Propostes literàries per a un Sant Jordi en confinament


Com cada diada, l’equip tècnic de Lafede.cat us proposa algunes lectures per Sant Jordi en clau de drets i Justícia global. Aquest any és diferent, el Covid-19 ha fet que arribi el 23 d’abril i no s’omplin els carrers de roses i llibres, però també permet reflexionar sobre la importància de les llibreries i la cultura com a eina de resistència en moments complicats i alhora, de la necessitat de fer un consum de proximitat i en negocis o projectes on es respectin els drets laborals i socials. Lafede.cat convida a aprofundir sobre l’origen de les roses i, malgrat la situació, a celebrar la diada de manera virtual.

  • La proposta de la Pepa Martínez: ‘Les formes del verb anar’, de Jenny Erpenbeck.

  • Angle editorial.

Un llibre intimista on, de la mà d’un catedràtic emèrit, en Richard, ens endinsem en el destí de persones que busquen refugi en una Europa deshumanitzada. Richard es (i ens) qüestiona el sentit de les paraules i de com aquestes canvien segons a qui les adreces. El llibre ens apropa a la injustícia d’aquest món, però també a la preciositat de l’ànima de les persones. Una joia escrita per Jenny Erpenbeck.

  • La proposta de la Montse Santolino: ‘Dones valentes’, Txell Feixas Torras.

  • Ara Llibres

La Txell Feixas Torras, corresponsal per a l’Orient Mitjà de la ràdio i la tele públiques catalanes, ha aconseguit fer-se molt popular per la bona feina que fa des de Beirut. Amb el llibre fa el mateix que amb les cròniques, apropar-nos a una realitat llunyana amb rigor i sensibilitat, però centrant-se només en les històries de dones que ha conegut: “Inspirar confiança sense que sembli compassió o condescendència. Preguntar qüestions sensibles sense caure en el sensacionalisme o la morbositat. Acompanyar el testimoni a un passat dolorós sense empènyer-lo a l’abisme de que tot just vol escapar”. El llibre traspua mirada feminista, respecte i admiració per unes dones que viuen en societats fortament patriarcals. És un calidoscopi d’històries de dones tan valentes com diverses. Com a periodista és fàcil que et comprin històries sobre les esclaves sexuals d’Estat islàmic perquè té morbo, però no posar-les al costat de les de les minyones esclaves que la societat libanesa té normalitzades històricament. Així mostra Feixas totes les cares del patriarcat i la desigualtat. Especialment interessant l’apropament a la feina de les ONG de la regió i perfils com el de les “Germanes kamikaze”, dones que miren als ulls al gihadisme per tractar d’entendre el monstre.

  • La proposta de la Laura Rubio: ‘Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats?’, de Bel Olid.

  • Editorial Bridge.

El llibre de la Bel Olid m’ha servit, com demana l’autora al pròleg, per aprendre molt i desaprendre encara més sobre la sexualitat. «Follem?» és tracta d’un manual pedagògic i educatiu, molt clar i fàcil de llegir. M’ha servit per entendre la diversitat de sexualitats i trencar amb el binarisme après,  per recordar-me què és i què no és el sexe, on està el límit i on queda el consentiment. Des d’una mirada feminista, Olid incideix en la importància de l’educació sexual, de les cures i de l’autoconeixement personal. En definitiva, em sembla un text molt necessari per reconèixer els drets sexuals i límits personals de cadascuna, perquè com diu l’autora «totes les persones tenen dret a explorar la seva sexualitat i a explorar què volen. Però això no significa en cap cas que no existeixi el dret a mantenir relacions sexuals amb altres persones.» No és no, sempre.

  • La proposta de la Isabelle Torallas: ‘Nacidas para el placer’, de Mireia Darder

  • Rigden Institut Gestalt

Potser aquest Sant Jordi confinat obra la porta a lectures més íntimes? Us en proposo una que parla de com ens hem construït les dones al llarg de les generacions, i sobre com ens estem transformant. Des del nivell social fins al més íntim, arribant a la sexualitat i la nostra capacitat i desig de sentir el plaer que ens ha estat negat.

Una lectura que em va recomanar la meva mare, mostra de com les dones entre generacions d’una mateixa família estem profundament connectades, molt més del que la nostra consciència ens vol fer pensar.

  • La proposta del Dani Gómez-olivé: “La història de John Carlos“, de John Carlos i Dave Zirin.

  • SEMBRA Llibres.

Si us preguntés per John Carlos segurament no sabríeu de qui us parlo. Ara bé, qui no recorda la imatge iconogràfica de dos atletes afroamericans amb el puny alçat al podi dels Jocs Olímpics de Mèxic de 1968? Un d’ells era el John Carlos. El seu company, el Tommie Smith. Aquest llibre narra com va ser possible que aquests dos atletes afroamericans arribessin a fer aquesta gesta, però de molt més. John Carlos explica apassionadament en primera persona com va arribar a competir per uns EUA en què la lluita pels drets civils era més viva que mai, encara amb l’assassinat de Martin Luther King a la retina de moltes llars nord-americanes. El llibre descriu amb tota la cruesa les dificultats per les que travessa un xaval nascut a Harlem per sobreviure i com s’ho fa per arribar a estudiar a la universitat racista de Texas, malgrat el color de la seva pell i la seva dislèxia. Parla d’esport i política, i també del privilegi blanc tantes vegades invisibilitzat, de solidaritat entre comunitats oprimides, de talent, però sobretot de dignitat i de vida. La vida d’una persona que és exemple de resiliència i d’esperança, malgrat tot. No deixeu de llegir-lo i rellegir-lo quan perdeu la fe en la condició humana. El llibre val la pena. La història del John Carlos molt més.

 

  • La proposta de l’Anna Palou Solé: ‘La meva planta de taronja llima’, de José Mauro de Vasconcelos i traducció de Carles Sans.

  • Ed. Libros del Asteroide

No et deixarà indiferent. Curt i de lectura fàcil, però amb una intensitat captivadora. Publicat per primer cop el 1968, m’arriba a les mans en ple 2020. Mauro de Vasconcelos recrea els seus records d’infantesa al barri carioca de Bangu, Brasil, uns records durs però amb la mirada tendra d’un infant que es fa adult massa ràpid. ‘La meva planta de taronja llima’ parla del Zezé, un nen entremaliat però molt intel·ligent que amb només cinc anys té ganes d’aprendre de tot el que l’envolta. L’escola, el seu arbre Minguinho i el seu amic Portuga, són els seus tres refugis per allunyar-se de casa seva, d’una família pobre on no és fàcil viure-hi i d’on sovint només rep cops. No us diré més. Busqueu-lo i devoreu-lo. Deixeu que si venen, les llàgrimes us llisquin pel rostre. Com diu el llibre, ‘la vida sense tendresa no és gran cosa’.

 

  • La proposta de l’Anna Domínguez: Purga, de Sofi Oksanen

  • Letras de Bolsillo (Ed. Salamandra)

Des que vaig acabar aquesta novel·la, no l’he pogut deixar de recomanar. Sofi Oksanen, escriptora finlandesa, explica la història d’Aliide Truu, una dona ja gran estoniana amb un passat carregat d’història, que malviu en un poblet del seu país natal. Zara, una jove víctima de tràfic de dones apareix al jardí d’Aliide, busca ajuda. M’encanta com es construeix la relació entre les dues, primer plena de desconfiança i després de tendresa. Posa de relleu la solidaritat entre generacions, i et fa empatitzar profundament amb les històries, gens fàcils, de cadascuna d’elles. La novel·la viatja entre el present i el passat, i ajuda a conèixer la història, plena de sotracs, d’un país bastant desconegut per moltes de nosaltres com és Estònia.

 

També podeu consultar les recomanacions de 2017, 2018 i 2019.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.