Molts aprenentatges i nous compromisos a la IV trobada “Canviar l’educació per canviar el món”  


Des de fa molts anys la federació treballa per apropar les entitats i el món educatiu, i per renovar els discurs i les pràctiques educatives per tal que siguin més transformadores i estiguin alineades amb la idea de justícia global. Unes 150 persones han participat a les quartes jornades “Canviar l’educació per canviar el món”.

Inauguració de la trobada dissabte 15 d’octubre de 2022.

 

La Trobada “Canviar l’educació per canviar el món”, organitzada per Lafede.cat, el Centre Promotor d’APS, l’Escola Lliure del Sol, el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Consorci d’educació de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, enguany ha comptat amb l’Ajuntament de Terrassa, la primera ciutat fora de Barcelona que acull la trobada.

El suport de l’ajuntament local ha estat cabdal per a la celebració de les jornades que van tenir lloc al Centre Cívic President Macià al barri de Sant Pere Nord, i van comptar amb la col·laboració de la periodista del Canal Terrassa Laura Contreras. Teresa Ciurana, regidora d’Educació, Solidaritat i Cooperació, va obrir les jornades explicant el compromís de la ciutat amb l’educació i la lluita contra la segregació escolar. En relació a les jornades va anunciar que s’està revisant el Projecte educatiu de ciutat i que prendran nota de les propostes de les jornades per incloure-les.

L’obertura va comptar també amb un monòleg d’Anna Manso, guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil la qual, a partir d’autodefinir-se com a mare motivada, va repassar els problemes, les inseguretats i les contradiccions dels pares, mares, educadors i educadores motivats. Va recomanar altes dosis de sentit de l’humor i dedicar-li molt poca estona al sentiment de culpa: “La perfecció mata i l’humor salva vides” va proposar com a lema educatiu. Va animar als participants a continuar amb la seva tasca perquè “necessitem que els nostres fills i filles tinguin una oferta educativa que els ajudi, també a ells, a ser uns motivats”.

“Construir societats justes. La importància d’enfortir l’Educació per a la Justícia global des de les institucions públiques”. Laura Contreras, Joan Cuevas, Marga Barceló, i David Llistar.

Joves i activisme: vincular-se a les lluites des de la vivència personal

Durant la primera part de la trobada, el divendres 14 d’octubre, es van celebrar dues taules rodones de molt diferent signe. La taula rodona “Per què el jovent acaba sent activista?”, on van participar tres joves activistes d’orígens i entorns molt diferents, i la taula institucional “Construir societats justes. La importància d’enfortir l’Educació per a la Justícia global des de les institucions públiques”, on van participar representants de diferents administracions.

A la taula, “Per què el jovent acaba sent activista?”, moderada per l’educador social Antonio Alcántara, els participants van explicar les seves experiències de compromís social: la nicaragüenca Magaly Castillo, del grup de teatre Las Amapolas, el salvadorenc Ricardo Salinas de l’associació Plataforma Global, i Pilar Sánchez, del Sindicat de l’habitatge de Mataró.

L’’objectiu era escoltar les veus dels joves en primera persona i entendre quins són els processos individuals que els empenyen a vincular-se amb les lluites socials. Segons ells, viure una opressió en primera persona o de molt a prop, generar xarxa per buscar solucions, l’ús de les expressions artístiques, tenir referents i aprendre entre iguals, són algunes de les claus per a generar jovent crític i vinculat amb el món.

“El projecte m’ha permet reflexionar sobre què hi ha darrera del que consumim.” Núria Viladrosa, estudiant de 1r de batxillerat.

“Permet obrir una porta a diferents entitats que poden col·laborar amb nosaltres”. Montse Vendrell, directora d’Institut.

Polítiques públiques d’educació: compromís d’apropar els projectes de les entitats als joves

A la taula “Construir societats justes. La importància d’enfortir l’Educació per a la Justícia global des de les institucions públiques”, van participar Joan Cuevas, director general d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües del Departament d’Educació; Marga Barceló, cap de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona; i David Llistar, director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

Des del Departament d’Educació Joan Cuevas va començar dient que la neurociència havia confirmat la importància de l’experiència directa per a l’aprenentatge significatiu i que, per tant, tenia molta lògica apropar el teixit associatiu a l’escola, però va explicar que hi havia dos dificultats importants: el propi disseny institucional, i les tensions en que es troben els sistemes educatius arreu. Va proposar, però, algunes solucions: més autonomia per als centres, introduir canvis en el Departament que facin possible “cocrear” projectes amb les entitats, i incorporar una capa intermitja d’acompanyants al centre educatiu per assessorar o facilitar la tasca. Va explicar, també, que per primera vegada obririen convocatòries de subvencions, especialment vinculades als fons europeus Next Generation.

Per la seva part, Marga Barceló, des de l’Oficina de Cooperació de la Diba, va destacar que l’Educació per a la justícia global estava agafant un paper central en la política de cooperació, amb cada vegada més personal i recursos (un terç del pressupost), i que la transversalitat era la màxima de treball. Va senyalar com a prioritats ampliar l’abast territorial de les accions i avançar en el caràcter transformador de les propostes, i en la visibilitat dels vincles nord-sud.

David Llistar, per últim, des de la Direcció de Cooperació i Justícia global de l’Ajuntament de Barcelona,  va posar en valor el compromís personal dels tècnics i tècniques de l’administració amb l’Educació per a la justícia global, i com aquest compromís ha ajudat a consolidar aquesta vessant de la política pública: “s’ho creuen i estan ben connectades amb la comunitat educativa, tenim 149 projectes vius i el 50% són de caràcter educatiu en sentit ampli”. Va apel·lar a la necessitat que el món educatiu ajudi a les noves generacions a entendre les dinàmiques injustes i desiguals del món, i la nostra responsabilitat en la seva perpetuació.

Experiència d’APS Economies transformadores del IES Égara a Terrassa.

Experiències que permeten connectar amb la realitat més propera

“No m’havia parat mai a pensar en què hi ha darrera del que nosaltres tenim. El treball amb l’Egarenca, una ecobotiga cooperativa del meu barri, m’ha permet reflexionar sobre què hi ha darrera del que consumim, per exemple, del menjar”, explica Núria Viladrosa, estudiant de 1r de batxillerat del IES Ègara de Terrassa i participant al projecte APS Economies Transformades, que es va presentar dissabte, i que a través de l’Aprenentatge i Servei permet als i les estudiants aprofundir en les alternatives a l’economia convencional i vincular-se a un projecte terrassenc. “Aprens moltes més coses, sobretot valors, i coneixes les experiències de la gent. Aprens tu mateixa, no només en quant a coneixements, com per exemple saber reciclar, sinó també en saber-te explicar i expressar amb els altres”, relata Cecília García de l’escola Sant Ramón de Barcelona i participant del projecte Blau. Construir la pau des de l’Ombra de la Fundació Escoles Parroquials i Creart que ha fet possible que 18 escoles del Barcelonès treballin les migracions i l’emergència climàtica a través del conte “Blau” i de metodologies artístiques.

I és que aquests relats són exemples de projectes reals que evidencien la necessitat de portar l’educació per la Justícia global a les aules i en espais no formals. Juntament amb aquestes dues experiències, el dissabte 15 d’octubre al matí se’n van presentar 16 més. Es van compartir i donar a conèixer un total de 18 experiències educatives per a traslladar temes com la pau i no violència, els feminismes, la interculturalitat, la justícia ambiental, les economies transformadores o les relacions de poder i governança, dins i fora de l’aula i apropar totes aquestes temàtiques als més joves.

Projecte Teixint fils d’emocions des de la pau i l’art, de l’Associació Teixint Fils d’Emocions ARTiPAU i l’Escola de Cultura de Pau.

Crear xarxa per una educació per la justícia global més forta

Precisament, aquest és el valor afegit de la trobada: l’intercanvi i la creació de xarxa. “La trobada és molt útil perquè hem descobert algunes entitats que ens poden ajudar en alguns dels projectes que tenim en marxa. Permet obrir una porta a diferents entitats que poden col·laborar amb el nostre institut”, explica Montse Vendrell, directora de l’Institut La Serreta de Rubí. La ciutat vallesana va acollir el projecte Biblioteca humana fet amb Unipau i l’Ajuntament per a l’alumnat del segons cicle d’ESO. “Aquesta trobada ens permet conèixer experiències que trenquen estereotips, paradigmes en relació a metodologies per a treballar dins l’aula, i ens possibiliten visibilitar tota la feinada amb la Justícia global. A l’aula hem de treballar frec a frec entre companys, entre alumnes, entre famílies, etc. Hem de deixar de ser un sistema tancat”, diu Neus Bertrolí, formadora de docents i membre del projecte Teixint fils d’emocions des de la Pau i l’Art també presentat a la jornada, i afegeix: “el paper de docent com a transformador social és vital i necessari, però hem d’entendre que no podem transformar la societat sols”.

Des de les entitats de Justícia global també es valora aquesta posada en comú: “ens permet connectar amb altres entitats i inspirar-nos amb noves maneres de pensar els projectes, i treballar la creativitat per dissenyar els projectes i la implicació dels joves. Enfortir la xarxa i crear aliances”, remarca Elena Marín, de l’ONG Bosco Global, que ha presentat el projecte Jocs per a l’emergència climàtica. Així com el món de l’educació no formal, diu Clara Bricullé, d’Esplac: “Els esplais fa molts anys que eduquem en Justicia global però mai li hem dit així. Fa molt temps que detectem les injustícies que hi ha al nostre voltant i les treballem. En aquest sentit, és important que l’associacionisme en el lleure estiguem en aquesta trobada per relacionar-nos amb l’educació formal, però sobretot per posar-nos en el mateix nivell de valor”. Esplais catalans, Escoltes catalans i La Coordi han presentat el projecte “Esplais i caus escollim la banca ètica” per fomentar que aquestes organitzacions canvin d’entitat bancària, així com fer un treball sobre aquesta temàtica amb els infants i joves dels esplais i agrupaments.

En aquests sentit, el nou currículum escolar permet introduir tota la perspectiva de Justícia global a les aules, i la trobada ha tingut la voluntat de visibilitar alguns dels projectes que s’estan duent a terme. Per poder conèixer-los millor i aprofundir-hi, així com cercar altres experiències que no van presentar-se a la trobada, es pot consultar el Mapa de les experiències educatives que transformen el món.

 

GALERIA D’IMATGES.