Presentació de l’informe “Violació de Drets Civils i Polítics. Catalunya, setembre- octubre 2017”


Ahir, 19 d’octubre, entitats impulsores de la Xarxa #SomDefensores varen presentar l’Informe «Violació de drets civils i polítics. Catalunya, setembre-octubre 2017» elaborat a partir del dispositiu d’observació de drets humans de l’1O. L’ Informe es lliurarà a organismes internacionals de protecció de drets humans perquè investiguin les agressions físiques, sexuals i psicològiques documentades per la Xarxa.

(versión en castellano abajo)

Font pròpia

 

 

 

Tere Palop, membre de la Junta de Lafede.cat i participant al dispositiu #SomDefensores, va conduir la roda de premsa equipada amb l’armilla i la identificació d’observadora i va presentar un dels vídeos que #SomDefensores ha recollit en una compilació de gravacions d’agressions policials en centres de votació d’arreu de Catalunya i que documenten de forma contrastada les violacions de drets denunciades a l’informe.

#SomDefensores va recollir evidències a partir d’un dispositiu d’observació al que van participar 180 persones: 60 advocats i advocades; 70 persones distribuides a centres de votació; 30 psicòlegs i psicòlogues repartits en centres on l’actuació policial fou especialment greu i 20 persones que coordinaven la seva actuació, monitorejaven xarxes, rebien informació en temps real i atenien el telèfon.

 

Un operatiu policial per a “generar por”

Segons l’ autor de l’informe, Jordi Palou-Loverdos, membre de Novact i advocat acreditat per la Cort Penal Internacional de La Haya, es pot concloure que als 90 centres de votació catalans on va haver vulneracions de drets humans ( dels quals #SomDefensores va recollir evidències d’agressions a 50, 16 de Barcelona i 34 de la resta de Catalunya) s’ identifica un mateix patró d’actuació policial: «presència de 20-30 furgonetes amb un mínim de 20 policies nacionals i guardies civils» que intervenen de la mateixa forma arreu, «amb un primer cordó policial que violentament s’obre pas per donar peu a un segon cordó complementat per policies de paisà amb passamuntanyes. No en tots els casos es recullen totes les urnes, i la violència no s’atura en retirar l’urna, sinó que també es donen agressions violentes a la sortida dels col·legis». Palou va afirmar que «no va haver-hi detencions i, en canvi, molts partes d’assistència mèdica per agressió directa, càrregues i agressions físiques i psicològiques, en la majoria dels casos sense avisar prèviament, sense donar la resolució judicial ni identificació policial. Alguns policies van ser identificats posteriorment pel número de placa als vídeos enregistrats». A més, va recordar que «es coneixen les instruccions d’intervenció que tenien els Mossos d’Esquadra, però no les del comandament de l’operatiu de la Guardia Civil i la Policia Nacional».

Palou va anunciar que #SomDefensores presentarà l’informe al Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo i diversos organismes internacionals de drets humans perquè investiguin les agressions, independentment del percentatge de ciutadans als què hagi afectat, i va explicar que dimarts passat el va lliurar al Subcomitè de Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, que visitava Madrid i preveu reunir-se amb la Relatora Especial de la ONU pel Dret a la Lliure Reunió. «A cada organisme demanarem que investigui, comprovi fets i proves i s’adrecin als relators per demanar una visita oficial al Govern espanyol i català per a recollir testimonis i proves sobre el terreny».

Anaïs Franquesa, membre d’ Irídia- Centre de Defensa dels Drets Humans i coordinadora del dispositiu legal d’observació de #SomDefensores, va concloure que l’operatiu policial buscava «generar el pànic, més que retirar urnes, perquè sinó probablement s’hauria organitzat d’una altra forma». Franquesa va explicar que, tot i que el Govern xifra en 302 les persones ferides a a Barcelona, des de #SomDefensores en van atendre 110 el mateix dia 1 o posteriorment. A més, el col·lectiu Irídia ha atès 154 víctimes a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. Franquesa creu que les agressions de l’1O han generat un impacte «difícil de reparar» en les persones directament afectades i en la societat catalana i vulneren «els principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat que han de regir l’actuació dels cossos policials i la prohibició de maltractament i tortura que es recull tant a la Constitució com als tractats internacionals».

Franquesa va enumerar algunes de les agressions policials com «cops de bastó al cap, patades, empentes, arrossegaments pel terra, trets amb bales de goma» ( prohibides pel Parlament català el 2015 ), documentades amb detall a l’informe, que també parla de «cops amb les mans, amb botes de seguretat i amb porres extensibles en diverses parts del cos, incloent-hi zones vitals, i puntades de peu als òrgans sexuals”, de l’ús “d’elements punxants no visibles i botes de punta rígida”, i fins i tot “d’agressions sexuals físiques i verbals a dones” com ara “tocaments als pits i als mugrons o expressions humiliants o vexatòries de naturalesa sexual amb evident menyspreu cap al gènere femení”. #SomDefensores ha documentat dues agressions sexuals. El document també recull agressions de policies que van saltar des d’una zona elevada “contra el cos de persones amb les botes, incloent-hi persones que ja havien decidit cedir a l’atac, amb greu perill i potencialitat mortal”.

Aina Torres, membre de la Junta del Grup de Periodistes Ramon Barnils, que va participar a #SomDefensores amb el mapa de la censura de l’1 d’octubre que fa un monitoreig de les vulneracions del dret a la informació, va informar que des del 8 de setembre el Grup ha recollit un centenar de casos, una xifra molt alta tenint en compte que durant el 2016 se’n van recopilar prop de 126 en tots els Països Catalans. Torres va posar com a exemples l’agressió policial el mateix dia 1 a una periodista d’EFE a Sant Carles de la Ràpita, que va haver de ser atesa per lesions, i l’expulsió violenta del periodista d’El Periódico Guillem Sánchez de l’Escola Ramon Llull, tot i estar perfectament identificat.

 

Fort impacte a la salut psicosocial col·lectiva

Irene Santiago, psicòloga d’Irídia i coordinadora del dispositiu psicològic de #SomDefensores, que va atendre a les persones agredides el mateix 1O i posteriorment ha donat acompanyament individual i comunitari, va explicar que el dispositiu policial va utilitzar «la por com a eina de repressió amb la intenció de causar un dany psicològic a la població, trencar la gent i atacar la integritat física i la dignitat social de les persones i del conjunt del teixit social de Catalunya». Fruit de les agressions, Irídia ha detectat casos de pèrdua de memòria, dificultats per sortir de casa, espant davant la presència policial, dificultat per apropar-se a les escoles i un estat d’alerta que genera desgast. Santiago creu que «el dolor s’ha instal·lat al teixit social i ha causat una ferida profunda, de desconfiança, angoixa, por, estrès i fragmentació social». La psicòloga creu que «cal visibilitzar» aquests impactes, però també que la repressió va activar «eines col·lectives per afrontar-ho», com «les expressions de solidaritat a les escoles i la resiliència», la capacitat humana de sobreposar-se i treure el millor de si davant les dificultats, «que es va expressar en crits com ‘som gent pacífica’. El teixit associatiu, veïnal i social de les ciutats de Catalunya ha estat un element protector de la salut psicosocial i forma part de la cultura catalana».

#SomDefensores prepara un acte públic per al proper dijous 26 d’octubre a les 18:30 a l’ Escola Ramon Llull on participaran persones que varen fer observació el dia 1 i representants de les entitats impulsores de la Xarxa.

 

VERSIÓN EN CASTELLANO

Presentación del informe“Violación de Derechos Civiles y Políticos. Cataluña, septiembre- octubre 2017”

Ayer, 19 de octubre, entidades impulsoras de la Red #SomosDefensoras presentaron el Informe «Violación de derechos civiles y políticos. Cataluña, septiembre-octubre 2017» elaborado a partir del dispositivo de observación de derechos humanos del 1O. El Informe se entregará a organismos internacionales de protección de derechos humanos para que investiguen las agresiones físicas, sexuales y psicológicas documentadas por la Red.

Tere Palop, miembro de la Junta de Lafede.cat y participante del dispositivo #SomosDefensoras, condujo la rueda de prensa equipada con el chaleco y la identificación de observadora y presentó uno de los vídeos que #SomosDefensoras ha recogido en una compilación de grabaciones de agresiones policiales en centros de votación de Catalunya y que documentan de forma contrastada las violaciones de derechos denunciadas en el Informe.

#SomosDefensoras recogió evidencias a partir de un dispositivo de observación en el que participaron 180 personas: 60 abogados y abogadas; 70 personas distribuidas en centros de votación; 30 psicólogas y psicólogos repartidos en centros donde la actuación policial fue especialmente grave y 20 personas que coordinaban su actuación, monitoreaban redes, recibían información en tiempo real y atendían el teléfono.

Un operativo policial para “generar miedo”

Según el autor del informe, Jordi Palou-Loverdos, miembro de Novact y abogado acreditado por la Corte Penal Internacional de La Haya, en los 90 centros de votación catalanes donde hubo vulneraciones de derechos humanos ( de los cuales #SomDefensores recogió evidencias de agresiones a 50, 16 de Barcelona y 34 del resto de Cataluña) se identifica un mismo patrón de actuación policial: «presencia de 20-30 furgonetas con un mínimo de 20 policías nacionales y guardias civiles» que intervienen de la misma forma, «con un primer cordón policial que violentamente se abre para dar pie a un segundo cordón complementado por policías de paisano con pasamontañas. No en todos los casos se recogen todas las urnas, y la violencia no se detiene al retirar la urna, sino que también se dan agresiones violentas a la salida de los colegios». Palou afirmó que «no hubo detenciones y, en cambio, muchos partes de asistencia médica por agresión directa, cargas y agresiones físicas y psicológicas, en la mayoría de los casos sin avisar previamente, sin dar la resolución judicial ni identificación policial. Algunos policías fueron identificados posteriormente por el número de placa en los vídeos grabados». Además, recordó que «se conocen las instrucciones de intervención que tenían los Mossos d’Esquadra, pero no las del mando del operativo de la Guardia Civil y la Policía Nacional».

Palou anunció que #SomosDefensoras presentará el informe al Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo y varios organismos internacionales de derechos humanos para que investiguen las agresiones, independientemente del porcentaje de personas afectadas, y explicó que el pasado martes lo entregó al Subcomitè de Prevención de la Tortura de Naciones Unidas, que visitaba Madrid. Próximamente prevé reunirse con la Relatora Especial de la ONU por el Derecho a la Libre Reunión. «A cada organismo le pediremos que investigue, compruebe hechos y pruebas y se dirija a los relatores correspondientes para pedir una visita oficial a los gobiernos español y catalán para recoger testigos y pruebas sobre el terreno».

Anaïs Franquesa, miembro de Irídia- Centro de Defensa de los Derechos Humanos y coordinadora del dispositivo legal de observación de #SomosDefensoras , concluyó que el operativo policial buscaba «generar el pánico, más que retirar urnas, porque si no probablemente se habría organizado de otra forma». Franquesa explicó que, aunque el Gobierno cifra en 302 las personas heridas a en Barcelona, desde #SomDefensores atendieron 110 el mismo día 1 o posteriormente. Además, el colectivo Irídia ha atendido a 154 víctimas a través de un convenio con el Ayuntamiento de Barcelona. Franquesa cree que las agresiones de la 1O han generado un impacto «difícil de reparar» en las personas directamente afectadas y en la sociedad catalana y vulneran «los principios de oportunidad, congruencia y proporcionalidad que tienen que regir la actuación de los cuerpos policiales y la prohibición de maltrato y tortura que se recoge tanto a la Constitución como a los tratados internacionales».

Franquesa enumeró algunas de las agresiones policiales como «golpes de bastón en la cabeza, patadas, empujones, arrastres por el suelo y disparos con balas de goma» ( prohibidas por el Parlamento catalán el 2015 ), documentadas con detalle en el informe, que también habla de «golpes con las manos, con botas de seguridad y con porras extensibles en varias partes del cuerpo, incluyendo zonas vitales, y puntapiés en los órganos sexuales”; del uso “de elementos punzantes no visibles y botas de punta rígida”, e incluso “de agresiones sexuales físicas y verbales a mujeres” como por ejemplo “tocamientos en los pechos y aen los pezones o expresiones humillantes o vejatorias de naturaleza sexual con evidente desprecio hacia el género femenino”. #SomDefensores ha documentado dos agresiones sexuales. El documento también recoge agresiones de policías que saltaron con las botas desde una zona elevada “contra el cuerpo de varias personas, incluyendo las que ya habían decidido ceder al ataque, con grave peligro y potencialidad mortal”.

Aina Torres, miembro de la Junta del Grupo de Periodistas Ramon Barnils, que participó en #SomosDefensoras con el mapa de la censura del 1 de octubre, que hace una localización geográfica de las vulneraciones del derecho a la información en Catalunya, informó que desde el 8 de septiembre el Grupo ha recogido un centenar de casos, una cifra muy alta teniendo en cuenta que durante el 2016 se recopilaron cerca de 126 en Catalunya, País Valencià y Baleares. Torres puso como ejemplos la agresión policial a una periodista de EFE en Sant Carles de la Ràpita el mismo día 1, que tuvo que ser atendida por lesiones, y la expulsión violenta del periodista del Periódico Guillem Sánchez de la Escuela Ramon Llull, a pesar de estar perfectamente identificado.

Fuerte impacto en la salud psicosocial colectiva

Irene Santiago, psicóloga de Irídia y coordinadora del dispositivo psicológico de #SomosDefensoras que atendió a las personas agredidas el mismo 1O y posteriormente ha brindado acompañamiento individual y comunitario, explicó que el dispositivo policial utilizó «el miedo como herramienta de represión con la intención de causar un daño psicológico a la población, romper a la gente y atacar la integridad física y la dignidad social de las personas y del conjunto del tejido social de Cataluña». Fruto de las agresiones, Irídia ha detectado casos de pérdida de memoria, dificultades para salir de casa, espanto ante la presencia policial, dificultad para acercarse a las escuelas y un estado de alerta que genera desgaste. Santiago cree que «el dolor se ha instalado en el tejido social y ha causado una herida profunda, de desconfianza, angustia, miedo, estrés y fragmentación social». La psicóloga cree que «hace falta visibilizar» estos impactos, pero también que la represión activó «herramientas colectivas para afrontarlo», como «las expresiones de solidaridad a las escuelas y la resiliencia», la capacidad humana de sobreponerse y sacar el mejor de sí ante las dificultades, «que se expresó en cánticos como ‘somos gente pacífica’. El tejido asociativo, vecinal y social de las ciudades de Cataluña ha sido un elemento protector de la salud psicosocial y forma parte de la cultura catalana».

#SomosDefensoras prepara un acto público para el próximo jueves 26 de octubre a las 18:30 en la Escuela Ramon Llull en el que participarán personas que hicieron observación el día 1 y representantes de las entidades impulsoras de la Red.