L’actuació policial de l’1-O investigada gràcies a la tasca de #SomDefensores


El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha admès a tràmit tres querelles contra dos policies antiavalots de la Policia Nacional interposades per dues persones que van resultar greument ferides a l’Escola Mediterrània el passat 1 d’octubre. Les fotografies i vídeos que va recollir el dispositiu d’observació de vulneració de drets humans de la Xarxa #SomDefensores, on participa Lafede.cat, han estat una prova clau per aconseguir, per primer cop, que agents del dispositiu policial de l’1-O declarin davant un jutjat com a investigats.

 

Com recull La Directa, les tres querelles, que han estat interposades amb el suport de l’equip jurídic d’ Irídia, entitat federada recentment i impulsora de la Xarxa #SomDefensores, estan relacionades amb la càrrega que va fer un grup d’agents antiavalots a la porta de l’Escola Mediterrània, al barri de la Barceloneta de Barcelona. Segons aquestes querelles els antiavalots hi van irrompre i, sense previ avís, van iniciar una càrrega, “tot repartint indiscriminadament cops de porra en posició horitzontal i vertical, i puntades de peu”.  Un dels agents va donar “diversos cops de porra a l’altura dels ulls i puntades de peu reiterades” a una persona que estava “al terra i li va propinar un violent cop de porra vertical que va causar un traumatisme cranial i hematomes pronunciats a la zona ocular i nasal, que van requerir l’atenció d’un cirurgià maxil·lo facial”. Aquests fets poden constituir un delicte contra la integritat moral segons l’article 175 del Codi Penal vigent, amb l’agreujant d’abús de superioritat, per a un dels antiavalots imputats, i d’un pressumpte delicte de lesions per a l’altre.

Per tal d’investigar els fets, el jutjat ha disposat que els dos agents declarin com a investigats i que el coordinador de tot l’operatiu policial de l’ 1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, declari en qualitat de testimoni. Marta Bolinches, advocada d’Irídia i autora de les querelles, ho valora molt positivament: “aquests són els primers agents participants al dispositiu policial de l’1-O que han estat citats a declarar com a investigats”.

A més, el jutge ha reclamat a la Policia que aporti una còpia de totes les comunicacions entre el centre de comandament de l’operatiu de l’1-O i els comandaments dels diversos operatius policials sobre el terreny, tal com li solicitaven des d’Irídia per tal de saber quines ordres es van donar: “cal esbrinar si es va ordenar recollir material electoral o no, si eren per actuar indiscriminadament o només a alguns col·legis i, sobretot, qui és el responsable de les actuacions, si és Diego Pérez de los Cobos o els policies que van actuar de forma individual “.

 

Les proves recollides per #SomDefensores, determinants

Les fotografies i els vídeos de les agressions policials a l’Escola Mediterrània i a altres centres electorals oberts durant l’1-O que va recollir els observadors  i observadores de la Xarxa #SomDefensores han estat determinants per poder denunciar l’actuació policial. Bolinches explica que des del mes d’octubre el jutge ha requerit reiteradament a la policia informació sobre els policies presents als centres i sobre què feia cadascú. “Han respost fa quinze dies i només informen de quants policies hi havia a cada centre. Gràcies als vídeos de què disposem hem pogut identificar els autors de les agressions amb el número d’ identificació de cada policia, el que ha permès que el jutge els cridi a declarar”.

Thais Bonilla, coordinadora de la Xarxa de persones observadores del dispositiu de l’1-O i responsable de campanyes de Novact, que també va impulsar la campanya #SomDefensores, creu que sense la bona feina feta a peu de carrer i la tasca de que ha fet posteriorment Irídia per analitzar i sistematitzar tot el material recollit i poder identificar els agents, no hauria estat possible l’acció judicial. “Si la societat i les organitzacions de promoció de drets humans fem front comú, podem aconseguir els nostres objectius”.

Durant l’1-O #SomDefensores va recollir evidències de vulneracions de drets humans a partir d’un dispositiu d’observació al que van participar 180 persones: 60 advocats i advocades; 70 persones distribuïdes a centres de votació; 30 psicòlegs i psicòlogues i 20 persones que coordinaven la seva actuació, monitorejaven xarxes, rebien informació en temps real i atenien el telèfon. Totes les vulneracions es van recullir a l’Informe «Violació de drets civils i polítics. Catalunya, setembre-octubre 2017», i aquest ha estat lliurat a organismes internacionals de protecció de drets humans perquè les investiguin.

A mitjans d’octubre passat, #SomDefensores va organitzar un acte de reconeixement i reparació per a la ciutadania a l’escola Ramon Llull de Barcelona, un dels centres electorals on es van produir agressions policials durant la jornada electoral, perquè les persones que van patir-les o presenciar-les compartissin les seves vivències i estratègies de resiliència personal i col·lectiva. A l’acte van participar algunes de les persones observadores que havien pogut recolllir testimonis a l’Escola Mediterrània i acompanyar els ferits .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *