(Català) No a la militarització, no a la guerra: comunicat per una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida  


Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Més de 170 entitats de pau de tot l’Estat, entre elles Lafede.cat, impulsen la campanya “No a la militarització, no a la guerra“. Amb motiu de les eleccions europees, les entitats referents de pau a Catalunya han elaborat aquest manifest per denunciar la creixent militarització a la Unió Europea i la instauració d’un discurs bel·licista que ens amenaça amb una guerra propera. El manifest s’ha presentat en un acte públic el dijous 23 de maig i s’ha fet una acció de protesta davant de la Delegació del Ministeri de Defensa.

Acte davant de la Delegació del Ministerio de Defensa per presentar la campanya “No a la militarització i no a la guerra”

MANIFEST

No a la militarització i no a la guerra
Per una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida

Des de fa mesos, líders polítics europeus adoben el terreny perquè ens preparem per a una guerra. Més enllà de si el risc que esclati un conflicte bèl·lic a gran escala és real o no, la veritat és que les economies del continent ja transiten cap a uns pressupostos públics de guerra i que les conseqüències d’aquesta priorització arriben en un moment en què el cost de la vida comença a ser inassumible per a grans capes de la població europea.

La història ens ensenya que els moments de militarització sempre són el preludi de la guerra, i per ella fa anys que van preparant el marc de justificació. El 2014, els països de l’OTAN van acordar incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. Després de la invasió d’Ucraïna i l’actual genocidi a Palestina, les prioritats polítiques de l’OTAN i la UE s’han redirigit a impulsar un augment de la despesa dels països en l’adquisició de noves armes, la incorporació del servei militar obligatori i el finançament de la indústria militar perquè produeixi més i la creació de més fons de finançament per desenvolupar nous prototips més letals i autònoms.

Des de la UE s’ha impulsat la por a una possible invasió de Rússia a Europa perquè la població doni suport a la seva política de rearmament i militarització. El 2023, la despesa militar dels països membres de la UE va augmentar un 21,3% respecte al 2022, i va arribar als 289.300 milions d’euros. Si a això sumem la despesa comunitària (7.537 milions) i les despeses del Regne Unit i Noruega (77.323 milions €) ens trobem amb una despesa militar total de 374.000 milions €, la segona més gran del món, només per darrere dels Estats Units, i gairebé 4 vegades la de Rússia (100.000 milions €).

La Unió Europea està aplicant una absurda Política de Dissuasió Militar: vol mostrar al seu adversari que disposa de capacitats destructives més grans, que el seu poder és molt superior i que l’adversari ha de desistir d’atacar. Aquesta política suïcida condueix inevitablement a una escalada de tensió, a una carrera armamentista i a una espiral bel·licista, amb el rerefons de l’amenaça nuclear i de les seves conseqüències catastròfiques, capaces de destruir la vida al planeta diverses vegades.

El 9 de juny se celebraran eleccions europees i considerem que pot ser una oportunitat per plantejar les nostres reivindicacions a les forces polítiques que s’hi presenten. És un moment clau, o apostem per impulsar polítiques de pau, distensió i seguretat compartida o acabarem en una escalada militarista. Augmentar la despesa en defensa significa disminuir els recursos per lluitar contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats i l’equitat de gènere, la salut, l’harmonització de salaris o drets de tota la ciutadania.

Per tot això, les organitzacions signants proposem:

  • Apostar per la distensió, lluny de la retòrica amenaçadora i les espirals armamentistes de l’OTAN, que activi el desarmament, obri les portes al diàleg i a la confiança mútua amb l’objectiu de desescalar els conflictes mitjançant l’ús de la diplomàcia, la negociació, la cooperació i la noviolència. Aquestes polítiques haurien de conduir a la finalització de la violència armada a Ucraïna, Palestina i altres llocs. Cal reprendre l’aposta dels anys 90 d’una seguretat comuna i compartida sense exclusions a Europa.
  • Impulsar una política exterior orientada a la pau, orientada a la seguretat humana, mitjançant instruments com ara la mediació, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau.
  • Fomentar espais de diàleg entre moviments socials, acadèmics i polítics encaminats a elaborar propostes de polítiques de pau, cossos civils de pau, defensa civil i de seguretat no armada. Potenciar els recursos humans i econòmics per a la reconversió industrial militar a sectors productius civils d’interès.
    Promoure activament una pau ambiental sustentada en bases científiques, amb polítiques clares de descarbonització justes i segures que minimitzin i reparin els danys que afectaran les generacions futures.
  • Impulsar polítiques que incideixin en la millora de la vida diària de les persones. Impulsar una política de seguretat humana centrada en les necessitats de les persones, amb la seva implicació i participació.

Barcelona, 23 de maig de 2024

Col·lectius impulsors a Barcelona

Ca la Dona, Campanya Aturemlesguerres, Campanya per la fi del Comerç d’armes amb Israel, Centre Delàs d’Estudis per la Pau, CIEMEN, Comunitat Palestina de Catalunya, Consell d’As-sociacions de Barcelona, Dones x Dones, Ecologistes en Acció de Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB, Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU, Fundipau, Institut NOVACT de Noviolència, Justícia i Pau, Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, Llegat Jaume Botey i Vallès, Movimiento Por la Paz -MPDL-, Plataforma Aturem la Guerra, Plata-forma Catalunya per la pau, Plataforma Desmilitaritzem l’Educació de Catalunya, Prou Complicitat amb Israel, UGT de Catalunya, UNIPAU, WILPF (Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat).

Col·lectius adherits a les comarques de Barcelona

Associació Colomenca de dones Àrtemis, Associació de Consum El Cogombre a l’Ombra, Associació ECOL3VNG, Associació Germanetes Jardins d’Emma, Associació la Formiga, Associació Veïnal de Prosperitat-Nou Barris, Can 70, Casal de la Dona de Terrassa, Casal Loiola Fundació Privada P. Martí Tusquets SJ, Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca, Coordinadora Un altre món és possible Sabadell, CVX Comunitats de vida cristiana de Catalunya, Esplai Minuatx, Federació d’Entitats Calàbria 66, Fem Sant Antoni, Feministes autoconvocades de Catalunya per Nicaragua, Foment Excursionista de Barcelona, Fundació Torre del Palau, Fundació Vidabona, Grup Suport con vos, La Independent (Agència de Notícies amb Visió de Gènere, Món sense guerres i sense violència, Plataforma per la Pau, contra les guerres, OTAN NO de Catalunya, Sense fronteres Cornellà.

Altres col·lectius impulsors arreu de Catalunya

Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, Coordinadora d’ONG pel Desenvolupament, la Defensa dels DDHH i la Pau de Tarragona i Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya.

 

Més informació