La federació treballa per reduir l’impacte del confinament en les entitats 


La crisi del COVID-19 ha suposat la reorganització de les entitats. La situació és inèdita a nivell de gestió i de finançament i el sector mira d’adaptar-s’hi ràpidament. Lafede.cat porta dues setmanes avaluant l’impacte i ha recollit demandes i facilitat el diàleg amb les diferents administracions.  El passat divendres 27 de març va organitzar una reunió amb l’ACCD i l’Ajuntament de Barcelona on van participar més de 100 persones.

Reunió de les entitats de Lafede.cat amb les administracions públiques (ACCD i Ajuntament de Barcelona) arran del Covid-19.

 

Davant la crisi del COVID-19 la primera prioritat de les entitats, i de la pròpia federació, ha estat el tancament de les seus a Catalunya, la suspensió d’aquelles activitats que requerissin presència física, i la reorganització dels equips per treballar i coordinar-se online. La diversitat d’entitats federades fa que la casuística sigui molt variada: des de la paralització de serveis d’atenció a migrants com ha hagut de fer d’Akwaba, a entitats de comerç just com Oxfam Intermón que mantenen equips mínims per garantir l’abastiment dels supermercats, o entitats de voluntariat internacional que fan seguiment de les persones que tenien en camps de treball a diferents països, com el SCI. D’altra banda s’han suspès tots els viatges internacionals i s’ha repatriat al personal en missió d’observació, i s’analitza hores d’ara l’evolució del COVID-19 als diferents països on hi ha projectes en marxa.

Els equips de recursos humans i administració han treballat per facilitar el teletreball, i també en la cura i l’atenció dels equips. Alguns com Oxfam Intermon han implementat mesures extraordinàries de flexibilitat laboral o miren d’oferir formació online o posar a disposició de tot el personal programes de suport emocional i psicosocial. Els equips d’educació, sensibilització i campanyes han intensificat la publicació d’informes i miren de reprogramar o reformular les activitats com cursos i xerrades o fer-les online. La gent de comunicació, en general, no ha baixat el ritme i en molts casos se centren ara en recollir informació sobre com afecta el COVID-19 als diferents països i als col·lectius més vulnerables. És el cas de Palestina on diferents ONG com Suds han difós, per exemple, la denúncia dels presos palestins als quals no se’ls facilitava cap mesura de protecció contra el virus.

 

Demandes de les entitats en un moment de crisi

Des del passat divendres 13 de març, un dia abans que es declarés l’estat d’alarma, la federació ha estat recopilant informació per conèixer la realitat de les entitats i com afronten aquest moment d’incertesa. La federació treballa per establir una estratègia col·lectiva que garanteixi la continuïtat, en les millors condicions. de tots els projectes en marxa.

Des de l’àrea d’incidència institucional s’han recollit les principals preocupacions tant pel que fa a l’execució dels projectes com a les convocatòries de subvencions d’enguany, i se’ls hi ha remès. L’Ajuntament de Barcelona ja ha donat resposta a través de la seva web, també ho ha fet l’Agència Catalana de Cooperació i se li ha demanat també a la Diputació de Barcelona. L’Agència Catalana de Cooperació (ACCD) i l’Ajuntament de Barcelona, com a principals finançadors, ja havien fet públiques algunes mesures de flexibilització en l’actual context.

El passat divendres 27 de març es va convocar una reunió col·lectiva i telemàtica amb la presència dels equips directius de l’ACCD i l’Ajuntament, per analitzar la situació. A la reunió, a la que varen assistir 115 persones, Luca Gervasoni, president de la federació va exposar les principals demandes del sector (veure document), un sector que està fent grans esforços per continuar treballant i donant suport als col·lectius més vulnerables. Gervasoni va explicar que, per poder fer-ho, cal d’una banda que es mantinguin els compromisos pressupostaris i, de l’altra, flexibilitat i seguretat administratives. Així, la federació demana poder incloure despeses d’estructura durant el període d’alarma o ampliar el termini d’execució dels projectes; garantir la resolució de convocatòries, obrir les que estaven previstes i d’altres ad hoc per fer front al COVID-19 en els països del Sud, i apostar de manera especial per l’educació per a la ciutadania global, així com mesures de suport específiques per mantenir el llocs de treball.

La reunió va servir per donar un missatge d’unitat. Mantenir el sector en aquest moment de crisi sanitària global és clau i no es poden permetre retallades en aquest àmbit. Tant l’ACCD com l’Ajuntament varen mostrar una total empatia amb la situació i es varen comprometre a donar suport al sector, tot i que també varen demanar comprensió amb la situació d’incertesa dins les pròpies administracions. Els responsables polítics es varen mostrar favorables a flexibilitzar tant com sigui possible les condicions per poder continuar treballant durant el període d’estat d’alarma, i a permetre totes aquelles despeses de personal i funcionament suficientment justificades. També van  recordar que el personal tècnic resta a disposició per resoldre tots els dubtes i estudiar cas per cas, i es va decidir mantenir un espai de treball estable per tal d’avançar de manera coordinada.

Control d’accés a la zona de tractament de pacients amb ebola a Sierra Leona (2014). Foto: Anna Surinyach

Avaluació d’impactes al Sud

Pel que fa a la resposta a la crisi del COVID-19 als països del Sud, el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència s’activarà per recollir les diferents necessitats. De moment s’han suspès tots els viatges internacionals i s’ha treballat per repatriar el personal en missió d’observació, i les entitats avaluen la situació conjuntament amb les seus locals i les contraparts. Es preveu que l’impacte del COVID-19 en molts països d’Amèrica Llatina i Àfrica arribarà d’aquí unes setmanes, i que les seves conseqüències seran molt més greus que a Europa i s’allargaran en el temps.

Atendre emergències humanitàries i enviar personal expatriat de suport és pràcticament impossible ara però, tot i això, hi ha elements que les entitats posen en valor: la capacitat de resiliència de moltes comunitats, el fet que gràcies a la cooperació alguns països estaran millor preparats que fa uns anys per enfrontar aquesta crisi, o que tinguin molts professionals amb experiència en pandèmies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.