Berlín va acollir entre els dies 4 i 6 de juny la conferència internacional de la xarxa ANGEL 2025 sota el lema “Research in Global Education and Learning – For Democracy, Peace, Human Rights, Sustainability and Global Social Justice”. Van assistir més de 290 persones de 76 països per compartir recerques, experiències i reptes entorn l’educació global. Lafede va ser-hi present.
Durant tres dies, la capital alemanya es va convertir en l’epicentre del debat internacional sobre el present i futur de l’educació global. La conferència de l’Academic Network on Global Education and Learning-ANGEL, va reunir investigadors, responsables polítics, educadores i representants d’organitzacions civils amb un objectiu comú: explorar com l’educació pot ser motor de transformació social, en un món cada cop més interdependent i en crisi.
L’acte d’obertura va comptar amb paraules de benvinguda d’autoritats destacades com Sascha Vogt, del Ministeri Federal de Cooperació Econòmica i Desenvolupament d’Alemanya; Hartmut Dorgerloh, director general del Humboldt Forum; Annette Scheunpflug, professora de la Universitat de Bamberg; i Liam Wegimont, director de GENE– Global Education Network Europe. Tots ells van coincidir en la necessitat de repensar el paper de la cultura i l’educació en l’actual context global.
L’educació global, com van subratllar, no es limita a la transmissió de coneixements específics, sinó que implica desenvolupar capacitats per comprendre, actuar i transformar un món complex. La inclusió de la història colonial, les narratives oblidades i les perspectives del Sud Global van ser alguns dels reptes destacats.
El valor de la recerca en temps d’incertesa
Una de les idees centrals de la trobada va ser la urgència d’una recerca sòlida, rigorosa i compromesa amb els valors de justícia global. L’educació global no pot sostenir-se només sobre bones intencions: cal evidència empírica per respondre a les crítiques, orientar polítiques públiques i generar propostes educatives transformadores. També es va destacar que àmbits com els museus, la cultura i les arts estan esdevenint actors cada cop més rellevants en aquest camp.
Durant els diferents espais de treball es va fer èmfasi en dos eixos prioritaris: la formació del professorat i l’enfortiment de les aliances entre escoles i organitzacions no governamentals. Educar en i per a la globalitat implica generar vincles, intercanvi i corresponsabilitat.
La conferència inaugural va anar a càrrec de Veronica Boix-Mansilla, de la Universitat de Harvard, que va parlar del tipus d’aprenentatge que necessitem: profund, rellevant i transformador. Boix-Mansilla va defensar la importància de construir aules on es fomenti el «pensament perspectiu», és a dir, la capacitat de dialogar i entendre diverses visions del món; va reivindicar metodologies que permetin als alumnes imaginar altres realitats i punts de vista; i va subratllar el paper clau de l’educació emocional: “cal enamorar-se de la humanitat, de la natura, des de ben petits”.
Un dels altres moments rellevants de la conferència va ser la taula rodona moderada per Elina Lehtomäki (ANGEL/Universitat d’Oulu) i Liam Wegimont, centrada en la relació entre recerca i polítiques educatives globals. Es va posar de manifest la necessitat de treballar de manera més col·laborativa entre universitats, responsables polítics i ONG, tot evitant la instrumentalització de l’educació global. Davant el desmantellament de polítiques públiques en aquest àmbit, la conferència es planteja com a punt d’inici d’un moviment europeu per a la defensa de l’educació global.
Participació catalana
Catalunya va tenir una presència significativa amb la participació d’entitats i institucions com el FODIP-UB, el Comitè Català de l’ACNUR, la Universitat de Lleida, la Xarxa d’Educadores i Educadors per a la Ciutadania Global, Edualter i Lafede.
Cal destacar la participació d’Isaac Calduch i Judith Muñoz, del FODIP-UB, que van presentar l’estudi “Identificació de les necessitats de formació dels professors i de les ONG en Justícia Global”. L’estudi analitza els coneixements, creences i necessitats de col·laboració d’ambdós col·lectius, tot destacant que, sense valors i llenguatges compartits, és impossible generar processos educatius transformadors. També s’hi remarca la urgència d’una educació situada, compartida i crítica, capaç de transcendir les barreres tradicionals i reivindicar-se com una pràctica política i ètica.
Per la seva banda, Lawrence Witty, en representació de l’IDP-UB i la Xarxa d’Educadores per a una Ciutadania Global, van presentar una guia didàctica per a primària i secundària que promou la participació activa de l’alumnat en processos democràtics reals dins l’escola. Es van exposar tres experiències concretes on s’ha aplicat aquest enfocament d’“aprendre fent”, acompanyant infants i joves en processos de deliberació i presa de decisions amb impacte real.
Crida a una educació global crítica
La conferència de clausura va estar protagonitzada per Nanaia Mahuta, exministra d’Afers Exteriors de Nova Zelanda, que va oferir una poderosa intervenció des d’una perspectiva indígena. Mahuta va subratllar que l’educació, des de les cultures indígenes, no és només transmissió de coneixements, sinó de valors, rituals i maneres de viure. Va defensar el lideratge comunitari com a clau del canvi estructural, i va fer una crida a escoltar les veus que tradicionalment han estat als marges. “Els valors indígenes no poden continuar sent invisibilitzats en la construcció de les democràcies del futur”, va afirmar.
L’educació per la pau també va tenir un espai destacat. Figures com Libby Giles (New Zealand Centre of Global Studies), Felisa Tibbitts (Universitat d’Utrecht), Momodou Sallah (Ministeri d’Economia de Gàmbia), Areej Alsayed (youpaN) i Evarist Bartolo (exministre de Malta) van convidar les assistents a repensar el paper de l’educació, en un món polaritzat. Es va parlar de la necessitat de desarmar la idea d’enemic a través de l’educació, d’estimular el pensament crític i de promoure una educació global que incomodi, que qüestioni i que ens tregui de la zona de confort. Les veus joves i la seva agència van ser també centrals en el debat, així com la crítica a la visió eurocèntrica de documents com la Declaració de Dublín, que necessita ser repensada des d’una òptica descolonial i plural.
Un espai necessari per a l’educació global, però millorable
Lafede fa una valoració molt positiva de la seva participació a la conferència, i destaca les connexions que s’han fet i l’intercanvi d’idees. Assenyala, però, aspectes a millorar: la necessitat de metodologies més innovadores per superar formats escolars; una presència més clara de perspectives feministes i descolonials; i una major diversitat lingüística amb traducció per afavorir una interconnexió real. Igualment, es va trobar a faltar una referència explícita a la situació de Palestina, especialment en un espai que es reivindica compromès amb la justícia global i la defensa dels drets humans.
Tot i això, la conferència ANGEL 2025 ha posat de manifest que l’educació global és més necessària i urgent que mai, i que el seu futur depèn de la capacitat dels diferents agents implicatst per connectar, investigar i construir plegades una nova manera d’estar al món. La propera cita serà a Bolonya, ciutat que acollirà la tercera conferència de l’ANGEL Neetwork el 2026.