L’acollida de persones refugiades, el procés independentista, el terrorisme, la influència de la religió en la societat, els límits a la llibertat d’expressió, el consum de pornografia, totes aquestes són qüestions que pot resultar controvertit abordar en una aula. Tanmateix, la vida personal i política està plena de temes controvertits que interpel·len als infants i joves. En els darrers temps la situació política del nostre país ho ha fet més evident que mai. L’augment de la diversitat, l’increment de la sensibilitat envers temes identitaris, la facilitat d’accés a xarxes socials o la multiplicació de fonts d’informació poc rigoroses, fa que els i les joves estiguin més exposats a les controvèrsies.
L’espai educatiu és, segurament, un dels espais més idonis per ajudar-los a comprendre i reflexionar críticament sobre aquestes temàtiques. Aquesta guia té per objectiu principal aportar eines al professorat per a animar-lo a dinamitzar diàlegs controvertits a l’aula. Neix de la necessitat de conviure en la diversitat de persones, col·lectius i punts de vista que conformen la societat catalana contemporània.
Com a objectius específics, aquesta guia persegueix:
Reflexionar sobre riscos i oportunitats d’educar en la controvèrsia.
Aportar eines i activitats dissenyades per tractar temes controvertits des d’un context de seguretat i aprenentatge.
Apoderar el professorat per treballar temes controvertits a l’aula.
Adaptar metodologies i eines d’educació en la controvèrsia d’arreu al propi context
A través de reflexions i d'activitats pràctiques, la guia tracta els següents continguts i habilitats:
• El conflicte i la controvèrsia són elements clau per l’aprenentatge. A l’apartat 2 s’argumenta perquè discutir sobre temes controvertits pot contribuir a l’apropament cap a l’altre (distingint el debat del diàleg), i com utilitzar el conflicte per aprendre.
• Prioritat a l’encontre amb l’altre i el creixement personal: l’abordatge de temes controvertits i la promoció del pensament crític es pot fer posant el pes en els objectius d’aprenentatge cognitius (argumentació, oratòria) o els objectius d’aprenentatge socio-emocionals (reconeixement de la diversitat, empatia). Aquest material posa més èmfasi en les competències socio-emocionals, entenent els diàlegs com un mitjà d’apropament a l’altre. Partint d’aquesta mirada, l’apartat 3 explicita les principals competències a treballar.
• El professorat ni pot ser neutral ni ha d’adoctrinar. Entre aquests dos extrems el professorat pot adoptar diferents rols per acompanyar a l’alumnat a desenvolupar el seu propi criteri. Però per fer bé aquesta tasca, a més a més ha de fer un exercici de reconeixement dels seus propis valors i biaixos (apartat 4).
• Procés gradual: Encetar diàlegs en temes controvertits, que sovint impliquen emocions fortes, comporta una dificultat afegida a l’hora d’escoltar-se, de rebre els arguments de l’altre, d’argumentar i matisar la pròpia opinió... són competències que s’han d’aprendre gradualment, individual i col·lectivament, com es recomana a l’apartat 5.
• La majoria de riscos es poden neutralitzar escollint les metodologies adequades: Abordar temes controvertits implica, necessàriament, assumir riscos. Per prevenir que els riscos es converteixin en un perill, cal identificar-los i prendre les mesures adequades. El fet positiu és que moltes vegades els riscos es poden neutralitzar escollint la metodologia adient (apartat 6).
• Diversitat metodològica: Existeix una quantitat considerable de metodologies per a promoure el pensament filosòfic, el diàleg, l’expressió, l’escolta… totes elles amb fortaleses complementàries. Aquest material aposta per la diversitat de metodologies i de tècniques de debat, a l’apartat 7 destaquem aquelles que ens semblen més adients pels diàlegs controvertits.
• És recomanable abordar els temes controvertits com un projecte de centre: Promoure una estratègia de centre, més que no pas d’aula, permet una pràctica més continuada de l’alumnat per desenvolupar les competències de diàleg, una major coherència entre el professorat, una major protecció del professorat enfront de possibles pressions externes, etc. L’apartat 8 aporta les claus per a promoure la controvèrsia des de l’aula, el centre educatiu i tenint en compte la comunitat.
• L’avaluació també fa pensar: L’avaluació educativa i en especial l’autoavaluació, són una eina més de l’aprenentatge de competències de pensament crític. L’apartat 9 identifica els principals criteris d’avaluació, i suggereix eines per reforçar la reflexió a través de l’avaluació.