Rebutgem la massacre a Melilla i exigim al govern espanyol responsabilitats polítiques  


Davant dels darrers esdeveniments a Melilla del passat 24 de juny, des de L’Eix de Migracions de Lafede.cat publiquem un comunicat de rebuig a la violència policial i a les estratègies d’abordatge de la immigració per part del govern espanyol i exigim responsabilitats polítiques i justícia. Cal un canvi de rumb en les polítiques migratòries i d’asil espanyoles i europees de forma urgent i immediata.

 

Actuació policial del 24 de juny de 2022 a la frontera entre Marroc i Melilla. Foto: Javier Bernardo.

 

COMUNICAT

Rebutgem la massacre a Melilla i exigim al govern espanyol responsabilitats polítiques

Condemnem els fets ocorreguts aquest passat divendres 24 de juny a Melilla, on almenys 37 persones ha estat assassinades per la policia marroquina, segons les ONG locals – tot i que les autoritats situen la xifra en 23–  amb la complicitat del govern espanyol de Pedro Sánchez, quan intentaven accedir a territori espanyol cercant un futur millor. També donem el nostre condol a les famílies de les persones que hi han perdut la vida i ens solidaritzem amb totes aquelles que han quedat ferides arran de la violència policial.

De les persones que han provat de saltar la tanca de Melilla, algunes ho han aconseguit, altres han mort, i la resta han quedat ferides o han estat expulsades “en calent” a territori marroquí mitjançant l’ús de la força i la violència brutal. A més, i així ho demostren les imatges a les xarxes d’ONG locals com l’Associació Marroquina dels Drets Humans a Nador (AMDH Nador), joves morts i ferits han rebut un tracte vexatori i inhumà per part de les forces policials marroquines. Unes imatges que ens recorden a altres moments terribles de la història europea i que no s’haurien de repetir en ple segle XXI.

Malauradament, aquest fet no és aïllat i respon a la política migratòria espanyola i europea, que se sustenta en una perspectiva securitària de defensa de la integritat territorial, d’externalització de fronteres i el racisme institucional. En aquesta línia es treballa el nou Pacte de Migració i Asil Europeu, i així ho demostra l’acord entre Espanya i el Marroc i el gir polític que recentment ha fet el govern espanyol amb el Sàhara. De fet, Marroc és un clar exemple de com les persones es converteixen en monedes de canvi per a l’estratègia política i sembla que per al govern espanyol tot s’hi val per controlar les fronteres.

Així ho indiquen les declaracions del president Pedro Sánchez, que descriu el salt a la tanca com un “assalt violent” que “ataca a la integritat del nostre país” i felicita l’actuació policial marroquina i la qualifica de “ben resolta”. Unes declaracions que s’assemblen més al discurs de l’extrema dreta que al del “govern més progressista de la història”.

I les reafirma Europa de la mà del president del Consell Europeu, Charles Michel, que, durant la cimera del G7, ha dit que donen “tot el suport als esforços d’Espanya i altres països a primera línia per protegir les fronteres de la Unió Europea”.

Des de les organitzacions de la societat civil organitzada denunciem aquests fets que vulneren clarament el dret internacional i són contraris a la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

L’ús sistemàtic de la violència per part de la gendarmerie del Marroc sobre persones acorralades i custodiades és una vulneració flagrant del dret a la vida i del dret a no ser sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, entre d’altres. La col·laboració de les forces de seguretat espanyoles amb els fets demostra que no només han omès el seu deure de socors sinó que, de nou, han retornat “en calent” a persones en situació de vulnerabilitat, pràctica prohibida pel dret internacional i que és contrària al dret d’asil de totes les persones amb necessitat de refugi i protecció.

 

Davant la gravetat d’aquests fets, des de Lafede.cat exigim responsabilitats polítiques al govern espanyol per aquests assassinats:

  1. Que condemni fermament la vulneració de drets que hi ha hagut a la seva frontera.
  2. Que s’obri una investigació independent i amb garanties per aclarir els fets i depurar responsabilitats.
  3. Que es garanteixi assessorament jurídic a les víctimes per a que puguin interposar recursos efectius davant d’aquestes vulneracions de drets fonamentals.
  4. Que no s’enterrin les víctimes sense autopsia, ni identificació ni consentiment dels seus familiars.
  5. Que s’estableixin mecanismes d’accés a la protecció internacional permanents i no discriminatoris per a totes les persones. Les ONG al terreny han documentat com des de territori marroquí no es pot accedir a les oficines d’asil de Melilla impedint així, la possibilitat d’una entrada autoritzada a territori espanyol.
  6. Que s’apliquin vies legals i segures per garantir el dret a la vida i a la protecció internacional, així com una política d’acollida digna. El conflicte recent d’Ucraïna ha demostrat que quan es vol es pot, i que, per tant, només és una qüestió de voluntat política.
  7. Que els recursos i les polítiques de cooperació serveixin per establir unes relacions internacionals justes i de defensa dels drets humans i no pas per al control migratori.
  8. Que es trenquin els acords amb el Marroc per al control de fronteres, així com que s’acabi amb la política d’externalització de fronteres.
  9. Que es desmantelli la tanca de Melilla i Ceuta, aquests quilòmetres de murs que, lluny de protegir, produeixen morts evitables.

 

A més, instem a reflexionar sobre l’ús del llenguatge i les imatges en aquestes situacions. Per una banda, animem a defugir el relat oficial i hegemònic de violència relacionada amb la immigració, per construir un imaginari comú que apunti a les desigualtats estructurals, al racisme institucional i a la corresponsabilitat dels estats i la ciutadania del Nord global. Per l’altra, recordem que les ONG disposem d’un codi ètic que vetlla per garantir la dignitat humana en tots els seus sentits, i per això tenim responsabilitat sobre la difusió d’imatges de les víctimes.

Des de les organitzacions per a la Justícia Global rebutgem el que descriu el filòsof camerunès Achille Mbembe com a necropolítica, és a dir, el poder de decidir quines vides viuen i quines moren. Exigim, doncs, de forma urgent, un canvi de rumb en les polítiques migratòries espanyoles i europees. 

Per tot això, ens sumem a les diferents iniciatives que han sortit i sortiran aquests dies en rebuig als fets del passat 24 de juny, i animem a tota la ciutadania a mobilitzar-se i a participar-hi de forma activa.

BAIXA EL COMUNICAT EN PDF.