La pandèmia de la Covid-19 ha marcat un estiu diferent i poc habitual caracteritzat per la incertesa, la poca planificació i les vacances Km 0. Lafede.cat proposa nou pel·lícules i onze sèries per a fer de l’estiu, una barreja entre l’entreteniment i la reflexió sobre temes que ens travessen, especialment en moments de crisi com els actuals. També es poden recuperar les recomanacions literàries de l’equip tècnic per el passat Sant Jordi.
Sèrie ‘Creedme’ de Netflix.
Pel·lícules
- Bar Bahar: entre dos mons (Israel, França. 2016. 103 min. Filmin)
Pel·lícula franco-israelí que narra la història de tres joves de Palestina que viuen a Tel Aviv, i les dificultats a les quals han de fer front per voler ser lliures i que se’ls respectin els seus drets. Tot en un món tradicional i opressiu, sobretot per les dones. Una pel·lícula sobre dones i realitzada per dones.
- Detroit (Estats units. 2017. 143min. Filmin)
Pel·lícula que narra la història real sobre els disturbis produïts a Detroit el 1967, després d’una redada policial al Motel Algierson, que van durar cinc dies i van provocar 43 morts. Aquest film exemplifica el racisme estructural, en aquest cas a Estats Units, i com es negaven els drets a la comunitat negra (i encara ara). En un moment en què cal posar sobre la taula el racisme que impera en les nostres societats, aquestes pel·lícules ens poden acostar a realitats que ens semblen llunyanes però que no ho són.
- Mi nombre es Harvey Milk (Estats units. 2008. 128min)
Narra la història real de Harvey Milk, el primer polític nordamericà obertament homosexual escollit per a un càrrec públic. Anys després serà assassinat. Explica la seva evolució i com es converteix amb portaveu de lluita pels seus drets en contra empresaris, sindicats i polítics.
- La trinchera infinita (Espanya. 2019. 147min. Netflix)
Basada en fets reals, la pel·lícula explica la història d’Higinio, republicà, que en esclatar la Guerra Civil decideix amagar-se a casa per por a represàlies i amb la complicitat, l‘ajuda i el sacrifici de la seva dona, la Rosa. Aquesta situació d’exten 30 anys. Una pel·lícula que reflexa la història de molts republicans a l’estat espanyol per fer front a la repressió d’un estat feixista i dictatorial.
- Parásitos (Corea del sud. 2019. 132min)
De la mà del director Bong Joon-ho, arriba una nova pel·lícula que parteix de la crua realitat i el xoc social. Cruel i entretinguda alhora, el fil explica la història d’una família de quatre membres que es filtra com a servei a casa d’una família benestant. Parla de classes socials en una societat com la sudcoreana o tants altres països, on el capitalisme ferotge va en augment.
- Persèpolis (França. 2007. 91min. Filmin)
Ja s’ha convertit en un clàssic del cinema, una pel·lícula que narra la història de l’Iran a partir de finals dels anys 70 a través de la vida de Marjane. Des del règim del Sah, fins a la seva caiguda i la revolució, a la presa del poder pels fonamentalistes, la revolució islàmica i la guerra entre Iran i Irak, la pel·lícula fa un retrat d’uns anys plens de barbàrie i repressió vistos des dels ulls de Marjane, una lluitadora innata que busca la manera de sobreviure.
- Pride (Regne Unit. 2014. 129min. Filmin).
Un altre clàssic del cinema anglès, que també es pot trobar a Filmin, narra els fets reals que van començar l’any 1984, on un grup de lesbianes i gais comencen a recaptar diners per les famílies dels miners que es troben en vaga general per exigir millors condicions de treball. A partir d’aquí, i no sense obstacles, sorgeix una aliança entre les dues lluites per una causa comuna: la justícia global i la lluita pels drets de les persones.
- Retrato de una mujer en llamas (França. 2019. 116min. Filmin)
Pel·lícula francesa ambientada al S.XVIII que narra la història romàntica entre dues noies, Marianne (pintora) i Héloïse (a punt de casar-se), en un moment en què ser lesbiana era un crim i una raó de discriminació per part de la societat
- Sorry we missed you. (Regne Unit. 2019. 100min. Filmin)
Explica els problemes i conflictes en una família de Newcastle que només vol tirar endavant, però que la precarietat laboral des de la crisi del 2008 els ho posa molt difícil. Parla de la feminització i precarització dels treballs de cures, les condicions d’explotació de feines freelance camuflades que deixen sense drets a la classe treballadora i de la impossible conciliació amb la vida privada. Un retrat cru i molt realista sobre el dia a dia de moltes famílies a nivell global.
- Altres propostes
L’Agència Catalana de Cooperació Internacional té un canal a Filmin que recull pel·lícules que parlen drets humans. S’hi poden trobar pel·lícules i documentals sobre diferents temàtiques relacionades amb la Justícia Global com les migracions, els feminismes, l’economia social, solidària i transformadora, la justícia ambiental, la pau i resolució de conflictes, i les defensores i defensors de drets humans arreu. Una compilació completa amb peces molt recomanables.
Sèries
- Así nos ven (Estats units. 2019. 1 temporada. Netflix)
La minisèrie se centra en el cas de cinc adolescents coneguts com ‘Central Park Five’ acusats falsament de la violanció a una dona blanca l’abril de 1989. Aquesta sèrie parla del racisme estructural en la policía i la justicia nordamericana i ens recorda que darrera de les injustícies hi ha vides humanes troncades.
- Big little lies (Estats units. 2017. 2 temporades. HBO)
Sèrie nordamericana que narra la història d’un conjunt de dones, la majoria de classe alta, i les relacions amb els seus fills i filles i famílies. Sota la superfícies d’un entorn quasi perfecte, s’amaguen temes tan globals com la violència masclista, la conciliació, l’educació dels infants o la sororitat.
- Borgen (Dinamarca. 2019. 3 temporades. Movistar plus)
Sèrie danesa mostra com funcionen els fils del poder des de la triangulació entre política,mitjans de comunicació i el món empresarial, i on la cooperació internacional hi juga un paper important. Tot plegat des de la visió d’una dona que lluita per compaginar política i família, integrant – quan pot – el feminisme en les decisions de Govern
- Creedme (Estats units. 2019. 1 temporada. Netflix)
Explica el cas real, investigat periodísticament, sobre un violado en sèrie a través de la història de Marie, violada a casa seva però acusada de fer una denuncia falsa i tot el que viu, sent a més, una noia tutelada. El cas l’agafen un parell d’investigadores que volen arribar fins al final del cas. La sèrie l’etiqueten de ‘feminista’ per la visió que agafa el cas a partir de les dues investigadores en contraposició a l’actitud que han tingut els investigadors homes, de menys preu i acusacions cap a la víctima.
- Cuando el polvo se asienta (Dinamarca. 2020. 1 temporada. Filmin).
Sèrie danesa que posa sobre la taula el terrorisme i les seves repercussions. Fa un recorregut cronològic a través de les persones protagonistes que patiran l’atac a un restaurant: abans, durant i després de l’esdeveniment. Posa èmfasi en la responsabilitat institucional d’estigmatitzar el col·lectiu migrant com a terrorista, i parla de les grans conseqüències socials i el trauma col·lectiu dels actes terroristes.
- Dear white people (Estats units. 2017. 3 temporades. Netflix)
Es basa en la pel·lícula que porta el mateix nom de 2014 i que explica la vida d’estudiants negres en una universitat nordamericana d’elit poblada majoritàriament per gent blanca. La sèrie ens mostra el racisme institucional dins el món universitari i la violència policial a partir de la vida d’aquests estudiants amb humor i sarcasme.
- El cuento de la criada (Estats units. 2017. 3 temporades. HBO)
Basada en la novel·la de Margaret Atwood, la sèrie relata un escenari distòpic on un estat teocràtic, la república de Gilead, organitza la societat en castes, eliminant qualsevol espurna de cultura i llibertat i on els homes ocupen aquelles posicions amb més poder. Les criades, una de les castes més baixes, són controlades per l’estat pels seus cossos fèrtils, i per tant són relegades a la seva funció reproductora i expropiades de qualsevol dret que tinguéssin abans. Una sèrie molt dura i crua, que et fa reflexionar sobre els paral·lelismes entre el món actual i la república de Gilead.
- Sex education (Regne unit. 2019. 2 temporades. Netflix)
L’èxit de l’any de Netflix és una sèrie de dues temporades (aviat hi haurà la tercera) que narra la vida d’Otis Milburn, un adolescent que està descobrint la seva sexualitat, i també la del seu entorn a l’institut de secundària, i que té una mare sexòloga.. Desenfadada i trencadora, mostra tot tipus de sexualitats, orientacions i identitats; una sèrie que contribueix a trencar amb els tabús que encara tenim entorn a la sexualitat.
- The virtues (Regne unit. 2019. 1 temporada. Filmin).
Mini serie anglesa de quatre capítols que parla sobre la complexitat i les causes de l’alcoholisme, l’abús sexual i de poder a infants i el trauma que genera. La sèrie mostra les vivències i obstacles que troba el protagonista per tirar endavant.
- Unorthodox (Alemanya – Estats units. 2020. 1 temporada. Netflix)
Mini sèrie de Netflix que narra la vida d’una dona jueva de la comunitat ultraortodoxa de Satmar, a Nova York, que escapa a Berlín per explorar la seva pròpia identitat sense tantes barreres i poder, així, decidir per ella mateixa amb llibertat. Una sèrie que dibuixa molt bé els trencaclosques d’aquesta comunitat tan desconeguda, i que ensenya des de dins les grans opressions i controls que viuen les dones. Però també és una sèrie que parla de resiliència i la lluita d’una dona contra tot un sistema d’opressió.
- Years and years (Regne Unit. 2019. 1 temporada. HBO)
Sèrie anglesa d’HBO que mostra una distopia del món occidental en els propers 10 anys, en què la crisi de refugiats augmenta exponencialment degut al canvi climàtic, les guerres entre EUA i Xina, i entre Rússia i Ucraïna monopolitzen els conflictes internacionals, i on el feixisme comença a guanyar terreny al Regne Unit i al món.