Els propers 24-25 de juny se celebra la propera cimera de l’OTAN a la Haia. Lafede, juntament amb Fundipau i l’Escola de Cultura de Pau han multiplicat els esforços per contrarestar la narrativa bel·licista amb diferents propostes orientades sobretot a les periodistes.
Les últimes reunions de l’OTAN han estat els espais on s’ha impulsat i accelerat l’escalada militar global, i les seves accions i estratègies comunicatives estan orientades a aquest únic fi. És un moment oportú per a la reflexió, i per obrir un debat públic real sobre aquesta escalada militar que posa en risc seriós la humanitat i el planeta.
Paral·lelament, a Catalunya està tenint lloc el procés participatiu oficial anomenat Fòrum Català de Pau, per recollir propostes per dissenyar i aprovar aquest mateix any una política catalana de pau. En aquest procés, on participen diferents departaments del Govern, ens locals i actors de la societat civil, es debat sobre seguretat i construcció de pau, a Catalunya i al món, des d’unes perspectives poc considerades fins ara quan es parla de l’OTAN o del pla ReArm Europe.
Lafede publica un document amb propostes de cobertura responsable sobre militarisme i seguretat
El passat 6 de juny es va organitzar una acte amb periodistes on es va tornar a presentar l’estudi que la federació va encarregar a Mèdia.cat sobre la cobertura mediàtica d’aquest tema i la seva evolució. L’estudi constatava com des de la presidència de la Comissió Europea s’ha impulsat un relat únic que no ha estat prou analitzat ni debatut. Per oferir una alternativa al relat oficial, Lafede ha elaborat un document de pistes de cobertura mediàtica per reorientar de manera responsable les narratives sobre militarisme i seguretat, realitzat pel Xavier Giró, professor especialitzat en la cobertura de conflictes socials i internacionals. El document es va presentar a l’acte i també s’ha debatut amb professionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Amb motiu de la cimera de la Haia, finalment, s’ha enviat als periodistes un nou document de reflexió, sota el títol, “La seguretat europea no passa pel rearmament: cal un debat obert i democràtic sobre seguretat”.En aquest document es recullen alguns dels arguments i enfocaments que les organitzacions socials (Escola de Cultura de pau, Fundipau, Lafede) posen sobre la taula basats no només en criteris pacifistes, sinó també polítics, econòmics i socials.
El 5% que demana l’OTAN no és legal ni legítim
Lafede, l’Escola de Cultura de pau i Fundipau reflexionen sobre la manca de consens social sobre l’escalada militar actual, i qüestionen alguns dels arguments i amenaces que s’estan utilitzant per justificar-la: “Europa ja està armada. La suma del pressupost militar dels països de la UE triplica la despesa militar de Rússia”. Les entitats qüestionen també la suposada capacitat de dissuasió, si no s’avança en estratègia i acció política conjunta, i proposen treballar per la distensió. Les entitats consideren necessari obrir debats sobre el propi concepte de seguretat, i pensar en la seguretat humana en el seu conjunt, més enllà de l’estrictament militar.
Les entitats recorden que el pla de rearmament és sobretot un pla de caràcter econòmic, que dinamitzarà bàsicament les empreses de la guerra i l’economia dels EEUU, i demana als agents econòmics catalans responsabilitat i prudència a l’hora de sumar-s’hi. Recorda que els 800.000 milions d’euros del pla els posen, la majoria, els diferents governs i necessàriament implicarà apujar impostos o desinversió social. “La indústria militar sol ser deficitària, amb grans inversions públiques i beneficis privats”, mentre “les despeses en educació generen aproximadament el doble de llocs de treball que la despesa militar, per cada milió de dòlars invertits”.
L’ONU i Catalunya compromeses amb el treball per la pau
El Pacte pel Futur de l’ONU, aprovat el setembre del 2024, recull el compromís de reduir totes les formes de violència, i insta els estats a crear i aplicar estratègies nacionals de prevenció per sostenir la pau, i abordar les causes profundes de la violència i dels conflictes armats. A Catalunya precisament hi ha una llei de foment de la pau des de 2003, i que s’estan seguint les indicacions de Nacions Unides, i que s’està treballant per elaborar la primera política pública de pau, a través del procés obert amb el Fòrum Català per la Pau.