Davant la cimera de Nacions Unides sobre refugiats i migrants, Lafede.cat exigeix el compliment dels compromisos


El 19 i 20 de setembre, la Cimera de Nacions Unides reuneix els principals líders mundials a Nova York per abordar la situació de les persones refugiades i migrades, més de 65 milions segons l’ACNUR. En aquest context, Lafede.cat fa una crida a la defensa i respecte dels drets humans i dels compromisos adquirits pels Estats i reivindica la cultura de la pau com a eina de prevenció dels conflictes.

annasurnyach

El 16 de maig Abubakar va ser rescatat pel Dignity I, vaixell de Metges Sense Fronteres, a 30 milles nàutiques de la costa de Líbia. FOTO: ANNA SURINYACH

Els caps d’Estat de l’Assemblea General de les Nacions Unides es reuneixen aquest dilluns 19 de juny a Nova York per parlar dels grans moviments de persones refugiades i migrants al món. La trobada pretén establir mecanismes per donar solucions a la situació de milers de persones i una major coordinació entre Estats.

En el que portem de 2016, més de 3.200 persones han mort o desaparegut a les aigües de la Mediterrània en l’intent d’arribar a Europa, un 23% més que l’any passat, segons dades de l’Organització Internacional per les Migracions (OIM). La major part de les morts s’han produït durant la travessa per la ruta central del Mediterrani, fet que posa en evidència que, malgrat l’intent dels estats europeu de frenar la migració amb acords com el signat el mes de març amb Turquia, i denunciat per Lafede.cat, les persones continuen arriscant la seva vida a la cerca d’un lloc segur. Les persones que aconsegueixen arribar a territori europeu continuen patint una vulneració de drets a les fronteres de Grècia, Itàlia i l’Estat espanyol. En territori grec, hi ha més de 57.000 persones bloquejades en camps de refugiats, on no es garanteixen les condicions sanitàries mínimes, d’alimentació, educació o accés a la informació.

Europa, lluny de donar una resposta basada en el drets humans, aposta pel blindatge de fronteres enlloc de garantir vies segures i legals per a les persones que necessiten protecció internacional. Els seus estats membres, com l’Estat espanyol, incompleixen els compromisos de reubicació i reassentament, tal i com explica el darrer informe de l’organització federada Intermón Oxfam. En diverses ocasions, Lafede.cat ha denunciat la manca de voluntat política de l’Estat espanyol, que es va comprometre a acollir prop de 16.000 persones de Grècia i Itàlia, i gairebé 1.500 d’altres territoris fora de la Unió Europea, però ho ha incomplert. Només unes 200 persones han estat reubicades -provinents de Grècia o Itàlia- i 270 reassentades -des de fora de la UE. En aquesta sentit, l’entitat també federada Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha recollit cinc mesures claus que hauria d’impulsar el Govern espanyol.

Com Lafede.cat ja va dir alt i clar: volem acollir, estem preparats per fer-ho, i no ens deixen. De fet, a Catalunya, existeix el Comitè d’Acollida per a les Persones Refugiades amb una participació àmplia i diversa. Amb tot, encara queda molta feina a fer per adequar el model d’acollida a la diversitat de les persones que arriben, i també en l’àmbit educatiu per estendre els valors de la pau i la solidaritat.

La situació d’emergència a les fronteres europees no hauria de fer-nos oblidar que aquesta situació existeix arreu i que precisament són els països empobrits els que acullen el major nombre de persones. A Jordània, per exemple, tal i com ha denunciat Amnistia Internacional (AI), 75.000 persones sirianes estan atrapades al desert.

Amb motiu de la cimera de Nacions Unides, 17 organitzacions espanyoles com la Coordinadora ONGD-España, a la que pertany Lafede.cat, i altres federades com Amnistia Internacional, Oxfam Intermon o Metges del món s’han unit per demanar respostes clares a una situació insostenible. Sota el lema «Líderes europeos: El tiempo se acaba», reclamen mesures de protecció per a les persones desplaçades, especialment les més vulnerables; l’aplicació de vies segures i legals d’entrada a Europa; el repartiment de la responsabilitat entre els Estats; la revocació -o no firmar-dels acords amb països no segurs (com Turquia); i una aposta per un finançament adequat que garanteixi un procés d’acollida integral.

A banda d’adherir-se a les demandes d’organitzacions, plataformes i xarxes, què pot fer la ciutadania? Exigir aquest canvi a través de la implicació i mobilització. Són moltes les iniciatives que han sorgit per impulsar canvis, com la plataforma Stop Mare Mortum, en què participa Lafede.cat. També hi ha moltes entitats federades que tenen projectes (veure notícia) a camps de refugiats i necessiten suport. Dins d’Europa, hi treballen organitzacions com Acció Solidària i Logística-EREC, Metges del Món, Save the Children o Creu Roja. Fora de les fronteres europees, hi tenen projectes Oxfam Intermón, Acció contra la fam o Farmamundi. També n’hi ha que se centren en una acollida digna, com CEAR o Creu Roja, i altres que s’ocupen d’explicar les causes de la crisi de refugiats, apuntar responsables, aportar dades i solucions, com Fundipau, Justícia i Pau o SOS Racisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada