La societat civil es planta davant el nou Pla Director 2019-2022


El passat dijous 21 de març el Consell de Cooperació va aprovar l’esborrany del V Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2019-2022. Els representants de la societat civil amb representació al Consell, entre ells Lafede.cat, van fer un vot particular a dos dels catorze capítols,  el capítol 5, que fa referència a l’escenari econòmic, i al capítol 10, que estableix les modalitats. 

Reunió de Lafede.cat amb el conseller Alfred Bosch. Gener de 2019. Foto: Cooperació.

 

Nova decepció. Tot i que sobre l’enfocament tècnic del nou Pla Director de Cooperació català hi ha força acord entre tots els actors, pel que fa a la part pressupostària la societat civil es mostra en desacord i va votar-hi en contra al Consell de Cooperació. Es demana un compromís més ferm per part de l’administració pública amb el 0,7, un compromís històric que novament queda ajornat per manca de prioritats. Què és el que als actors socials no els agrada del Pla? Les diferències es resumeixen en tres punts.

  1. Catalunya, una comunitat poc solidària. El marc pressupostari del Pla Director 2019-2022 manté a Catalunya amb uns índexs d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) per sota d’altres comunitats de l’Estat espanyol – com Euskadi, Andalusia, Navarra, Extremadura, Astúries, La Rioja i País Valencià — i a la cua d’Europa. L’actual proposta no preveu assolir el 0,7% fins l’any 2030, tal i com va anunciar el Conseller d’Acció Exterior Alfred Bosch en seu parlamentària. Això significaria arribar-hi 20 anys més tard del que obliga la Llei de Cooperació del 2001 que preveia assolir el 0,7% l’any 2010. Les representants socials al Consell de Cooperació continuen demanant assolir el 0,7% l’any 2024 i que l’actual Pla comprometi el 0,5% per l’any 2022.s
  2. Menys pressupost per AOD que l’anterior Pla Director. L’actual proposta pressupostària del Pla 2019-2022 assoliria, en el millor dels escenaris, un 0,33% dels recursos propis no condicionats a polítiques públiques en favor de la Justícia global el 2022, quan l’anterior Pla Director 2015-2018 contemplava assolir el 0,4% l’any 2018. Per tant, es comença amb mal peu, el 2019 el govern català pressuposta el 0,13% a l’AOD, mentre el 2018 va acabar amb un 0,15%.
  3. Menys recursos econòmics per a projectes de les entitats. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) gestiona la major part de l’AOD. El Govern vol limitar els fons per a les entitats socials de tot el territori establint un límit del 50% dels fons disponibles de l’Agència. El sector defensa l’existència d’unes forquilles de repartiment dels recursos, tal i com  estableixen els anteriors plans directors, de manera que es garanteixi un mínim del 50% dels recursos a la modalitat bilateral (convocatòries de concurrència pública) i un 10% més per la modalitat bilateral concertada (conveni o subvenció directa). Aquestes són les dues modalitats que poden gestionar les organitzacions socials.

 

Consell cooperació 21 de març de 2019. Foto: Cooperació.

Nous passos a seguir en la defensa del 0,7

Els actors socials crítics amb aquests punts, amb l’objectiu d’assolir millores en el marc pressupostari i la seva distribució, inicien ara una negociació amb els diferents grups parlamentaris per explicar quina és la seva posició i demanar el seu suport per introduir canvis al text. També demanen que la Comissió d’Acció Exterior del Parlament posi data a la compareixença parlamentària – que va ser aprovada en la darrera reunió del 14 de març-, i que els grups parlamentaris votin la proposta de resolució que van registrar el mes de desembre perquè el Govern atorgui el 0,7% l’any 2024, i un 0,5% pel 2022.

Davant el nou cicle electoral que arriba (eleccions municipals, generals, europees i molt probablement catalanes), el sector veu imprescindible que la ciutadania conegui quin és el posicionament dels diferents grups parlamentaris davant la demanda històrica per un pressupost públic que atorgui el 0,7% dels seus recursos propis a polítiques en favor de la Justícia global, amb mesures concretes a favor del foment de la pau, els drets humans i la solidaritat internacional abans del 2024.

Aquesta negociació coincideix amb la commemoració, aquesta any, del 25è aniversari de les acampades que la societat civil fa fer durant un mes, el novembre de 1994, a la Diagonal i altres pobles i ciutats del territori català per reclamar al Govern i als municipis que destinessin el 0,7% a solidaritat internacional. Aleshores molts governs locals catalans ho varen entomar. La Generalitat de Catalunya mai no ha assolit aquesta xifra tan simbòlica com necessària, tot i que no suficient. Ara, amb aquest nou Pla director, caldrà veure si el Govern finalment entomarà el compromís amb el 0’7% per apostar per una política pública realment compromesa amb la Justícia global.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada