(Català) Meléndez: “Cal el Centre català d’Empresa i drets humans perquè vigili i controli les actuacions de les transnacionals”  


Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

El 9 de febrer de 2022 el Parlament de catalunya va acceptar a tràmit la proposta de llei per a la creació del Centre Català d’empresa i drets humans, ideada per Grup Català d’Empres i drets humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia – amb el suport de més de 8.000 entitats, sindicats i cooperatives –. Ara, la Ponència de la llei de creació del Centre, la qual debatrà i consensuarà un text, ha cridat a diferents actors a comparèixer per escoltar totes les opinions. El passat 29 de novembre va participar-hi José Adil Meléndez, advocat de les comunitats afrodecendents colombianes afectades per l’actuació de l’empresa Aguas de Cartagena, filial colombiana d’Aigües de Barcelona, per exposar aquest cas. Aquest i altres casos es poden consultar a la web alertadh.org.

Què representa que s’estigui parlant de la creació del Centre català d’Empresa i drets humans, i què n’esperes?

Representa una llum en el camí, esperança i justícia. Hem de ser conscients que les empreses catalanes són responsables de greus violacions de drets humans, al medi ambient i a la cultura de les nostres comunitats. Aquest Centre donaria la possibilitat a les comunitats de poder presentar denúncies perquè siguin valorades i estudiades, i si escau, es sancioni les empreses que violen els drets humans. Espero que la llei s’aprovi favorablement, però, sobretot, que es crei el centre.

 

Dius que les empreses catalanes són responsables de greus violacions de drets humans. La impunitat de les empreses transnacionals no té fi?

Les empreses transnacionals són el poder davant, darrera o al costat del poder. Són governs privats i indirectes, són les que manen de veritat. Crear un Centre al país d’origen de les empreses transnacionals que vulneren els drets humans ajudaria aclarir fets i donaria eines, tant a les autoritats dels països d’origen de les empreses com a les dels països on operen a l’exterior per actuar, i també a les comunitats perquè puguin exigir els seus drets.

“Cap empresa opera a Colòmbia en zona de conflicte sense arribar a acords amb els actors armats instal·lats allà”

Amb els testimonis sorgits en el marc de la Justicia transicional (nascuda amb els Acord de Pau de 2016) s’ha posat de manifest que les empreses transnacionals instal·lades a Colòmbia compten amb el suport informal o tenen vincles amb grups armats il·legals de la zona. Està provada aquesta relació?  

Sí. Cap empresa opera a Colòmbia en zona de conflicte sense arribar a acords amb els actors armats instal·lats allà. De fet, l’Estat no té control en 100 municipalitats, segons informes del Sistema Integral per a la Pau del 30 d’octubre de l’any passat.

Empreses com Laulagun, Gremco, Chiquita brands o Ecopetrol són casos provats. I així moltes altres empreses. De fet, hi ha testimonis que diuen que Aigües de Barcelona també ha pagat.

Actualment portes dos casos relacionats amb l’empresa catalana Aigües de Barcelona: per una banda, representes a les comunitats de pescadors afrodescendents de La Rocha, Puerto Badel i Lomas de Matunillas. Parles d’impactes socials, culturals i mediambientals. Què ha passat en aquest cas?

Aigües de Barcelona, a través de la seva filial colombiana, Aguas de Cartagena, té un projecte de gestió i sanejament de l’aigua per abastir la ciutat de Cartagena anomenat “Plan maestro de acueducto, alcantarillado y saneamiento ambiental de Cartagena”, el qual s’ha prorrogat fins l’any 2039. Per servir a la ciutat, l’empresa ha instal·lat un sistema de grans tuberies per agafar aigua del Canal del Dique – que té set municipis aigües amunt, els quals tiren aigües residuals al canal –, i mitjançant un sistema de transvasament, la dirigeix fins a la llacuna natural Juan Gómez – Bohórquez, ubicada entre las comunitats afrodescendants de Rocha, Puerto Badel i Lomas de Matunilla.

Aquest procés ha convertit el pantà en un tanc sedimentador, el qual ha perdut profunditat i, per tant, capacitat de resiliència, fet que ha modificat l’entorn i, en conseqüència, s’ha extingit el 95% de la fauna aquàtica que representa el projecte de vida de les comunitats. Tot això ha generat un problema econòmic, que alhora s’ha convertit en social: la gent s’ha de moure de la seva comunitat, on ho tenia tot, a altres comunitats. Per tant, és un problema ambiental amb component econòmic, social i cultural.

 

També assessores als Consells Comunitaris de Punta Canoa,  a la comunitat negra que s’ha vist greument impactada per un projecte emissari submarí. També relacionat amb el cas anterior. Quins impactes ha tingut?

És la culminació del “Plan Maestro del Acueducto de Cartagena”. L’emissari afecta a la zona on l’empresa verteix les aigües residuals de la ciutat de Cartagena, a menys d’un quilòmetre i mig de distància de Punta Canoa, on s’ha destruït tota la planta productiva. Per una banda, la pesca, i per l’altra el turisme. Abans de la construcció, a Punta Canoa hi anaven més de 1.000 persones al dia, ara no va ningú perquè la gent té la sensació de nadar en aigua podrida. Les comunitats s’han empobrit per culpa d’Aigües de Barcelona que ha destruit tota l’economia.

“No es pot tenir una posició indiferent vers les vulneracions de drets humans que estan causant les transnacionals”

D’altra banda, també denuncies els impactes, els abusos de corrupció i les males pràctiques de l’empresa espanyola SACYR en les obres de restauració del Canal del Dique. Quins impactes tindrà aquesta obra sobre les comunitats? Per què hi esteu en contra?

El projecte té dues grans encluses: una al complex A, a l’altura de Calamar, per evitar que els sediments baixin pel riu Magdalena i entrin al Canal del Dique, i una altra a Puerto Badel, per evitar que la intrusió salina de l’aigua de la badia que està a uns 20 km ingressi al canal. És a dir, el primer evita que els sediments entrin al canal i el segon que l’aigua salada entri al canal. Però totes aquestes aigües les dirigiran a la Bahía de Barbacoas per Caño Correa, que passa pel meu poble que es veurà greument afectat.

En principi és un projecte que està ideat per fer front al canvi climàtic emparat en els ODS i s’ha venut com un projecte de restauració ambiental. Però no és així perquè tots els instruments ambientals estan desactualitzats. A més, s’ha violat el dret a la participació de les comunitats: s’ha subornat al 100% de les 14 comunitats on s’han fet consultes prèvies, i se n’han exclòs a 30. També es vulnera el dret a l’aigua ja que afectarà a 800.000 persones de manera directa, i no contempla obres de mitigació dels impactes dels sediments sobre les praderes marines o els corals de Rosario, San Bernardo i Mono Hernández, existents allà on es dirigeixen les aigües del Canal. Per tant, no entraran sediments al canal, però entre el complex A i la desviació del riu hi ha més de 70 km, i aquests sediments qui els controlarà?

 

Perquè no han d’entrar els sediments al canal? Hi ha un interès econòmic en el canal del Dique?

El 68% de l’economia del país es mou per aquest canal. És un projecte que té 10 objectius, entre ells la gestió de l’aigua i el sanejament – i creiem que Agbar té interès allà–, la navegabilitat, el turisme i la intrusió salina. El projecte és netament econòmic, segons han dit els gremis i les autoritats, i també la procuradoria, perquè tot i que hi haurà un decreixement perquè les encluses tripliquen el temps de navegació pel canal, implicarà la construcció i gestió de molls, ports multimodals i zona franca, i crearà turisme.

 

Què reclamen les comunitats afectades?

Les comunitats reclamen els seus drets col·lectius al territori, a l’aigua i al medi ambient. Reclamen reparació, el compliment dels principis generals d’empresa i drets humans i el respecte sobre la natura i els drets humans. Les comunitats no s’oposen al desenvolupament, sinó que reclamen que se les incorpori i se les escolti en els processos dels projectes, que se’ls garanteixi que els seus territoris no seran espoliats i els recursos naturals destruïts. Que es reconeguin compensacions. Han de deixar de ser vistes com a beneficiaries del desenvolupament per a passar a ser subjectes del dret al desenvolupament.

Tu, de fet, per emprendre tots aquests casos, has estat amenaçat, fins i tot de mort. Defensar els drets humans contra les transnacionals surt car?

Quan un ministre de l’alt govern actual diu públicament que si no retiro la demanda contra el projecte del Canal del Dique anirà als mitjans de comunicació a dir que jo sóc responsable del que passi amb el projecte, et sents desemparat perquè saps que un ministre té poder per a ordenar la mort, i a Colòmbia tenim casos de ministres assassins. Ens va arribar una corona fúnebre a casa a la matinada, i a les 10 del matí el ministre ens deia que érem opositors. Tot això t’afecta emocionalment, econòmicament, familiarment, socialment i fisiològicament.

 

I val la pena seguir defensant els drets humans?

Forma part del projecte de vida que volem, de la nostra naturalesa, de la nostra forma de veure el món. A vegades ens toca lidiar, també, amb les pròpies comunitats que també són corruptes. En el cas d’Aigües de Barcelona, els líders del consell comunitari estan al servei de l’empresa. Però és com un se sent útil a la societat, perquè avui, hem aconseguit el que no ha aconseguit ningú en 30 anys en aquesta zona del Carib: la mobilització de la població, la unió de les comunitats, que parlin amb veu pròpia.

De fet, actualment Colòmbia viu un moment polític històric amb el canvi de govern: per primera vegada governa una coalició d’esquerres. Tot fa pensar que algunes tendències haurien de canviar. Podrà el nou govern canviar la vulneració de drets humans per part d’empreses transnacionals a Colòmbia?

Millorarà una mica, però no canviarà substancialment perquè és un model global on els governs no manen, sinó que obeeixen a polítiques internacionals que defineixen qui viu i qui mort, i cap a on es dirigeix el món.

 

I quin paper ha de tenir la societat del nord global?

Un paper més activista en la defensa del medi ambient. Per exemple, reclamar la creació del Centre català d’empresa i drets humans perquè vigili i controli les actuacions de les transnacionals. No es pot tenir una posició indiferent vers les vulneracions de drets humans que estan causant les transnacionals.