La Covid-19 agreuja la crisi de drets humans a Colòmbia  


S’estén la preocupació per l’augment exponencial d’agressions i assassinats a líders i lideresses socials a Colòmbia. La crisi sanitària suposa riscos afegits per als defensores i defensores dels drets humans. Lafede.cat, com a part de la Taula per Colòmbia, dona suport a la crida que ONG i institucions estan fent al president del país perquè aturi la violència.

Més enllà de les conseqüències estrictament sanitàries, la pandèmia per la Covid-19 ha agreujat les crisis socials i humanitàries prèvies. Una de les tasques més importants que fan les ONG durant aquesta crisi sanitària global és fer seguiment de la situació a diferents països, i alertar a les institucions catalanes i espanyoles.

La Taula per Colòmbia ha fet públic que diferents institucions públiques, representants polítics i portaveus de grups parlamentaris de Catalunya i l’Estat espanyol han condemnat públicament les agressions i assassinats perpetrats, des de l’anunci de les primeres mesures d’emergència sanitària per frenar la pandèmia, a Colòmbia. Tots els agents polítics destaquen que la persistència de grups armats il·legals, la disminució d’esquemes de protecció estatal i l’obligació de romandre en un mateix lloc, ha augmentat el risc de les persones defensores de drets humans i les ha convertit en objectius molts més fàcils que abans.

En aquesta línia s’han pronunciat diferents membres de l’Intergrup de Seguiment i Suport al Procés de Pau de Colòmbia del Congrés de Diputats, així com de diferents grups al Senat. A Catalunya han mostrat la seva preocupació el Departament d’Acció Exterior i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, la presidenta de la Comissió d’Acció Exterior de Parlament i els portaveus de diferents grups parlamentaris que han fet menció també dels riscos que enfronten de forma diferencial les dones defensores i lideresses, les comunitats ètniques i camperoles, i el moviment sindical. Els responsables de cooperació dels ajuntaments de Barcelona, Lleida, Sant Boi de Llobregat i Terrassa s’han sumat a la crida urgent al Govern del President Iván Duque.

El passat 24 d’abril, l’Oficina de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans-OACNUDH, manifestava la seva profunda preocupació per la situació al departament concret del Cauca, on almenys tretze defensors de drets humans han estat assassinats durant aquest any. També organitzacions internacionals han denunciat la situació en aquest departament, on en sis dies, entre el 17 i el 22 d’abril, es van produir els assassinats de 6 líders socials: Hugo de Jesús Giraldo Lopez i Mario Chilhueso Cruz, integrants de l’Asociación de Trabajadores y Pequeños Productores Agropecuarios (ASTCAP) i Teodomiro Sotelo Anacaona, Andrés Cansimance Burbano, Jesús Albeiro Riascos i Sabino Angulo integrants del Consell Comunitari AFRORENACER i del Coordinador Nacional Agrario (CNA). Segons el comunicat de l’OACNUDH, “un nombre creixent d’actors armats i grups criminals lluiten pel control d’economies il·legals i estarien darrere de la majoria d’aquests atacs que han augmentat en els últims mesos (…) Grups armats i grups criminals semblen estar aprofitant l’aïllament de les persones per ampliar la seva presència i control sobre el territori.“

Les diferents institucions i representants polítics de l’Estat espanyol urgeixen el President Iván Duque a aturar l’onada d’assassinats i incloure programes de protecció individual i col·lectiva, acordar un alt el foc bilateral amb tots els grups armats mentre es mantinguin les mesures preventives contra la Covid-19,  i avançar en la implementació integral de les mesures de l’Acord de Pau.

 

Demandes dels programes de protecció dels drets humans de Catalunya i l’Estat espanyol

Per la seva banda, els Programes de Protecció per a persones defensores de drets humans de Catalunya i l’Estat, preocupats per la invisibilizació dels assassinats i les amenaces a persones defensores de Colòmbia, però també de El Salvador, Hondures, Guatemala o Mèxic, han demanat en un comunicat propi, als diferents governs i administracions públiques:

– Que la limitació de les llibertats individuals i col·lectives no suposin un augment de la militarització dels territoris, del control social o de la persecució i repressió d’activistes i líders socials.

– Que s’investiguin i portin a judici als autors materials i intel·lectuals dels assassinats i agressions comeses contra persones defensores de drets humans comeses durant la crisi de la COVID-19.

– Que es mantingui una interlocució directa amb els col·lectius, especialment aquells que es troben en situació de major risc, com és el cas de les comunitats rurals (pageses, indígenes i afrodescendents), dones defensores i persones LGTBI, pactant conjuntament amb elles les mesures específiques de protecció i incorporant així els seus sabers i les seves experiències en la defensa de la vida.

– I que es prenguin mesures per a protegir la salut de les preses i presos polítics, els qui, en molts casos, estan en situacions d’amuntegament i d’insalubritat que posen en major risc la seva vida.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.