‘L’avaluació és una activitat política, una eina més a la nostra disposició per a combatre les injustícies’  


La federació aposta decididament per l’educació per assolir la Justícia global. Avaluar l’impacte dels projectes educatius és un dels grans reptes del sector des de fa anys. Ara s’acaba de publicar “Educació per a la Justícia global i canvi social. Nous relats per a la planificació i l’avaluació: res tan pràctic com una bona teoria”, un document sorgit del treball fet, des de 2013, en el Grup d’Educació per a la Justícia Global del Consell Municipal de Cooperació de Barcelona i en altres espais tècnics, de revisió de formularis i convocatòries públiques. Lafede.cat ha entrevistat als autors Ramon Crespo Forte, Abel Sampériz Callís i Carol Pujadas Torné, també directora de l’ONG Creart, i a la responsable tècnica de l’Ajuntament de Barcelona, Judit Rifà Dachs, perquè ens parlin d’aquesta nova publicació i del nou enfocament que es proposa.

En aquesta primera entrevista parlem amb els autors Ramon Crespo Forte, Abel Sampériz Callís i Carol Pujadas Torné. L‘entrevista a l’Ajuntament de Barcelona es pot llegir, aquí.

Autors del document a la presentació d’aquest.

 

La publicació s’inspira en la teoria del canvi però recull altres enfocaments i pivota sobre la idea dels “mecanismes de canvi” o el que vosaltres definiu com a “constructes metodològics que faciliten la construcció de narratives de canvi més sòlides i versemblants. Quin és el nou marc teòric?

Els marcs teòrics que es presenten no són nous, ni la teoria de canvi, ni la reflexió sobre els principis de complexitat, o sobre la proposta de l’anàlisi de contribució per abordar l’avaluació d’impacte. Fa anys que existeixen. El valor afegit de la publicació és rescatar-los i fer-los dialogar entre si. Proposem la integració de la teoria de canvi i l’enfocament de drets humans i gènere en un únic constructe metodològic perquè ens sembla molt més complet i interessant per a l’Educació per a la Justícia global (EpJG). Creiem que és un material útil i rigorós, alhora que hem intentat fugir de sofisticacions supèrflues per animar al lector o lectora a que en facin un ús crític.

Què és un mecanisme?

Allò que en essència ens permet explicar com i per què es produeix el canvi social. És un concepte que intuïtivament és molt fàcil d’entendre, tot i que quan passem a la pràctica no ens és tan fàcil identificar-lo. L’entrenament que hem rebut durant anys s’ha centrat bàsicament en fixar objectius i preveure els resultats esperats de les nostres intervencions. Tenim menys múscul mental i facilitat per a pensar les nostres intervencions en clau d’allò que s’ha d’activar per aconseguir un canvi, com per exemple, les modificacions en el sistema de creences i valors de les persones que participen dels nostres tallers.

I com s’identifiquen aquests mecanismes?

És molt habitual confondre els mecanismes amb les activitats del programa. Una proposta senzilla és fer sessions de treball exclusivament sobre com i per què creiem que es produeix el canvi, per a qui, i en quins contextos. Si tenim la possibilitat de recollir les veus de les persones que participen directament del procés del canvi, pot ser molt enriquidor: què és el que realment els ha ajudat a canviar la seva motivació o actitud envers un tema determinat ? O què ho ha fet més difícil? Com suggerim a la publicació cal passar a l’acció, perdre la por, deixar de buscar la fórmula màgica, i començar a indagar al respecte, compartir aprenentatges amb altres entitats, buscar bibliografia de qualitat que ens il·lumini i, en definitiva, anar construint el nostre propi corpus de coneixement.

Carol, quina ha estat la participació de l’ONG Creart en aquest procés?

Cap a l’any 2014 un dels nostres projectes d’educació per la pau i prevenció a través de l’art va servir per observar com la planificació orientada cap a la teoria del canvi permetia entendre millor el que s’estava fent, i col·locar tota aquella informació que, en una matriu de marc lògic, desapareixia. Ens van proposar explicar la intervenció des de les premisses de com es produeix el canvi, i l’exercici va ser revelador. Es va veure com els objectius que s’havien fixat en el projecte (número d’infants i mestres que participaven en el projecte) quedaven deslligats de la intervenció, perquè el seu efecte real passava, sí o sí, per la generació d’espais de confiança dins dels centres.

I us ha sigut útil?

A l’entitat ens va servir per col·locar la nostra expertesa en educació per la pau i prevenció en un nou marc. A l’equip impulsor li ha estat útil comptar amb algú que, des de dins de les entitats, anés observant com s’aterrava el relat a la pràctica; anés posant filtres i revisant com es connectaven les propostes metodològiques a les pràctiques del sector i, per últim, revisés com traduir el marc teòric al llenguatge de les entitats.

En relació a l’avaluació de projectes d’EpJG, com ajuda aquest nou marc teòric?

L’avaluació és un procés d’indagació sistemàtic que ens ha de permetre arribar a una conclusió sobre el mèrit i valor de la intervenció. Nosaltres ens allunyem d’idees desfasades de l’avaluació com un exercici metodològic de control, per mesurar indicadors sobre el grau d’assoliment dels resultats. L’avaluació en un context d’EpJG cal reivindicar-la com una activitat política, de fet és una eina més a la nostra disposició per a combatre les injustícies. Els mecanismes i les teories socials de canvi permeten uns models d’avaluació molt més comprensius; que ens permeten conèixer els efectes de la intervenció; alhora que comprendre el per què d’aquest grau d’assoliment. La teoria de canvi obre la porta a experimentar amb models d’avaluació qualitatius basats en la raonabilitat, que per a moltes entitats són models més accessibles que els models basats en escenaris contrafactuals.

Carol, tu que també formes part d’una entitat, quina és l’aportació més valuosa d’aquest nou marc teòric per a les entitats de Justícia global?

Aquest nou marc ens ajuda a pensar des del canvi que volem contribuir a motivar tenint en compte la vulneració de drets, i això ja ens situa, a les entitats i a els administracions també, en un altre pla. Com que el canvi està vinculat a les vulneracions de drets, la teoria del canvi és un bon dispositiu per explicar quines dimensions dels drets estan vulnerats.

Deixar de pensar des de la premissa: “Tenim previst fer A i això ens permetrà obtenir B” per pensar des de: “Si fem A, aleshores obtindrem B, perquè C haurà tingut lloc”. Això a les entitats ens ajuda a entendre millor per què allò que fem genera determinats resultats. Es posa en valor el nostre coneixement i la nostra expertesa, i ens ajuda a dimensionar millor l’impacte dels nostres projectes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.