(Català) La Diligència deguda no garanteix el compliment dels drets humans per part de les empreses transnacionals  


Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Què és la llei de diligència deguda? És una eina útil per a combatre la vulneració de drets humans per part de les empreses? En quin punt està la seva tramitació a l’Estat espanyol i a Europa? Quines diferències i similituds té amb el Centre Català d’Empresa i drets humans? Aquestes són algunes de les qüestions que es van abordar a la primera taula de debat de la jornada “El Centre català d’empresa i drets humans, una eina pionera per a posar fi a les vulneracions de les transnacionals” amb els experts en la matèria, Adoración Guamán –jurista, politòloga i professora de dret del treball a la Universitat de València –  i Luis Rodríguez-Piñero – jurista, politòleg i treballa a l’oficina de l’Alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans–, que es va celebrar el passat dijous 21 d’abril a Barcelona, i que va comptar amb dues taules més que es poden recuperar al canal de Youtube de Lafede.cat.

Taula “És útil la diligència deguda per garantir el respecte dels DDHH?” amb Adoración Guamán –jurista, politòloga i professora de dret del treball a la Universitat de València – i Luis Rodríguez-Piñero – jurista, politòleg i treballa a l’oficina de l’Alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans.

 

La legislació en matèria de drets humans i empreses no és nova, ja que des del 2011 existeixen els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, també coneguts com els Principis de Ruggie, que es basen en tres pilars fonamentals: el deure de l’estat de protegir els drets humans, la responsabilitat de les empreses a respectar-los, i l’accés a mecanismes de reparació per part de les víctimes. Actualment, en el marc europeu i espanyol, s’està debatent sobre una nova legislació en matèria d’empreses i drets humans. És el que s’anomena Diligencia Deguda, un concepte que prové bàsicament del món empresarial i que fa referència a l’anàlisi de riscos financers amb l’objectiu de identificar, prevenir i mitigar, comunicar i reparar els riscos. Aquest concepte s’ha traspassat a l’àmbit dels drets humans per tal de garantir el compliment dels drets humans per part de les empreses, especialment amb activitat transnacional. És per això, segons Luís Rodríguez-Piñero, que per la gent que treballa amb drets humans és un concepte que queda llunyà, però que precisament busca un llenguatge comú i això ajuda, diu, a buscar el consens. L’expert, a més, deixa clar que el respecte als drets humans en el marc de la diligència deguda no és una obligació de les empreses, sinó una responsabilitat, i això, diu, farà que “mai n’estiguem 100% contents”.

 

Els perills de la diligència deguda

Segons Adoración Guamán, el problema, és que els drets humans tenen un altre barem de mesura que dista del món financer i, per tant, el perill de la diligència deguda és que quedi en paper pullat, en un “check list” sobre el paper, però que a la pràctica no sigui real. L’experta apunta que el principal repte per al control de les vulneracions de drets humans de la transnacionals és la traçabilitat de la cadena de producció: “un bon mecanisme de diligència deguda seria aquell que obligués a les empreses a prendre el control de tot el procés de producció, és a dir, ja que no podem obligar-les a no descentralitzar, obliguem-les a fer-ho fins a on puguin controlar el procés”. Per altra banda, segons ella, cal que la llei aprofundeixi en el pilar rector tres dels principis de Ruggie, el d’accés a la justícia: “si no mostrem que les empreses poden ser condemnades per males praxis, no servirà de res”.

A nivell europeu, el procés va començar el 2020, quan el Parlament europeu va tramitar una proposta de llei que segons Guamán “no està malament”, però és la Comissió Europea qui després fa la proposta que actualment s’està treballant, i de la qual hi ha un borrador, “que no protegeix els drets humans, sinó que vol assegurar que les empreses no tinguin traves al mercat interior. De fet, les úniques obligades a vetllar pels drets humans són les molt, molt grans, les altres tenen moltes vies d’escapament”, assegura l’experta. Rodríguez-Piñero reforça aquesta idea: “pot arribar a ser un mecanisme proforma si no ve acompanyat de mecanismes robustos per gestionar els impactes negatius de les empreses, fins i tot tenint la millor llei de diligència deguda i molts bona voluntat”.

En aquesta llei, també és important definir l’àmbit d’actuació. És un dels debats permanents: s’ha de parlar d’empresa transnacional o d’empresa amb activitat transnacional? Com es defineix la mida d’una empresa? Com comptabilitzen el nombre de treballadors? Aquests són aspectes que estan en un debat encara no resolt.

 

La llei de diligència deguda espanyola en marxa

França és l’únic país europeu que compta amb una llei de diligència deguda (segons els experts, molt avançada), i altres com Alemanya, Holanda o Noruega hi estan treballant. Pel que fa a nivell espanyol, s’està elaborant una llei estatal que inclou la diligencia deguda però va més enllà: és la Llei d’empresa, drets humans i diligència deguda que depèn del Ministeri de Drets Socials i que lidera la Secretaria d’Estat de l’Agenda 2030, tot i que després s’haurà de pactar amb els altres ministeris. S’ha creat un grup d’experts per a treballar-la i una comissió de redacció que ja ha elaborat el tercer borrador, i que, segons Guamán, és “ambiciós” i compta amb la societat civil i els sindicats. La llei amb la qual s’està treballant, inclou la contractació pública o l’accés a la justícia , però no contempla la responsabilitat de les empreses en tercers països tot i que intenta obligar a identificar i publicar la cadena de traçabilitat, responsabilitzar l’empresa a nivell civil per disminuir la impunitat, crear un Centre regular amb capacitat sancionadora i d’investigació i comptar amb la participació activa dels agents socials.

 

 

La diligència deguda i el Centre Català

Pel que fa a Catalunya, paral·lelament al debat de la llei espanyola, s’està tramitant la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans que va rebre la llum verda del Parlament el passat mes de febrer i que ara depèn de la comissió d’exteriors. Segons els dos experts participants de la taula de debat, el Centre és una molt bona notícia i un exemple a seguir per altres iniciatives similars. Segons Luís Rodríguez-Piñero, “pot ser un referent de la responsabilitat compartida dels actors estatals amb relació al respecte als drets humans per part de les empreses” i creu que hauria de servir per a fomentar una cultura empresarial catalana responsable. Per Guamán, “només que s’estigui parlant del centre i que tingui tant suport parlamentari ja és un triomf”. Segons ella, però, la comparació amb la diligència deguda és complexa perquè són mecanismes diferents i caldrà veure com encaixen les dues iniciatives a nivell d’àmbit d’aplicació i de competències.

Amb tot, però, tant el Centre Català com les lleis de diligència deguda són possibles solucions a les vulneracions de drets humans per part de les empreses transnacionals, però com diu Guamán, el problema rau en el sistema: la impunitat de les empreses i la indefensió de les víctimes. Està doncs, en la genètica del sistema de producció mundial i dels grans beneficis la vulneració dels drets humans. Actualment, les empreses tenen drets reconeguts que no tenen les víctimes i segons Guamán, no hi ha marc jurídic per controlar-ho perquè precisament la descentralització de la producció busca escapar de les normatives estatals i del poder sindical. Per tant, tant ella com Rodríguez-Piñero coincideixen en que és important teixir xarxes entre les organitzacions socials del nord-sud globals per a lluitar contra la impunitat empresarial.

Més informació:

  • Crida per donar suport a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
  • Mapa Alerta i DH.