(Català) Entrevista: “Volem tornar a posar el tema climàtic en primera línia perquè les institucions vagin més enllà de la política declarativa”


Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

La Xarxa per la Justícia Climàtica és un espai d’articulació d’organitzacions i entitats en lluita per la Justícia Climàtica i per fer front a la crisi del clima que vivim. La plataforma organitzada la Trobada Recuperem el Futur (2, 3 i 4 de juliol a Can Masdeu), per generar un espai de debat i aprenentatge per avançar cap a la transició ecosocial. Entrevistem Clàudia Custodio, Tècnica de Justícia Ambiental de l’Observatori DESC, una de les entitats impulsores de la Xarxa per la Justícia Climàtica, per conèixer més sobre aquest espai i sobre la trobada.

Què és la Xarxa per la Justícia Climàtica? Qui hi ha representat? Quin tipus de confluència representa?

La Xarxa per la Justícia Climàtica neix de la necessitat de coordinar entitats, col·lectius i moviments socials per avançar cap a una transició ecosocial justa. En formen part moviments socials com Extinction Rebellion, Animal Rebellion i Fridays for Future, col·lectius com Acció Ecofeminista, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i Climacció, la Xarxa d’Economia Social i Solidària i entitats diverses com l’Observatori del Deute en la Globalització, Entrepobles, l’Observatori DESC, Novact, Ecologistes en Acció, REVO i Greenpeace. Moltes d’elles formen part de l’Eix de Justícia Ambiental de Lafede.cat.

Per què cal articular els moviments per la justícia climàtica, social i feminista per fer front a l’emergència climàtica?

L’emergència climàtica se superposa a la crisi social, econòmica i de cures. Totes aquestes crisis es deriven del sistema capitalista imperant. Així, és cabdal abordar l’emergència climàtica en xarxa amb moviments socials que treballen per enderrocar aquest sistema i fer una transició cap a un món més just i sostenible, que garanteixi el futur a les noves generacions.

Quin ha estat el rol de les institucions públiques davant d’aquesta crisi climàtica?

La reacció de les institucions públiques ha estar abocar una quantitat de diners sense filtre i l’anomenada recuperació econòmica s’està caracteritzant com a verda (Green Recovery). Però hi ha una amenaça real d’una recuperació seguint la recepta de sempre, o el que en anglès s’anomena business as usual intentant eludir o retardar el debat sobre el futur dels grans sectors fòssils, com l’automobilístic, l’aviació, el turisme o sobre el “lliure” comerç globalitzat, que ara es veurà reforçat amb l’impuls del neoliberalisme de la nova administració Biden.

Fins ara, tant les polítiques de la Unió Europea com els fons Next Generation han resultat un rescat de les grans empreses industrials i financeres, i una transició molt lluny fins i tot del Green New Deal. A més, els fons europeus son l’instrument d’intervenció de Brussel·les per aplicar la seva disciplina econòmica: reformes neoliberals i austeritat. Per altra banda, els governs de centre-dreta tant als EUA, com a la UE mostren una gran contradicció entre les declaracions i gestos pro-clima, i les polítiques econòmiques reals. Veurem propostes de transició energètica, que no qüestionaran la matriu del sistema i que seguiran comportant reforçar l’extractivisme al Sud Global, amb els conflictes i els desplaçaments forçats de població i la necropolítica migratòria associades.

Quin és el rol que poden tenir les ONG en aquest àmbit de treball?

El bagatge de les entitats en treball de cooperació i educació per la Justícia Global fa que siguin uns actors clau per impulsar la transició ecosocial. Les xarxes i vincles que tenen les ONG amb actors i comunitats afectades del Sud global és molt important per articular les lluites locals d’aquí amb lluites locals d’arreu davant l’amenaça global de l’emergència climàtica. A més, el compromís amb la justícia social passa per abordar l’emergència climàtica, que afecta sobretot a les comunitat més empobrides i als territoris del Sud global. Les ONG poden tenir un paper fonamental en sensibilitzar la població als països del Nord, com en donar suport a comunitats afectades per fer front als pitjors impactes de la crisi climàtica i fer front a l’extractivisme que l’accelera.

Quins objectius us plantegeu dins la Xarxa de Justícia Climàtica amb la Trobada Recuperem el Futur que organitzeu els propers 2, 3 i 4 de juliol a Can Masdeu?

La intenció és alimentar un procés de fons d’enxarxament i articulació dels moviments, i fer-ho amb cura, consciència i sense pressa, posant les condicions que creiem que poden contribuir-hi. El futur immediat no s’albira massa encoratjador si no multipliquem la nostra capacitat d’incidència. D’aquí que necessitem fites il·lusionants que ens permetin retrobar-nos amb l’energia col·lectiva i amb l’essència dels nostres objectius de justícia social, ambiental, feminista, climàtica…

Dins aquesta intencionalitat hi ha l’esperit de mantenir la trobada com un espai obert, divers, interseccional i heterogeni. I sobretot, que sigui un espai on poder teixir aliances amb els moviments socials, veïnals, feministes, sindicals, antiracistes o en defensa del territori forma part d’aquest esperit.

També volem tornar a posar el tema climàtic en primera línia perquè les institucions polítiques sentin la pressió del moviment i vagin molt més enllàde la política declarativa, alhora que la societat es reactivi entorn a aquest tema i prengui el protagonisme necessari per empènyer a favor dels canvis.

A quin públic voleu arribar? Està pensat per a totes les edats i tot tipus de població?

Tothom és benvingut a la trobada, si bé hem posat especial èmfasi en convidar ciutadania organitzada i articulada al voltant de moviments socials existents. La diversitat d’edats és molt important, i per això hem creat un espai petit perquè, tant persones amb menors a càrrec com les més joves, puguin participar-hi i tenir-hi una veu. També s’han tingut en compte les dates d’examens de les universitats i s’ha fet en cap de setmana perquè hi pugui participar la gent que treballa.

En el programa parleu constantment de ‘Transició ecosocial’. A què us referiu amb aquest terme?

La transició ecosocial fa referència a la transformació necessària que ha de fer la societat per abordar l’emergència climàtica i les diferents crisis derivada del sistema capitalista d’una manera justa i sostenible. Hi ha diferents debats estratègics que considerem que són claus per engegar la transició ecosocial i que, en major o menor mesura, s’abordaran a la trobada. Aquests debats són: transició ecosocial i treball, transició energètica, ús del territori en la transició ecosocial i finançament de la transició. La transició ecosocial ha de comptar amb un suport ampli de col·lectius diversos, més enllà del sector ecologista.

En el programa plantegeu la possibilitat d’un nou cicle de mobilitzacions. Esteu pensant en recuperar les mobilitzacions per l’emergència climàtica com les que varen haver abans de la pandèmia?

L’arribada del coronavirus va suposar un cop fort pels moviments climàtics en auge, i va tenir un impacte directe en totes les mobilitzacions planejades per l’any 2020. Tanmateix, els col·lectius i moviments van seguir treballant i fent protestes dins del marc imposat per les restriccions, sovint a xarxes socials però també al carrer en les petites finestres d’oportunitat que han anat apareixent en els últims mesos de pandèmia. La (lenta) retirada de les restriccions, juntament amb l’aposta per polítiques de recuperació econòmica agressives, augura un nou cicle de mobilitzacions per exigir que la justícia climàtica es posi al centre de l’agenda política i impulsar una transició ecosocial que garanteixi una vida digna per a totes les persones. Tanmateix, això és una hipotesi: el debat sobre si anem cap a un nou cicle de mobilitzacions és una pregunta per respondre a la trobada.

En el context de rebuig del moviment a la Llei pel Clima quines expectatives teniu amb el nou Govern de la Generalitat? Creieu que escoltarà les vostres reinvindicacions?

Fins ara no ha sigut fàcil fer sentir la veu del moviment climàtic dins del govern. Ara bé, això podria canviar. De moment, des del grup d’incidència de la Xarxa ja s’han fet un parell de reunions amb representants del nou executiu, que s’ha compromès a crear una assamblea ciutadana sobre canvi climàtic. Per aquest motiu, s’ha establert una comissió mixta amb la conselleria per treballar-hi. A més, la presidenta del Parlament demanarà als grups parlamentaris d’activar la Comissió de Seguiment de l’Emergència Climàtica i seguir desenvolupant la seva tasca.

Tanmateix, hi ha molts temes que van directament en contra de la justícia climàtica i que segueixen sobre la taula. Em refereixo a, sense anar més lluny, l’amplació de l’aeroport del Prat o a diverses de les propostes fetes per grans empreses (i aprovades per la Generalitat) per la captació dels fons europeus.

Creieu que aquesta Trobada pot ser definitiva per donar un impuls més gran a la Xarxa de Justícia Climàtica i per aconseguir posar a l’agenda política les vostres demandes?

No sé si definitiva, però de ben segur que serà un bon moment de retrobament, per tornar a la presencialitat, teixir aliances per fer incidència i carregar forces pels mesos que vénen. També esperem que serveixi per donar visibilitat a la Xarxa i al treball que fan els diversos col·lectius, i perquè més grups s’animin a adherir-s’hi per seguir treballant de manera coordinada per la Justícia Climàtica global.

 

Més informació: