El passat 12 de maig es va celebrar a Lafede la trobada “Comunicació estratègica en temps de desinformació” per a juntes i direccions per tal d’abordar com apostar per la comunicació davant la deslegitimació del sector social i les greus conseqüències que això té per als drets humans.

La desinformació s’ha convertit en una amenaça real i concreta per a tot el sector social, i per a les ONG de justícia global de manera especial. El context s’ha complicat arran de “canvis geopolítics, la destrucció del sistema internacional de drets humans, el menyspreu de les administracions multilaterals i els atacs a la cooperació internacional i”, va advertir Mariano Flores, vocal de comunicació de Lafede, a l’inici de l’acte “Comunicació estratègica en temps de desinformació”, que ha aplegat juntes i equips directius de les entitats federades amb motiu de la presentació de la nova marca i la nova web de la federació. Segons Flores, la ultradreta “vol promoure la desconfiança en el sistema democràtic, i també en la societat civil organitzada que no pensa com ells”.  

Enmig d’aquest escenari, els equips de comunicació es debaten cada dia sobre quins  canals i formats utilitzar. La periodista i directora de comunicació de la Universitat de Barcelona, Laura Rosel, va explicar en una de les taules rodones la decisió de sortir d’X, un debat que es va viure intensament a Lafede. “A quina banda de la història vols estar? A qui li vols fer el joc? Quin és el teu lloc? És al costat dels drets i les llibertats?”, es preguntava. Aquesta aposta personal va ser possible gràcies al suport del rector: “Cal suport de les direccions i també inversió en una comunicació estratègica”.

L’acte va comptar amb la participació de representants de les administracions, entre els quals la secretària general d’Exteriors, Lorena Elvira Ayuso; el director de relacions institucionals a la Diputació de Barcelona, Toni Montseny; i el director de relacions internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, Felip Roca. Els representants polítics van assenyalar la desinformació i les seves conseqüència sobre els drets humans, com un dels grans reptes del nostre temps. “Les guerres també es lliuren als espais comunicatius” i “hem d’explicar que la cooperació internacional transforma vides amb una mirada que qüestioni privilegis i proposi nous imaginaris”, afirmava Ayuso, mentre Montseny afegia que “no es tracta només de desmentir notícies falses sinó també de generar espais de confiança” i Roca apel·lava al pensament col·lectiu i apostava per l’educació d’infants i joves en el pensament crític.

USAID: un precedent

El públic, format per una setantena de persones, assentia. Es tracta d’un tema clau que preocupa les organitzacions. A la sala, un precedent internacional: Christian Smith, que es va quedar sense feina arran de les retallades i la deslegitimació del govern Trump a l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID en les seves sigles en anglès). Smith va alertar que potser no estem tan lluny de patir una situació semblant. “El govern [d’Estats Units] ha pogut desmuntar USAID perquè no ha parat de dir mentides sobre el que feia. El poble americà ni tan sols sap ben bé què era USAID. Per això se l’ha pogut carregar”, va asseverar. De fet, el tancament del 86% dels programes que va comportar l’acomiadament de 10.000 persones, va ser molt ràpid, explica l’exfuncionari. Entre els suggeriments d’Smith hi ha aprofundir en iniciatives d’alfabetització per enfortir el pensament crític i alertar la població de les estratègies de desinformació que utilitza l’extrema dreta perquè “l’amenaça és real”. Tan real com que la seva pròpia mare no volia que li parlés de la feina a USAID perquè estava convençuda que, entre les seves tasques, hi havia convèncer infants perquè es canviessin de sexe o finançar grups terroristes. Però, per sobre de tot, proposa “reforçar la base”, és a dir, “informar la ciutadania del que fem i per què ho fem” a través de campanyes proactives i de més transparència.

Comunicar i transgredir

“Hem donat per descomptat que com que les nostres causes són bones no cal explicar-les. Cal repensar la nostra comunicació per generar confiança amb la gent”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermon, que explica a la taula rodona d’entitats convocada durant la trobada la quantitat d’atacs que reben. 

Per la seva banda, Creu Roja va explicar els milers d’atacs en xarxes que va rebre durant la DANA i els milions d’impactes negatius que van suposar. “Sòcies durant més de 30 anys d’antiguitat es van creure els missatges de desinformació”, afirmà Kenan Terzic, responsable de xarxes socials de l’organització. Terzic va compartir els interrogants: “Era impossible contestar als atacs. No es podia contrarestar la informació. Com se’ls explica que el que han rebut no és cert?”. Va recordar també els atacs físics que van patir les persones voluntàries de Creu Roja durant la Dana i va afegir que és necessari desenvolupar estratègies per a la defensa més enllà de l’entorn digital.

Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, va parlar d’“un ordre mundial que vol deslegitimar el valor dels drets humans”, i va apostar per canviar el relat: “Hem de poder explicar què fem, quina és la nostra proposta”, afirma, i advoca per construir un relat d’esperança. “Quan fem una campanya parlem de por i de culpa. Això reforça els discursos d’extrema dreta i d’odi. La societat ho entendrà millor si som propositius, si parlem en positiu, si mostrem l’alternativa”. Sobretot, perquè l’extrema dreta sí que explica la seva proposta, encara que sigui amb desinformació. A més, són molt més transgressors i han obert la finestra d’Overton, és a dir, el rang que els equips de comunicació consideren apte per al seu públic. “Per por a ser criticades de naïfs, hem perdut la valentia de moure’ns cap a missatges impossibles, més utòpics. L’extrema dreta, ho fa des de l’altre extrem i sense vergonya. Hem de moure la finestra en direcció contrària”, proposa. 

No oblidem a l’hora de comunicar parlar de les persones amb i per a les que treballem perquè darrere de cada organització hi ha la gent, recorda Cortada, que també proposa fer-ho amb llenguatge planer i “sortir del fang i de les trinxeres per construir diàleg i abandonar la polarització”. 

El moment d’anar juntes

Es tracta d’una emergència: “un moment de resistència” davant d’un moviment antidrets molt bèstia, ben organitzat i finançat”, afirma el director d’Oxfam Intermon. Per evitar una nova onada de regressió de drets, els i les ponents van coincidir en la necessitat d’invertir temps, diners i recursos en els equips de comunicació i tenir un suport clar de les direccions. “Destinem molts pocs recursos a la comunicació, mentre que l’extrema dreta hi dedica moltíssims”, subratllà Franquesa. 

Igualment van coincidir en que cal compartir eines com ara protocols de crisi per saber què fer quan hi ha un atac, o programes de monitoratge, inaccessibles econòmicament per a les entitats més petites. També van destacar que cal generar espais per compartir experiències entre organitzacions del Nord i del Sud Global, però també amb el sector privat, l’administració pública i l’acadèmia. “Cal demanar als polítics que es mullin per a defensar els drets de les persones”, va manifestar Cortada, que considera que “és el moment de fer múscul per anar juntes”: “Si anem totes juntes sortim més fortes i l’atac és més difícil”.