És necessari vincular els canvis de cultura organitzativa que s’estan produint a Lafede.cat i a les entitats membres també al treball a terreny, tant en la comprensió de les violències com en la intervenció davant d’aquestes. Per aconseguir-ho, llistem algunes suggerències:

• Respectar les lleis i estàndards internacionals (IASC, Nacions Unides, CHS alliance…) i vincular-hi totes les accions que es duguin a terme:
  • Prohibir qualsevol mena d’apropament sexual a infants menors de 18 anys, independentment de l’edat assenyalada com a majoria d’edat per la llei nacional. No pot adduir-se com a defensa en aquests casos una estimació errònia de l’edat de l’infant.
  • Prohibir i condemnar el bescanvi de diners, treball, serveis o qualsevol mena de benefici per favors sexuals o comportaments i actituds humiliants cap a qualsevol persona amb la qual es tingui una relació.
  • Dissuadir el personal de mantenir relacions sexuals amb persones usuàries de les actuacions desenvolupades. Addicionalment, poden comportar un dany a l’ètica professional de la persona i de la mateixa entitat a causa de la diferència en l’estatus de poder entre les persones involucrades en la relació.
• Promoure i garantir que totes les entitats que formen part de Lafede.cat donin a conèixer, formin i sensibilitzin en el Protocol i l’abordatge de les violències sexuals tots els seus equips amb destinació a terreny. Entre altres mesures pot incloure:
  • Socialitzar els conceptes com ara assetjament o agressió (i d’altres que puguin aparèixer en el Protocol) per tal d’establir indicadors comprensibles per detectar-los i poder-hi fer front.
  • Exigir la signatura explícita de compromís amb totes les directrius i normativa que recull el protocol a totes les persones que desenvolupin la seva feina a terreny.
  • Planificar i desenvolupar sessions periòdiques d’ètica de la cura per augmentar la confiança i l’apoderament de totes les persones amb destinació a terreny. La intenció és que tothom se senti segur i confiat a l’hora d’interposar una queixa o denúncia, sigui com a persona assetjada o agredida, o com a testimoni de qualsevol tipus de situació.
  • Crear un instrument, a mode de check-list, per identificar i analitzar les actuacions a terreny amb perspectiva de gènere
• Establir acords amb les coparts i organitzacions sòcies que estiguin inclosos en la signatura dels contractes o convenis de col·laboració, entre d’altres:
  • Disposar d’un protocol similar per poder desenvolupar tasques de cooperació conjuntament
  • Disposar d’un codi ètic que reguli i orienti el comportament de les persones que treballen amb la copart i condicionar la continuïtat de la col·laboració al seu compromís ferm amb la prevenció, l’atenció i erradicació de situacions de discriminació, assetjament o agressió.
  • Crear un instrument, a mode de check-list, per identificar i analitzar la feina amb perspectiva de gènere que es desenvolupa en els països on es porten a terme projectes i per identificar el treball de les coparts en detecció d’assetjaments, violències masclistes/violències sexuals i LGTBIfòbia. Adoptar aquest tipus d’eina suposa fer un exercici d’honestedat dins de la mateixa entitat, que s’interessa per amb qui treballa i també pren consciència de les realitats dels territoris i de les coparts, siguin positives o no. A partir de les informacions recopilades mitjançant aquest instrument, es pot demanar un major compromís a les coparts o unir esforços per enfortir lluites comunes.
• Disposar de canals de denúncia especialment adreçats per a persones que treballen a terreny (o assegurar que els són útils els existents) que tinguin en compte les llengües que es parlen i els sistemes de què disposen. Aquests canals han d’assegurar la possibilitat d’informar de manera immediata si s’és testimoni o hi ha sospita d’un cas de violència sexual, sigui cap a una companya o company o cap a una persona usuària de les actuacions de l’organització i independentment de qui sigui l’agressor.
• Disposar de formularis de denúncia d’assetjaments, abusos i agressions disponibles en les llengües que siguin necessàries.
• Designar una figura dotada dels recursos adients per actuar com a punt focal (defensora dels drets de les persones que pateixin violències sexuals). Aquesta persona ha d’estar en contacte directe i permanent amb les persones responsables del Protocol de Lafede.cat.
• Impulsar, des de Lafede.cat, l’elaboració d’un pla formatiu específic sobre prevenció de les violències masclistes/violències sexuals i LGTBIfòbia per al personal que desenvolupi la seva feina a terreny.
• Conèixer la freqüència d’assetjaments, abusos i agressions en l’àmbit del treball a terreny i rendir comptes anualment cap a la pròpia organització, la resta d’organitzacions i la societat civil amb dades fiables, mantenint els criteris de confidencialitat. Per dur a terme aquesta tasca, es pot confeccionar una base de dades de registre i seguiment de denúncies, d’accés restringit i respecte a la confidencialitat de totes les denúncies.
• Confeccionar una eina de difusió de bones pràctiques i resultats positius en el treball a terreny, per tal de donar a conèixer, compartir i fer valdre aquelles experiències eficaces davant les violències sexuals, que poden servir d’exemple per a altres organitzacions.