aquestes dades demostren que part del racisme continua invisibilitzat ja que el 59% es produeix en l’àmbit de la vida quotidiana: el 16% entre particulars, el 15% en l’accés als serveis privats, el 14% en l’accés a drets socials i el 14% en l’àmbit laboral. En la majoria de casos el Codi Penal (CP) va en contra les víctimes, destaca l’informe, on, per exemple, han quedat despenalitzades les injúries, tot i que sí recull els anomenats “delictes d’odi” que són aquelles accions motivades per l’odi que constitueixen delicte sota el CP. Per SOS Racisme, però, aquesta definició exclou altres accions discriminatòries com les que es produeixen entre particulars, el racisme institucional o el racisme institucionalitzat. Precisament aquest darrer, les agressions i vulneracions per part d’agents de la policia, són gairebé una tercera part dels nous casos. De fet la Guàrdia Urbana de Barcelona encapçala el rànquing amb un 44%, després van els mossos d’Esquadra (32%), el personal del CIE (16%) i les policies locals i nacional. SOS Racisme destaca l’opacitat en que es tracten aquests temes i la posició d’inferioritat en que es troben les víctimes ja que la majoria de casos acaben arxivats.


Darrera d’actes racistes, una escala de poder

“Cuando vas a hablar con ellos algunos agentes te dicen «soy la policía y hago lo que me da la gana». Pero yo creo que para ser policía has de ser profesional e inteligente. Pero como ahora la ley es tan dura contra los manteros, se sienten amparados. Si la ley canvia, esto cambiará”, explica Papa Ibrahima Diop. Precisament un dels col·lectius més afectats pels cossos policials són els venedors ambulants. Lorena Antón Garcia , advocada i criminòloga especialitzada en violència de gènere i dones immigrades i membre de SOS Racisme,en una reflexió recollida a l’informe, destaca que darrera la persecució d’aquest col·lectiu s’hi amaguen tres grans temes: el control sobre l’espai públic, les fronteres i el dret a la propietat intel·lectual. Els delictes més habituals pels quals se’ls acusa són la venta ambulant no autoritzada, vulneració de la propietat privada i pertànyer a un grup criminal, tot tres casos estan recollits en el Codi Penal i això els genera antecedents. Aquest fet fa que els sigui impossible renovar o obtenir el permís de residència i fins i tot els pot comportar la presó o el CIE. Són, per tant, sotmesos al CP i a la llei d’estrangeria.

Dificultats per accedir a drets

Aquest greuge comparatiu també s’estableix quan es produeixen identificacions per perfil ètnic. Són moltes les persones que la policia aturar pel carrer només pel seu color de pell i això demostra que el racisme no prové només de casos aïllats de l’extrema dreta, sinó que està impregnat en l’àmbit quotidià. “El piso NO, la propietaria no quiere extranjeros”, és la resposta de l’assessora immobiliària a Abel. Precisament és en l’espai privat on trobem cada cop més actes racistes que van lligats al dia a dia: accés a la sanitat o a l’habitatge així com el dret a la participació pública, és a dit, a votar i ser votat. Hi ha, doncs, una clara vulneració de drets, els “drets silenciats” com diu l’informe: “una societat on es vulneren els drets d’una part de la societat mai serà una societat justa”. A tot això, a més, se suma la burocràcia dels procediments que no deixen de ser fronteres que van més enllà de les físiques. Les dificultats per accedir a la nacionalitat, per exemple, suposa una manca d’accés a drets. Durant una part de 2016 l’oficina d’estrangeria de la demarcació de Barcelona no donava cita prèvia i això va provocar que molta gent caigués en la irregularitat sobrevinguda per la impossibilitat de renovar papers.

L’informe de l’estat del racisme a Catalunya demostra que encara queda molta feina per fer en l’àmbit de la defensa dels drets humans i la pau en la nostra societat per a la construcció d’una societat emmirallada amb la justícia global.

Altres entitats treballen per a eradicar el racisme

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i la seva homòloga espanyola, juntament amb altres entitats com Creu Roja o Moviment per la pau, el desarmament i la llibertat (MPDL) formen part del Consejo para la Eliminación de la Discriminación Étnica o Racial que depèn del Ministeri de sanitat, serveis socials i igualtat del govern espanyol. Aquest consell també té un servei d’assistència a víctimes de discriminació que atén a més de 600 casos cada any i a més fa informes i recomanacions. Aquest consell ha tret un manifest que vol denunciar, també, l’escassa denúncia d’aquests tipus d’abusos.

Sensibilització i educació per canviar la mirada

Els prejudicis i els estereotips reforcen i potencien actituds i discursos discriminatoris. Per fer-hi front cal treballar per la defensa dels drets humans i reivindicar la diversitat i equitat de la societat apostant per una educació transformadora cap a la justícia global, una educació intercultural, per a la pau i antiracista que treballi per eliminar les desigualtats i aposti per fomentar la igualtat d’oportunitats. Aquest dilluns 20 de març el Grup de periodistes Ramon Barnils ha tret l‘Observatori dels discursos d’odi als mitjans per analitzar el discurs que transmeten els mitjans de comunicació. En el context migratori les persones refugiades també pateixen discriminacions i Creu roja ha impulsat el projecte “Obre els ulls” per sensibilitzar sobre la situació de les persones refugiades i treballar per una millor acollida, així com Metges del món vol aportar una visió positiva cap a la migració amb el projecte “Personas que se mueven“. El Servei Civil Internacional, juntament amb Stop Mare Mortum, ha desenvolupat el material “Entre Terres” per treballar des de l’àmbit educatiu la migració. Dins el material, hi ha un apartat específic sobre racisme. “La promesa” d’Oxfam Intermon, “Tictogrames” d’Ajuda en acció o “Espiral solidària” de Vols, entre d’altres materials, es poden trobar al Centre de recursos per a l’educació transformadora de Lafede.cat per per treballar a l’aula.

Foto: Toni Arnau, RUIDO Photo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *