Aquest dissabte 28 de juny se celebra el dia de l’alliberament sexual i de gènere, una data clau per la defensa dels drets LGTBIQA+ al món. A casa nostra diferents col·lectius convoquen accions de mobilització. Lafede donem suport a la Crida LGTBI sota el lema Davant l’emergència més dissidència i a 28J Autònom. Aquesta llibertat de mobilització no és igual a tots els països europeus. És el cas d’Hongria, on el govern ha decidit criminalitzar penalment les organitzadores i participants de les marxes de l’Orgull i ha aprovat un decret que permet l’ús d’eines de reconeixement facial en temps real per identificar manifestants tot apel·lant a la seguretat nacional.

Foto Raphael Renter | @raphi_rawr, unsplash.

En aquest sentit, Lafede, com a col·laboradora de la xarxa European Digital Rights (EDRi), se suma a la carta oberta que ha tret la xarxa on denuncia l’ús de reconeixement biomètric a través de tecnologies de la IA a l’espai públic per identificar manifestants i organitzadors de les mobilitzacions LGTBIQA+. La xarxa posa de manifest que aquestes pràctiques vulneren els dret fonamentals i el propi reglament europeu de la IA. Hongria, per la seva banda, s’excusa amb arguments de protecció de la seguretat nacional. “Si no s’actua, altres estats podrien sentir-se encoratjats a adoptar legislació similar”, diu el comunicat.

De fet, tant l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE) com l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE han expressat la seva preocupació per l’actuació d’Hongria i assenyalen greus violacions del dret de la UE. 

Cal modificacions del Reglament de la IA europeu per protegir els drets LGTBIQA+

En aquesta línia, Lafede i altres organitzacions ja van denunciar el perill de col·locar la seguretat nacional com excepció en el seu ús en el marc de les negociacions del Reglament sobre la IA que va entrar en vigor l’1 d’agost de 2024, al qual consideren que li manca un enfocament basat en els drets humans. 

Una de les demandes concretes era eliminar l’exempció general per a la IA a la seguretat nacional: “l’intent d’excloure de les noves proteccions qualsevol cosa que tingui a veure amb la IA en l’àmbit de la seguretat nacional va en contra de la jurisprudència establerta del Tribunal Europeu de Justícia i convertiria l’àrea de seguretat nacional en una zona de negació i desprotecció drets”, advertien les organitzacions de la societat civil el novembre de 2023. I ho tornaven a reclamar el juliol de 2024 com a mesures proactives per omplir els buits que deixava el reglament d’IA, entre elles eliminar les exempcions generals per a l’ús de la IA amb finalitats de seguretat nacional.

Reclamen obrir un procés d’infracció a Hongria per vulneració de drets fonamentals

El cas hongarès obre la porta a usar el reconeixement facial via IA a l’espai públic, fet que presenta una greu vulneració dels drets humans tal i com ja ha denunciat Lafede en la campanya Sospitoses per la cara. És per això que les entitats que donen suport al comunicat d’EDRi insten a la Comissió Europea primer a obrir un procediment d’infracció per qualsevol nova vulneració del dret de la UE, especialment en relació amb l’article 5 del Reglament d’IA, segon a demanar a les autoritats hongareses informació tècnica sobre les mesures de reconeixement facial aplicades, i tercer sol·licitar al TJUE que apliqui mesures provisionals sobre la infracció en curs de la llei anti-LGTB d’Hongria del 2021, que s’utilitza com a base jurídica per a la prohibició de les reunions públiques relacionades amb les persones LGBTQIA+.