(Català) Un estiu pendents de nou de la vida de migrants i refugiats  


Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Lafede.cat ha estat treballant per denunciar les vulneracions de drets de les persones migrants i refugiades i reclamar la seva protecció a Afganistan, a la Frontera Sud i aquí a Catalunya, exigint que es faciliti la regulació a joves extutelats. L’Eix de migracions arrenca el curs amb una enquesta per fer incidència política per reformar el reglament de la Llei d’estrangeria.

Mobilització del 5 de setembre a Barcelona de la Coordinadora Obrim Fronteres per la reforma del Reglament d’Estrangeria

Les morts a l’oceà Atlàntic a la ruta de Canàries, la manca de compromís amb l’acollida de refugiades afganeses o la necessitat de regularitzar la situació administrativa de joves migrants extutelats ha posat de nou en evidència que les polítiques migratòries a la UE no garanteixen la vida ni els drets de les persones.

Aquest estiu, hem tornat a viure la cara més crua i mortal de les polítiques migratòries europees. Hem vist com augmentaven de manera alarmant les xifres de morts i desapareguts a la Frontera Sud, cada vegada més normalitzades als mitjans de comunicació. Segons l’Organització Internacional de les Migraciones (OIM) de Naciones Unides, 525 persones han mort intentant arribar a Canàries aquest any, travessant la ruta migratòria per via marítima més perillosa del món.

Una xifra que l’ONG Caminando Fronteras eleva a 1.922 persones mortes i desaparegudes en un total de 57 naufragis en aquesta ruta durant el primer semestre de 2021 (un 526% més respecte l’any anterior). En aquest període han mort més de 10 persones al dia intentant creuar l’Atlàntic cap a les Canàries i, en total, en mig any han perdut la vida el mateix número de persones a la Frontera Sud que durant tot el 2020.

Dades de l’informe “Derecho a la Vida 2021” de l’ONG Caminando Fronteras

La resposta institucional: cap protecció i més devolucions

El 23 de setembre farà un any de la presentació, per part de la Comissió Europea, del Nou Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea. El que havia de ser una oportunitat per tal de construir una política comú per garantir polítiques migratòries que respectin els drets humans i garanteixin vies legals i segures per protegir les vides de les persones migrants i refugiades s’ha evidenciat, tal com apunten entitats com CEAR, que és una oportunitat perduda. No només no ha servit per establir criteris de solidaritat i respecte als drets humans per part dels estats, sino que el Pacte se centra en potenciar mesures per facilitar el retorn i les deportacions i l’externalització de fronteres.

Un exemple d’aquesta política de devolució l’hem tingut aquest estiu a Ceuta. El ministre de l’Interior del govern de PSOE i Unidas Podemos, Grande Marlaska, va autoritzar la devolució dels més de 800 menors migrants que havien arribat a Ceuta del Marroc el mes de maig. Les expulsions van ser paralitzades per un jutjat de Ceuta i han estat considerades il·legals, opaques i sense garanties per diferents organitzacions com Save the Children, Andalucía Acoge, o fins i tot per l’ONU.

Centenars de persones intentant fugir d’Afganistan per l’aeroport internacional de Kabul / AP

Afganistan: sense compromisos per a l’acollida

L’entrada dels talibans a Kabul el 15 d’agost fa preveure una persecució d’activistes i defensores de drets humans al país, especialment de les dones. Lafede.cat es va sumar a la concentració convocada per Ca la Dona el 17 d’agost a la plaça Sant Jaume de Barcelona i al comunicat de la Coordinadora estatal d’ONGD, que demana que els països europeus, inclòs Espanya, no li doni l’esquena al poble afganès i aculli a les persones que fugen de la violència extrema, especialment dones i nenes, per garantir així la protecció dels seus drets i de les seves vides.

Durant el mes d’agost Lafede.cat ha col·laborat amb les autoritats per treure del país a defensors i defensores dels drets humans i a cooperants: a petició de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes ha facilitat un llistat per a l’evacuació i a dia d’avui fa seguiment de la situació.

Segons Nacions Unides, els refugiats afganesos al món es compten en més de 2 milions, xifra que augmentarà amb la irrupció dels talibans al poder. Tot i que la majoria (un 90% segons ACNUR) es troben a l’Iraq i al Pakistan i no a Europa, els líders europeus ja s’han posicionat i han advertit que més enllà de l’evacuació realitzada de personal de les ambaixades, col·laboradors afganesos i personal humanitari, mantindran la mateixa política de control migratori fora de les seves fronteres i es fàcil d’imaginar que se seguiran denegant moltes de les sol·licituds d’asil de persones de l’Afganistan, que ja en les darreres dècades han obligat a milers d’afganesos a malviure en camps de refugiats com el de Mòria.

De moment, la política migratòria europea es decanta més per una solució “a la turca”, i prepara un paquet financer de 600 milions d’euros per externalitzar el control fronterer a Iran, Pakistan o Uzbekistan davant l’èxode migratori i la gran quantitat de sol·licituds d’asil que estan per venir. De la trobada dels 27 ministres d’Interior de la UE per abordar la dimensió migratòria de la crisi afganesa el dimarts 31 d’agost, Europa va sortir sense un compromís del nombre de refugiats afganesos que està disposada a acollir.

La reforma urgent del Reglament d’estrangeria

La Coordinadora Obrim Fronteres (COF), de la qual forma part Lafede.cat, va convocar el passat diumenge 5 de setembre una concentració a Barcelona per demanar la reforma del reglament d’estrangeria i que es regularitzi la situació administrativa dels joves migrants extutelats. La plataforma denuncia que el decret de modificació del reglament, que s’havia d’aprovar en el consell de ministres del 24 d’agost, ha quedat aturat, malgrat el compromís del govern espanyol.

En el manifest que s’hi va llegir, la plataforma d’entitats va denunciar que la reforma del Reglament d’Estrangeria aturada pel govern pot “facilitar a infants i adolescents que han migrat sols i soles la seva transició a la vida adulta, amb mesures com l’obtenció de documentació de manera automàtica via una autorització de residència i treball a partir dels 16 anys o la simplificació dels requisits de renovació d’aquest permís a partir dels 18 anys per a adaptar-los a la realitat d’aquestes persones joves i al context econòmic actual».

Persones concentrades davant la delegació del Govern a Barcelona per reclamar la reforma de la Llei d’Estrangeria | ACN

Una enquesta de l’Eix de migracions per a fer incidència

Des de l’Eix de migracions de Lafede.cat s’aposta per la derogació de la Llei d’estrangeria, però alhora es considera necessari que, mentre no hi hagi la correlació de forces al Congrés que permeti aquesta mesura, s’avanci en canvis que millorin la vida de les persones migrants. Per això, les entitats treballen en una proposta de reforma del reglament que els hi ha permès detectar alguns aspectes que podrien modificar-se, amb l’objectiu de defensar la no-discriminació del les persones pel seu origen i el reconeixement de tots els seus drets.

L’Eix de migracions de Lafede.cat ha elaborat una enquesta per consultar tant a persones migrants com a entitats especialitzades en estrangeria la seva opinió sobre els aspectes del reglament a reformar. Un cop feta la consulta, treballarà amb les clíniques jurídiques d’algunes universitats per elaborar el document de reforma amb el qual poder fer incidència política. Us animem a difondre i compartir l’enquesta que podeu trobar en català i en castellà.

 

Més informació: