Crisi dels refugiats: com estem donant resposta


Tant la UE com l’Estat espanyol disposen de legislació i mecanismes per fer front a crisis humanitàries i a l’acollida de persones refugiades. Aquests mecanismes no estan funcionant per manca de voluntat política dels diferents governs europeus. Gràcies a la pressió històrica de les ONG, Catalunya també disposa d’instruments per donar suport tant a les persones refugiades a Catalunya, com a les que sobreviuen a camps de refugiats d’arreu. Fins ara els circuits d’assistència i coordinació per a uns i altres havien estat diferents. L’actual crisi humanitària ha generat una nova situació i nous espais de coordinació.  

Dos mesos després de l’inici d’aquesta crisi, i davant les demandes d’informació per part de la ciutadania i els mitjans de comunicació, Lafede.cat ha elaborat aquesta infografia per explicar quins actors estan treballant i en quins espais s’estan coordinant.

Foto de portada: personal de IDC, ONG sèrbia, a la frontera repartint material enviat per Farmamundi, ONG catalana

Lafede.cat integra tant organitzacions que treballen sobre el terreny, als campaments de refugiats d’arreu, com en l’acollida de persones refugiades o en l’anàlisi de conflictes. El 10 de setembre, Lafede.cat ja va fer públic un comunicat on valorava positivament la resposta solidària de la ciutadania i recordava que Catalunya disposa d’instruments i espais de coordinació per fer front a crisis humanitàries i a l’acollida de persones refugiades. Dos mesos després, Lafede.cat vol recordar però que existeixen mecanismes europeus de protecció civil i d’emergències que financem amb els nostres impostos que no estan funcionant per la manca de voluntat política dels diferents governs europeus. L‘Estat espanyol, l’única administració amb competències en aquest tema, ni reacciona a les demandes, ni facilita l’arribada de persones refugiades, tal i com explica la pròpia UE. 

Lafede.cat agraeix les mostres de solidaritat puntuals però reivindica que Catalunya dediqui recursos públics de manera continuada a l’atenció de persones refugiades, a Catalunya i a d’altres països. Les polítiques públiques de cooperació i drets humans són la manera més eficaç i compromesa de traduir l’esperit solidari del poble català. Les retallades han deixat aquestes partides sota mínims, raó per la qual les ONG reclamen més suport a les administracions responsables. Així, pel que fa al Comitè Català d’Ajuda Humanitària i d’Emergència-CCAHE, Lafede.cat va demanar que aquest organisme es reunís d’urgència, reunió que va tenir lloc el 16 de setembre, i avui s’ha fet públic que el Govern finançarà set projectes amb 306.000 euros. Aquesta setmana Lafede.cat ha demanat que el CCAHE també es responsabilitzi de coordinar les iniciatives catalanes no només als països de primera acollida, sinó dins la pròpia UE.

En el cas concret de l’asil i el refugi, Catalunya disposa d’un Pla de Protecció Internacional que engloba el dret a asil, el refugi i la protecció subsidiària, que estableix que la Generalitat i els ajuntaments han de promoure accions i programes d’acollida «socials, culturals i lingüístics», i que la Generalitat «ha de procurar aportar recursos i finançament propi, així com instar a què l’Estat incrementi la seva aportació en recursos i finançament per a les persones sol·licitants de protecció internacional i d’altres col·lectius vulnerables sotmesos a persecució».

Quant a la coordinació, Lafede.cat treballa amb d’altres plataformes associatives especialitzades com Asil.cat i Stop Mare Mortum, i participa a tots els espais creats per la Generalitat de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona. Així, la Generalitat ha creat el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades dins el Departament de Benestar Social i Família, amb representació de la resta d’administracions. Aquest Comitè ha creat cinc grups de treball que es reuneixen quinzenalment. Al grup d’acollida hi són presents les ONG Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Creu Roja, Sicar, Accem i Càritas. La resta de grups fan inventari de recursos per tot Catalunya per atendre les necessitats de les refugiades i s’ocupen de potencials ofertes de feina, dels temes sanitaris i de com preparar l’acollida amb la ciutadania. Aquest darrer grup està elaborant materials de sensibilització i d’educació sobre aquestes temàtiques, i Lafede.cat hi forma part juntament amb el Comitè Català de l’Acnur, la Creu Roja, el Ciemen i Acsar. També hi són la Taula del Tercer Sector i la Plataforma Stop Mare Mortum.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, ha creat el Pla de Ciutat Refugi de Barcelona i ha elaborat un document marc anomenat  «Barcelona, ciutat refugi». Alhora, el Consistori, mitjançant Serveis Socials, es coordina amb Creu Roja, Acsar i amb els sindicats a través del SAIER-Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. L’Ajuntament també té previst treballar en països d’origen i en programes de sensibilització a la ciutat, mitjançant la Direcció de Justícia Global i Cooperació. L’Ajuntament s’ha compromès a donar suport a entitats que treballin en origen i en països de primera acollida, a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i a impulsar accions de sensibilització.

Finalment, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament treballa sobre quatre eixos: suport a les persones refugiades en rutes de fugida, suport als municipis de la ruta, planificació i gestió de l’acollida, i educació per al desenvolupament i sensibilització als municipis. El Fons ha creat un espai web on explica extensament la feina de coordinació que fa amb els ajuntaments que volen destinar recursos a població siriana que es troba en camps de desplaçats al propi país, així com a camps de països fronterers com Líban, Jordània i el Kurdistan iraquià. També dóna suport a municipis en trànsit dins la zona Schengen i fora.

Lafede.cat creu que cal reivindicar i posar en valor la feina feta fins ara per les ONG catalanes que treballen en cooperació i acció humanitària, i en la defensa de la pau i els drets humans, i traslladar a la societat la complexitat de la crisi i la necessitat d’un abordatge integral.