Nou punt d’informació temàtic a Lafede.cat: Pau i desarmament  


El Punt d’Informació Temàtic és una de les novetats impulsades des del Punt d’Informació de Lafede.cat amb l’objectiu de destacar els temes que treballen les entitats federades. Des del juliol de l’any passat se n’ha fet quatre: sobre migracions, educació per a la justícia global, consum responsable i voluntariat internacional. El que comença ara i que es podrà visitar fins a mitjans de setembre parla sobre “Pau i desarmament”.

Una de les principals causes dels conflictes armats és el negoci que hi ha al darrera del cicle armamentístic. Segons el darrer informe del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), Trends in world military expenditure d’abril de 2019, el 2018 la despesa militar global va créixer per tercer any consecutiu arribant als 1,822 bilions de dòlars, 83 mil milions més que l’any anterior. Podeu consultar els resums dels anuaris SIPRI traduïts al català i castellà aquí.

Les guerres i conflictes, lluny d’acabar-se es mantenen o augmenten. Alguns, com el Iemen, l’Iraq, Síria, Burundi o RCA generen greus crisis humanitàries. Segons l’informe Alerta 20019! De l’Escola de Cultura de la pau, hi havia 34 conflictes oberts al món al 2018, 13 dels quals es produïen en països amb greus desigualtats de gènere. Els conflictes provoquen que la gent fugi de casa seva i és que al món hi ha 70’8 milions de persones desplaçades per violència, conflictes, persecucions o violacions dels drets humans, segons l’ACNUR.

 

Despesa militar i la indústria de la guerra

El país capdavanter en despesa militar al món és els Estats Unitats, que el 2018 va augmentar-la fins als 649 mil milions de dòlars (el 36% del total mundial), l’equivalent a la dels set següents països amb major despesa. En segon lloc està la Xina, que representa el 14% del total mundial i junt als EUA, concentren la meitat de la despesa militar mundial. Els segueixen Aràbia Saudita, l’Índia, França i Rússia.

A l’estat espanyol, calcular la despesa militar real dels estats és complicat ja que les comptes reals varien molt respecte els pressupostos de l’Estat. Anualment s’aproven partides extraordinàries i s’oculta part de la despesa a través d’altres ministeris, tot i acabar repercutint en l’estructura militar. Segons el Centre Delàs, es calcula que la despesa militar real d’Espanya el 2018 fou de 19.923,36 millions d’euros, mantenint-se en el setzè lloc mundial.

Pel que fa a la venda d’armes, a nivell mundial va augmentat un 7,8% entre el 2009 i el 2018, segons el SIPRI. L’Estat espanyol n’és el setè exportador tal i com va destacarJordi Calvo, coordinador del Centre Detràs, a la roda de premsa que va fer-se a Lafede.cat en el marc del Dia Global d’Acció sobre la Despesa Militar: “l’important impuls que el sector públic espanyol ha donat al complex militar industrial espanyol, aconseguint que Espanya sigui el setè exportador d’armes del món, amb clients com l’Aràbia Saudita, havent contribuït considerablement a les capacitats bèl·liques d’un país que està implicat en la guerra del Iemen”. En aquesta línia, des de l’aprovació de la Llei espanyola de comerç d’armes l’any 2007, les organitzacions Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón sota la campanya “Armes Sota Control” elaboren un informe de seguiment de les autoritzacions i de les exportacions d’armes realitzades per part del govern espanyol per vetllar pel correcte compliment de la llei i denunciar els casos en què es vulnera la normativa. Trobareu tots els informes de seguiment aquí.

Precisament el Iemen és un bon exemple per veure les conseqüències de totes aquestes macroxifres. Després de quatre anys d’inici de la guerra, #ElContadorDeLaVerguenza (creat per la campanya ‘Armes sota control’) calcula que l’Estat espanyol ha venut armament a Arabia Saudí -qui lidera l’ofensiva al país- per valor de 2,071 milions d’euros, alimentant un conflicte que ja ha deixat més de 60.000 morts. En canvi Alemanya ha vetat les exportacions d’armament a Aràbia Saudí per les seves violacions de drets humans.

 

La lluita de les ONG per regular la venta d’armes

Per fer front l’ús i venta d’armament, les organitzacions de la societat civil s’organitzen per fer incidència i pressionar governs per a regular aquestes pràctiques. D’aquesta manera, el desembre de l’any 2007, després de més de deu anys de campanyes de les ONG, es va aprovar la Ley 53/2007 sobre el control del comerç exterior de material de defensa i doble ús. A més, com a membre de la UE, l’Estat espanyol també forma part de la Posició Comuna 944/2008/PESC sobre exportació d’armes.

Una altra de les grans fites de la lluita de les organitzacions socials, va ser l’aprovació, el març de 2013, en el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del Tractat de Comerç d’Armes, que va entrar en vigor l’any següent. Actualment compta amb més de 100 ratificacions d’estats, entre elles la de l’Estat espanyol. Els objectius del Tractat són d’una banda, establir normes internacionals comunes el més estrictes possible per regular i millorar la regulació del comerç internacional d’armes convencionals i de l’altre, prevenir i eliminar el tràfic il·lícit d’armes convencionals. D’aquesta manera el Tractat obliga als governs a avaluar les transferències d’armes que realitzen per poder garantir que no seran utilitzades per cometre abusos dels drets humans, actes de terrorisme, pel crim internacional organitzat o en violacions del Dret Internacional Humanitari.

Tot això va se possible gràcies a la campanya Control Arms que aglutina més de 300 organitzacions a nivell mundial, entre elles les organitzacions federades Amnistia Internacional, Oxfam Intermon i Fundipau. Actualment la campanya busca garantir l’eficàcia de la implementació del Tractat.

 

Com treballar per acabar amb el negoci armamentístic

Més enllà de les campanyes globals, tothom pot aportar el seu granet de sorra duent a terme accions concretes com:

 

  • Fer objecció fiscal és un acte de desobediència civil promoguda pels col·lectius antimilitaristes que consisteix en negar-se a col·laborar amb el finançament a la despesa militar de l’estat. Aquesta pràctica permet desviar la part dels impostos destinada a finançar la despesa miliar cap a un projecte social, solidari i de foment de la pau a l’hora de fer la renta.
    • La campanya #Joobjecto #ObjeccióSCI engegada per Servei Civil Internacional ofereix any rere any, xerrades o articles per saber què és l’objecció fiscal i quins són els passos que s’han seguir per fer-la. En aquesta línia, el SIOF, o Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars, és una entitat dona suport a totes les campanyes que anualment es desenvolupen a Catalunya i a l’Estat espanyol. També ofereixen servei i assessoria per dur-la a terme.

 

  • Passar-se a la banca ètica. Segons la campanya Banca Armada, 3 de cada 4 armes no es podrien fabricar sense el finançament de les entitats bancàries. Una bona opció per no col·laborar-hi és passar-se a una banca ètica, que fa compatible la rendibilitat econòmica amb el respecte als drets humans i el medi ambient. Existeixen diferents opcions alternatives: Fiare Banca Ètica, Triodos Bank , Oikocredit i Coop57.

 

  • Participar en iniciatives i campanyes. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha engegat la iniciativa ‘Municipis lliures d’indústria militar i de seguretat’, per promoure mocions de rebuig de producció i venda d’armes mundials als Ajuntaments, amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i implicar-se en la regulació del comerç d’armes i de les empreses productores d’armes a nivell local. L’organització té disponibles uns models de moció al seu portal web perquè tota entitat pugui descarregar-se-la i donar suport. La Campanya Armes Sota Control des de la tardor del 2018 també promou la presentació de mocions als ajuntaments per aconseguir el màxim suport possible des dels municipis i poder pressionar el govern central perquè aturi la venda d’armes a l’Aràbia Saudita i a altres països de la coalició que estan en guerra al Iemen. Finalment, i en relació amb el desarmament nuclear, des de FundiPau, juntament amb Alcaldes per la Pau, s’està duent a terme una campanya de Mocions per presentar als ajuntaments per tal d’obtenir el màxim suport possible per pressionar el govern central perquè signi i ratifiqui el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, aprovat a les Nacions Unides el 7 de juliol del 2017.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada