Retrocés de drets i criminalització de l’ajuda humanitària


Aquesta setmana els drets humans han tornat a ser notícia, però malauradament ho són per la vulneració que pateixen: la campanya #SomDefensores ha comparegut a la seu de les Nacions Unides per explicar la regressió en drets humans que s’està vivint a l’estat espanyol i l’ONG Proactiva Open Arms sembla ser que està sent investigada de tràfic de persones per la seva tasca de salvament marítim al Mediterrani central. Això passa quan avui, 20 de març, es compleixen dos anys de l’acord EU-Turquia.

#SomDefensores a les Nacions Unides a Ginebra. Foto: #SomDefensores.

Representants de #SomDefensores van participar a l’acte que organitzava l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) a la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat dilluns 19 de març sobre les regressions de drets humans a Espanya, coincidint amb la reunió oficial del Consell de Drtes Humans de les NU que es celebrava en paral·lel. L’acte es va centrar en l’estat de la qüestió a Catalunya, on arran de l’1 d’octubre els drets de llibertat d’expressió i manifestació, com demostra l’informe, estan sent vulnerats i activistes i polítics estan sent perseguits. Precisament uns fets que denuncia Amnistia Internacional en el seu darrer informe «Tuitea… si te atreves: Cómo las leyes antiterroristas restringen la libertad de expresión en España». L’informe destaca que desenes de persones usuàries habituals de les xarxes socials, així com artistes musicals o periodistes han estat processats per motius de seguretat nacional en virtut de l’article 578 del codi penal espanyol al·legant “enaltiment al terrorisme” i “humiliació de les víctimes de delictes terroristes o les seves famílies”. Segons les dades de l’informe, les persones processades en aplicació d’aquest article va augmentar de 3 el 2011 a 39 el 2017. 70 han estat declarades culpables en els últims dos anys.

Davant aquesta situació, Lafede.cat, com a federació que agrupa entitats que defensen els drets humans aquí i arreu, ha donat suport a la manifestació contra la Llei Mordassa del passat dissabte 17 de març i s’ha sumat al manifest de la plataforma No Callarem en favor de la llibertat d’expressió, que ha intensificat la seva activitat arran dels casos dels rapers Valtonyc i Hasel.

 

Rescat de Proactiva Open Arms març 2018. foto: Xavier Betran (Diari Ara)

La defensa dels drets humans al punt de mira

Precisament avui 20 de març es compleixen 2 anys de l’entrada en vigor de l’acord UE-Turquia, més conegut com “l’acord de la vergonya”, per frenar l’arribada de persones refugiades i migrants a territori europeu i que va suposar el tancament de fronteres a l’est d’Europa. Un acord més com el d’Espanya amb Marroc o d’Itàlia amb Libia. A finals de 2016 Lafede.cat va presentar un recurs contra aquest acord, que encara no té resposta tot i haver estat admès. Paral·lelament diverses organitzacions, com Stop Mare Mortum, continuen denunciant-ne la seva opacitat amb accions com l’acte públic del passat 12 de març.

A aquells qui denuncien aquestes vulneracions se’ls acusa. És el cas d’Helena Maleno, activista de Caminando Fronteras i periodista especialitzada en les vulneracions de drets humans a la frontera de Ceuta i Melilla, a l’estat espanyol. A principis d’any era investigada pels tribunals marroquins per tràfic de persones, després que Espanya intentés processar-la. L’Audiència Nacional, però, va arxivar el cas perquè no hi veia delicte. Maleno, que durant anys ha denunciat les vulneracions de drets al sud i ha salvat milers de vides avisant a Salvament Marítim espanyol sobre la presència d’embarcacions a la deriva de l’Estret, ara és perseguida per ser incòmoda.

El mateix ha passat aquesta setmana amb Proactiva Open Arms, l’ONG badalonina que es dedica a fer salvament marítim, primer a les illes gregues i ara al Mediterrani central. Open Arms està investigada per dos tribunals sicilians per tràfic de persones i associació criminal després de rescatar 216 persones a aigües líbies. Per aquest fet, segons el diari Ara, els tres responsables de la missió 43 podrien tenir davant una pena d’entre 5 i 15 anys de presó i una multa de 15.000 euros per cada persona rescatada (216 en total).

Tant en un cas com l’altre, els activistes i voluntaris estan perseguits per fer la feina que haurien d’estar fent els estats europeus: salvaguardar vides i acollir a tothom qui ho necessiti tal i com recull l’article 14 de la Declaració Internacional de Drets Humans. En lloc d’això, però, continuen fent pactes amb tercers països, on la impunitat sobre el respecte als drets humans encara és més gran, per frenar la immigració.

La criminalització de la solidaritat i l’ajuda humanitària és, malauradament, habitual al món. Recentment assessinàven la defensora de drets humans brasilera, Marielle Franco, a trets quan tornava a casa després d’un acte polític amb cotxe. Franco era consellera del Partit Socialisme i Llibertat a Río de Janeiro, i denunciava el racisme, l’homofòbia, la desigualtat de gènere i la violència a les faveles.

Malero, Open Arms i Franco demostre una altra vegada la incomoditat que suposen els testimonis directes de la vulneració de drets humans i evidencien la maquinària dels estats per fer-hi front, si cal, com demostren els informes de SomDefensores o Amnistia Internacional, fent ús de la violència i restringint drets conquerits com la llibertat d’expressió i de manifestació.