Lafede es fa ressò del comunicat de la Coordinadora estatal d’ONG sobre la impunitat d’Israel per exigir l’alto el foc i manifesta el seu suport al poble palestí en el 77è aniversari de la Nakba, l’expulsió de centenars de milers de persones dels territoris palestins després de la formació de l’Estat d’Israel.
COMUNICAT
- En el 77 aniversari de la Nakba, La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament exigeix per enèsima vegada l’alto el foc permanent, l’entrada de l’ajuda humanitària i la recerca dels possibles crims de guerra.
- Fins a la data i segons dades oficials, Israel ha assassinat més de 52.000 persones palestines a Gaza i més de 1.800 des que va trencar l’alto el foc.
- La Coordinadora exigeix al govern espanyol que posi fi, de manera immediata i real, al comerç d’armes amb Israel
77 anys després de la Nakba –l’expulsió de centenars de milers de persones dels territoris palestins després de la formació de l’Estat d’Israel–, Gaza pateix una de les majors barbàries de la història recent de la humanitat. Segons dades de Nacions Unides, al voltant del 92% dels habitatges de la Franja han resultat malmesos o destruïts. S’estima que hi ha 50 milions de tones d’enderrocs, sota els quals es troben 11.000 persones desaparegudes. “Els retards en la seva retirada i la recuperació dels cadàvers estan causant un immens patiment psicològic, i un imminent desastre sanitari i mediambiental”, denúncia l’ONU.
En els últims dies, Israel ha aprovat un pla per ocupar definitivament els territoris que vagi conquerint a Gaza. Ha anunciat també que permetrà l’entrada d’aliments, medicació, aigua i combustibles a la franja, encara que no serà immediat i, cosa que és més preocupant, es realitzarà en el marc d’una total militarització de l’ajuda humanitària. Les agències de l’ONU ja han anunciat que no formaran part d’aquesta iniciativa per “contravenir els principis humanitaris fonamentals”.
Dos mesos d’absolut bloqueig
A mitjans de març, Israel va violar l’alto el foc acordat i des de llavors les hostilitats s’han multiplicat. No es permet l’entrada d’assistència humanitària, el bloqueig és total i la situació és dantesca. El 91% de la població pateix inseguretat alimentària extrema. 345.000 persones es troben en nivells catastròfics de fam; almenys 65.000 nens i nenes estan hospitalitzats amb malnutrició severa. Diverses instàncies internacionals han denunciat la utilització de la fam com a arma de guerra.
Volker Türk, alt comissionat de Nacions Unides per als drets humans, ha denunciat que “cadascun d’aquests incidents ha d’investigar-se a fons. Dirigir intencionalment atacs contra civils que no participen directament en les hostilitats podria constituir un crim de guerra”.
El deure dels Estats en la defensa de la pau
En l’últim informe de la relatora de Nacions Unides per a Palestina, anomenat “El genocidi com a supressió colonial”, Francesca Albanese denuncia que “La violència que Israel ha deslligat contra la població palestina després del 7 d’octubre no es produeix en un buit, sinó que forma part d’un procés a llarg termini, intencionat, sistemàtic i organitzat per l’Estat la fi del qual és provocar el desplaçament forçat i la substitució del poble palestí”
L’informe d’Albanese assenyala clarament que “els Estats membres han d’intervenir ara per a evitar noves atrocitats que deixin encara més cicatrius en la història de la humanitat”.
Espanya ha fet passes importants en reconèixer l’Estat palestí en sumar-se a la causa oberta al Tribunal Internacional de Justícia contra Israel per genocidi i en defensar públicament la necessitat de finalitzar la barbàrie. No obstant això, encara té deures molt importants que estan pendents i que tenen a veure amb el recollit a la PNL aprovada pel Congrés fa ja més d’un any.
Tant a la PNL com en diverses declaracions, el govern espanyol ha assegurat haver finalitzat el comerç d’armes amb Israel. Fins i tot Sanchez va demanar a la UE que suspengués l’acord d’associació amb Israel i també va demanar que la comunitat internacional parés el comerç d’armes amb Israel. A més, acaba d’anunciar que sol·licitarà un projecte de resolució a l’ONU per “proposar mesures urgents per aturar la matança de civils innocents i assegurar l’arribada d’ajuda humanitària”. Malgrat aquestes iniciatives, informacions recents continuen qüestionant que el govern espanyol hagi paralitzat totalment el comerç d’armes amb Israel.
Qüestions contemplades a la PNL que han de portar-se a la pràctica de manera immediata:
- Exigir a les parts un alto el foc permanent.
- Exigir a les parts del conflicte que permetin un accés humanitari suficient i sostingut, especialment a Gaza.
- Exigir a les parts el respecte del Dret Internacional Humanitari i dels drets humans
- Posar fi al comerç d’armes entre l’Estat espanyol i Israel.
- Treballar per una solució negociada al conflicte.
Evidències d’incompliment del dret internacional
La violació de la legislació internacional per part d’Israel ha estat denunciada per la Cort Internacional de Justícia en diverses ocasions. Al gener de 2024, va reconèixer l’existència d’un “risc real i imminent de perjudici irreparable als drets de la població palestina de Gaza conforme amb la Convenció contra el genocidi”.
Posteriorment, al juliol de l’any passat, la Cort va declarar que “la presència prolongada d’Israel en els Territoris Palestins Ocupats des de 1967 era il·legal i tenia per objecte l’annexió. La Cort va reconèixer la violació de normes que prohibeixen l’adquisició de territori per la força, la segregació racial i l’apartheid”. Tant Israel com la comunitat internacional continuen sense parar l’orella a tals advertiments.
A més de l’incompliment sistemàtic i impune del Dret Internacional Humanitari, a finals del 2024, Israel va emetre dues lleis que impedeixen a l’Agència de l’ONU per a la població palestina (UNRWA) la seva actuació a Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est. En les últimes setmanes, la Cort Internacional de Justícia ha celebrat audiències sobre les contínues i severes restriccions imposades per Israel a la tasca de l’ONU i altres organitzacions internacionals a Gaza i els Territoris Palestins Ocupats. 295 persones palestines treballadores de Nacions Unides han estat assassinades des d’octubre del 2023.
Mentre es manté el bloqueig total a la Franja, el màxim tribunal de l’ONU escolta desenes de països i organitzacions amb la finalitat d’elaborar una opinió consultiva sobre les obligacions humanitàries d’Israel cap a les i els palestins, més de 50 dies després que imposés un bloqueig total a l’entrada d’ajuda a Gaza. Encara que l’opinió consultiva dels jutges no és vinculant, aportarà claredat sobre qüestions jurídiques i ajudarà l’ONU a prendre noves mesures.
La Coordinadora reconeix el paper essencial de la societat civil palestina en un context d’extrema adversitat així com de les organitzacions humanitàries i fa l’enèsima crida a una pau duradora.