Més a prop de consolidar l’Educació per la Justícia global com element central de la política de cooperació  


Fa dècades que les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen l’Educació per a la Justícia global, que inclou la feina en espais educatius formals (escoles i instituts) i no formals (esplais, caus, etc.), així com la tasca de sensibilització i denúncia mitjançant campanyes i activitats diverses al nord global. Aquest àmbit de treball ha agafat progressivament cada vegada més espai i rellevància a les entitats, davant l’evidència que  és a les nostres societats on s’han de donar els canvis estructurals que permetin revertir moltes de les desigualtats i violències que es pateixen arreu. De fet, actualment la gran majoria d’entitats federades tenen projectes educatius, tot i que no sempre tenen projectes al sud global. 

Joan Cuevas, director general d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües participa a la taula rodona “Construir societats justes. La importància d’enfortir l’Educació per a la Justícia global des de les institucions públiques”, de la trobada “Canviar l’educació per canviar el món” feta a Terrassa l’octubre de 2022. Foto: Lafede.cat.

 

Des del 2007, any en que es va aprovar en assemblea el document marc “L’Educació per al desenvolupament, una estratègia imprescindible”, la federació la considera un àmbit d’incidència política fonamental, i per això demana articular polítiques de suport i estructuració de la tasca educativa, centrant-se especialment, per una banda, en l’augement de pressupost per consolidar els equips educatius i permetre, així, crear propostes més ambicioses, i, per l’altra, en la coherència de polítiques, és a dir, en incorporar els objectius de l’educació per a la justícia global en altres departaments més enllà del d’Exteriors i Cooperació. Fruit d’aquesta tasca d’incidència les convocatòries de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) han passat d’un 23% dels fons el 2017, a un 40% el 2021. També s’han fet avenços amb departaments o organismes clau com ara el Departament d’Educació, i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Catalunya és una de les comunitats capdavanteres i referent a nivell estatal en aquest àmbit, i les entitats i la pròpia federació treballen en projectes europeus amb partners d’altres països. A través d’aquest treball en xarxes europees coneixen altres polítiques de suport a projectes educatius existents. De fet, a casa nostra, administracions com l’Ajuntament de Barcelona han estat clau en la promoció de l’educació per a la Justícia global en destinar prop del 40% del pressupost, promocionar l’aprenentatge servei i incorporar la teoria del canvi com a eina de planificació, aspectes que han fet créixer exponencialment la qualitat dels projectes educatius.

Reunió de l’Eix d’educació. Foto: Lafede.cat.

Pla director 2023-2026, l’oportunitat definitiva 

Fa 15 anys que la federació demana al govern redactar una Estratègia catalana d’Educació Transformadora per poder definir objectius i indicadors que permetin millorar la tasca de les entitats i de la pròpia administració, ja que els instruments i marcs actuals són propis de la cooperació, i no són útils per l’actual tasca educativa i cultural.

De fet, fruit del treball d’incidència de Lafede.cat s’ha fet algun pas endavant en aquest sentit: el Pla Director 2019-2022 de cooperació ha inclòs l’objectiu d’elaborar aquesta estratègia. Per arribar fins aquí, Lafede.cat va impulsar la creació d’un grup de treball monogràfic en el marc del Consell de Cooperació, on es va elaborar un document de recomanacions. Aquest document insta al govern a consensuar un marc conceptual compartit per a la l’educació transformadora, i recull propostes vinculades als reptes davant l’agenda 2030, la incidència política, l’educació formal i no formal, la comunicació transformadora o la cultura i l’esport.

Lamentablement però, la inestabilitat política i els canvis en la Conselleria d’Exteriors van  impactar de ple en aquest procés, i el sector encara segueix sense estratègia. Durant el govern de la Consellera Alsina (maig 2021- octubre 2022) es va començar a negociar el  Pla Director 2023-2026, i un dels principals desacords era justament la manca de voluntat de prioritzar aquest àmbit de treball, i el seu limitat enfocament. Dues de les deu demandes fonamentals o línies vermelles de la federació van ser justament mantenir el 25% de l’AOD per a accions educatives, i el desenvolupament explícit i operatiu de disseny, consens, execució i seguiment de l’Estratègia catalana d’Educació, seguint les recomanacions que ja s’havien definit.

Les expectatives són ara diferents perquè l’actual Consellera Serret s’ha compromès amb aquestes demandes, i s’han implementat canvis en l’ACCD per impulsar aquest àrea, i promoure la concertació tècnica i política amb les entitats.

Reunió amb la consellera d’Exteriors i la UE, Meritxell Serret, i els responsables de Cooperació al Desenvolupament i l’ACCD de la Generalitat, i la Junta de Lafede.cat. Foto: Lafede.cat.

El Departament d’educació, l’assignatura pendent

Tot i que Lafede.cat ha treballat amb el Departament d’Educació des del 2013, a partir d’un projecte europeu – origen de les jornades d’intercanvi educatiu “Canviar l’educació per canviar el món” –, no ha estat fins al 2022 que s’ha establert una interlocució política directa. Això ha permès donar resposta a una demanda històrica del sector.

La primera reunió va ser amb la Secretaria de Transformació educativa del Departament, qui va redirigir les demandes del sector a les diferents direccions generals estratègiques per impulsar l’Educació per a la Justícia global a nivell formal. Més tard la interlocució  s’ha centrat en la Direcció d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües amb qui s’està començant a treballar amb l’objectiu de difondre les accions educatives de les entitats entre els centres educatius, facilitar la feina formativa de les entitats i demanar-ne el seu reconeixement—tant de les pròpies formadores com per al professorat que les rep–, així com posar a disposició del desplegament del nou currículum l’expertesa de les entitats, amb especial atenció al vector sis sobre ciutadania democràtica i consciència global.

Taula rodona “De la cooperació a la pantalla” al DOCS Barcelona de 2022, dins el projecte Acció Cinema. Foto: Acció cinema.

Comunicació transformadora i noves campanyes, un nou impuls  

Des de fa anys el canvi de narratives sobre cooperació internacional està al centre de tots els debats educatius i comunicatius. A banda de la necessitat de donar imatges i missatges diferents, també s’està qüestionant el propi concepte d’impacte comunicatiu, o determinades pràctiques comunicatives allunyades dels objectius de transformació social. La coherència edu-comunicativa és un dels principals objectius de la comunicació transformadora, i és fonamental per al canvi cultural. 

Si en educació formal les entitats han passat de fer materials pedagògics a demanar-li al Departament que inclogui determinats continguts al currículum, escalant així les possibilitats d’incidència social, en comunicació el recorregut ha estat similar. Sense perdre la relació amb periodistes i mitjans, les entitats volen fer-se visibles en una societat totalment digitalitzada i abocada a les pantalles amb productes audiovisuals de qualitat, però també tenir incidència en els mitjans públics i en les indústries culturals, per obrir-se a nous públics i nous formats informatius o de ficció. En aquesta línia, la federació té un conveni de col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per tal de difondre continguts i fer formació als professionals de la casa. Igualment, la federació treballa també amb l’ACCD i la Catalunya Film Festivals en el programa d’Acció Cinema perquè les entitats puguin estar presents en els espais d’exhibició i debat dels festivals de cinema catalans. L’Estratègia d’Educació Transformadora és l’aposta d’incidència de la federació per aquest nou cicle polític i ha d’incorporar tots aquests aspectes per fer possible que la visió de justícia global formi part de les institucions i de l’imaginari social. Una bona estratègia permetrà canalitzar millor els esforços i recursos i, a la vegada, enfortir les pròpies entitats en el rol de transformar la societat.