(Català) Les propostes literàries de l’equip tècnic de Lafede.cat per aquest Sant Jordi  

«Cuando el cortejo de médicos desapareció, se me reveló una realidad en la que no había pensado: yo había dado a luz a un nuevo mundo, porque aquel en el que mis hijos no existían había desaparecido, y hoy empezaba todo. El parto había abierto la puerta que conecta el ser y el no ser, la vida y la muerte, la luz y la oscuridad, y yo ya no la podría cerrar nunca”

Que la teva filla i el teu fill (bessons), neixin el dia que et converteixes en diputada del congrés, és una d’aquelles casualitats de la vida fortes, de les que a mi personalment m’enganxen, però és sobretot l’inici d’una obra, a mig camí entre la novel·la i l’assaig, íntima i personal, en la que l’autora ens proposa reflexionar sobre el vincle entre maternitat i bogeria. A partir d’un diàleg entre la seva pròpia experiència i la de les dones que ens han precedit, el llibre fa un interessantíssim recorregut per la història de la medicina i la psiquiatria, la literatura o la mitologia per recuperar la memòria de tantes dones que al llarg dels temps han fet front a trastorns durant el postpart.

Un llibre que podràs llegir a foc lent, història a història, o devorar tan de pressa com t’enganxi el talent de l’autora.

Adolf Eichmann va ser un dels principals protagonistes de la implantació de la “Solució final”, acusat de la gestió en la deportació massiva de més de dos milions de jueus de tota Europa als camps de concentració i extermini nazi. Al final de la II Guerra Mundial, Eichmann escapa a Argentina fins al 1960 quan agents del Servei de Seguretat d’Israel el segresten per sotmetre’l a judici. La filòsofa alemanya Hannah Arendt (1906-1975) detalla en aquest assaig, format per quinze capítols, el procediment del judici a Jerusalem: l’acusat, el procediment en la deportació de jueus, els testimonis i la sentència (finalment, acusat per crims contra la humanitat i penjat al 1962). Un dels missatges més rellevants d’Arendt és la qüestió de la banalitat del mal. Referida a la capacitat de persones -sense cap disfunció o trastorn mental-, com Eichmann i els partícips en l’Holocaust nazi, de poder cometre aquests actes inhumans sense cap impediment ètic ni moral que els paralitzés, sempre apel·lant a la justificació que “complien les ordres d’Estat”. Arendt profunditza en aquest comportament d’éssers humans amb absència de “pensament crític”, que els porta a una deshumanització i obediència a l’autoritat, propis de règims totalitaris. Un assaig que ens ajuda a entendre la història i ens convida a reflexionar sobre les atrocitats i conflictes actuals.

Una barreja entre reportatge gràfic, diari de camp i bitàcola de viatge, que narra la història d’una jove antropòloga catalana que testifica i recull la història d’exguerrilleres de les FARC-EP durant els tres anys posteriors a la firma de l’acord de pau de 2016. “En el ombligo” t’ajuda a entendre la importància de la memòria històrica així com de posicionar-nos davant problemàtiques socials que ens queden lluny, per construir justícia per a tothom. 

Aquest llibre pot ser fins i tot una eina potent per portar a l’aula, i treballar els conflictes, les contradiccions, i els valors d’altres. Reconeixent les experiències d’aquelles persones que els viuen en els seus cossos a través de les seves inseguretats, incerteses i violències estructurals que pateixen, des d’una realitat concreta com Colòmbia.