L’educació, eina de transformació i construcció de Justícia Global  


El 2 i 3 de febrer, més de 100 persones van participar a la II Trobada «Canviar l’escola per canviar el món», que es consolida com un espai de referència per a l’educació crítica i la divulgació d’experiències educatives transformadores. Paulo Freire i els debats sobre l’adoctrinament a l’escola van estar molt presents a les dues jornades. La nigeriana Fàtima Shehu i el brasiler Valter de Jesús Leite van protagonitzar la jornada inaugural i van fer evidents les grans diferències entre les seves realitats: mentre a Nigèria les nenes tenen grans dificultats per anar a l’escola, a les escoles del Moviment Sense Terra (MST) hi ha delegats de classe des del cicle inicial, i sempre les delegacions són en parella, de nen i nena.

«L’educació no canvia el món sinó les persones que canvien el món» amb aquesta frase del pedagog brasiler Paulo Freire, l’esperit del qual va sobrevolar la trobada, va arrencar la taula inaugural el periodista Pau Rodríguez. Per segona vegada, la Trobada va congregar a alguna de la gent més compromesa de la comunitat educativa, organitzacions socials i representants de les administracions a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

A l’acte d’obertura, representants de les administracions coorganitzadores van explicar el seu rol en l’educació per a la Justícia Global. Carme Gual, directora de l’ACCD, va destacar la importància de l’Educació per al Desenvolupament en l’actual Pla director de cooperació, i el treball conjunt amb el Departament d’Ensenyament per implementar un Pla Nacional d’ODS, incorporar l’EpD al currículum educatiu, sistematitzar materials pedagògics i generar un pla de formació. En la mateixa línia, s’ha obert una convocatòria per generar sinergies entre ONG i universitats per presentar projectes conjunts. I com a reptes va plantejar, entre d’altres, el d’incorporar a les AMPA a tot aquest treball i el de treballar amb nous llenguatges i canals com el de les xarxes socials: «Necessitem Influencers per a la justícia global».

David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar que el consistori aposta per fer un canvi de relat i d’estratègia en la política municipal de cooperació i que en aquesta línia ja s’han augmentat considerablement les subvencions a projectes d’EpD. L’Aprenentatge Servei seguirà essent l’aposta de l’Ajuntament, així com treballar en xarxa i «fer lobby» per aconseguir que tota la comunitat educativa inclogui els valors de la Justícia Global. «Hauríem d’aconseguir que Barcelona sigui una smart city però no de les transnacionals sinó de la justícia global».

Xavi Casanoves, vocal d’Educació de Lafede.cat, va posar en valor el paper de els ONG com agents educatius i com, en aquest moment de crisi civilitzatòria a nivell global, i de qüestionament del sistema educatiu a Catalunya per diferents raons, les ONG poden acompanyar a altres actors educatius a donar-li un horitzó diferent al pensament crític, a fer-lo més global i a invertir els valors i pensament hegemònics a la societat. «Les ONG sempre, i també avui, hem intentat portar les veus del Sud al Nord, però ara es tracta de construir entre totes una ciutadania global, compromesa i crítica. Cal posar en valor el treball en xarxa, el treball de les entitats al món educatiu per transformar els paradigmes culturals i educatius».

Els testimonis del Sud, protagonistes de la inauguració

A la taula rodona inaugural, Fatima Shehu, presidenta de la Federació de Dones Juristes de Borno a Nigèria i directora de la Xarxa d’Organitzacions de la Societat Civil del mateix estat, va explicar que aquest té els índexs més alts de professorat no qualificat de tot el país i índexs molt baixos d’educació: “dos milions de nens no han pogut anar a l’escola, amb baixa participació de les nenes”.  A més d’aconseguir “més professores referents on les nenes es puguin emmirallar”, Shehu va explicar que necessiten millorar el salari i la capacitació tècnica del professorat, així com les seves capacitats de suport psicosocial als infants traumatitzats per la violència del conflicte i reforçar la seguretat de les escoles que han de ser protegides de segrestos i atacs terroristes. Per a Shehu, “l’educació és l’última línia de defensa, l’eina per canviar la mentalitat. Boko Haram ha explotat la ignorància de la gent. Si no canviem aquesta narrativa, el futur del país està amenaçat”.

Valter de Jesús Leite, coordinador pedagògic de les escoles del MST, va explicar que aquestes es conceben com “un espai posicionat i arrelat en la construcció d’un projecte social”.  L’MST va facilitar l’accés a l’educació a molta gent humil i pobre amb un model pedagògic inspirat en la Pedagogia de l’oprimit de Paulo Freire, la primera pedagogia socialista soviètica, i en la pròpia organització i pràctica política del moviment, que ensenya a l’alumnat la gestió democràtica i l’organització col·lectiva des de l’aula. De Jesús va explicar que això els comporta acusacions d’adoctrinament i que els sectors més conservadors, lligats al fonamentalisme religiós i el sector empresarial, mantenen una ofensiva contra el pensament crític i els debats sobre gènere o orientació sexual a l’escola. “Ens volen convèncer de que l’escola pot ser neutra i apolítica i això és impossible”.

Cécile Barbeito, de l‘Escola de Cultura de Pau, va parlar de diferents reptes educatius com ara fer del currículum una autèntica eina de transformació: “la paraula “crític’ surt 60 vegades al currículum de primària, però no ha impregnat la realitat de les escoles ni els seus plantejaments”.  Un altre repte serien els llibres de text: “vam analitzar els llibres de 3r d’ESO de ciències socials en català i vam observar que només un 4% demanen opinió crítica de l’alumnat i només un 1% els proposen fer una acció”. Barbeito va criticar que el Departament d’Ensenyament hagi reduït en un 40% la partida pressupostària per a formació continuada i que a Catalunya es dediqui la meitat del pressupost que a la Unió Europea (un 2,9% front al 5,6% europeu). Barbeito va convidar a les ONG a millorar i aprofundir en la seva tasca d’educació crítica a les escoles amb discursos i metodologies que plantegin més preguntes i donin menys respostes.

Durant la segona jornada de la trobada es van presentar 15 experiències educatives de treball conjunt entre escoles i organitzacions socials d’arreu de Catalunya. Algunes van aportar experiències innovadores per treballar temàtiques complexes, com per exemple el Projecte Revolta sobre economia circular i agricultura, en el què l’alumnat calculava la seva pròpia petjada ecològica.

La II Trobada es va tancar amb les clownclusions de Núria Garher que després d’assistir a les dues jornades va resumir en una frase les seves impressions: si allò normal és estimar (títol d’un dels vídeos presentats a un dels tallers), cal estimar l’escola per estimar el món”.

 

Més informació: aquí podeu veure l’àlbum de fotos de la Trobada.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *