Victoria Columba: “És la primera vegada que una organització migrant participa d’un procés legislatiu”  


A demanda de l’Eix de Migracions la federació dona suport a la ILP per a la regularització de persones migrades que es va posar en marxa el novembre passat. Entrevistem a una de les portaveus del moviment RegularizaciónYa!, Victoria Columba (coneguda com a Vicky Canalla), una de les entitats impulsores. La federació és un punt de recollida de signatures i anima a les entitats i a la ciutadania a donar-hi suport. La campanya necessita voluntaris i voluntàries per recollir signatures abans de la data de finalització prevista al setembre. 

Una de les portaveus del moviment RegularizaciónYa!, Victoria Columba (coneguda com a Vicky Canalla), una de les entitats impulsores de la ILP. Foto: Lafede.cat

Què és Esenciales?

És una plataforma que serveix com a base estructural a una demanda de Regularitzación Ya!, una altra plataforma d’àmbit estatal formada per persones i col·lectius migrants de sectors com la llar, les cures, treballadores sexuals o cambrers, entre d’altres. La idea era impulsar una iniciativa legislativa popular des del moviment migrant, i es necessitava una estructura mínima per tirar-la endavant. Hi participen Por causa, Alianza por la Solidaridad, Reds, Ciutadania global i Partido por un mundo más justo. Aquesta proposta dona continuïtat al treball iniciat durant la pandèmia per regularitzar a les persones en situació administrativa irregular a Espanya: primer vam fer una carta al govern, i després una proposició no de llei que vam crear amb la Coordinadora Obrim Fronteres (COF) i que va ser rebutjada el setembre per la dreta i el PSOE.

 Per què una ILP?

Aquest procés ens permet, per una banda,  mobilitzar a les nostres bases en un procés participatiu en el qual siguin protagonistes les persones migrants. I per l’altra, impulsar un canvi de paradigma, és a dir, volem no només canviar les polítiques migratòries, sinó també les polítiques socials a les quals no hi podem accedir per no tenir papers.

Som conscients, però, que el procés participatiu d’una ILP és limitat, ja que només poden signar les persones majors de 18 anys amb DNI espanyol –això exemplifica qui pot prendre les decisions a Espanya –, i les demandes no poden contradir lleis orgàniques.

Existeixen precedents en la regularització de persones migrants?

Hi ha hagut nou processos de regularització a l’Estat espanyol: cinc amb governs del PP i quatre amb governs del PSOE. Creiem que no és impossible, i més veient l’agilitat d’altres processos d’acollida com el de les persones ucraïneses refugiades. Tot és una qüestió de voluntat política.

Quins problemes se solucionarien amb una regularització? 

Sense papers és molt difícil accedir al padró. No només perquè hi ha municipis que ho dificulten, sinó perquè al voltant d’això és creen màfies que se n’aprofiten i cobren per empadronar. Però aquest fet genera un peix que es mossega la cua: sense padró no tens accés a altres serveis socials com la salut, l’educació o l’habitatge. Tot i que sabem que en el fons això és fruit de la Llei d’estrangeria, la ILP de Regularització ens permet colar-nos per una escletxa del sistema.

Un país mínimament democràtic no hauria de permetre tenir població de primera i de segona. Tenir a tothom regularitzat seria un avantatge pel país en termes de cotitzacions i regulació de fluxos migratoris. Tenir-los com ara és una decisió política que genera pobresa estructural de la qual els empresaris se n’aprofiten. Darrera del racisme estructural i institucional s’amaga el negoci de l’esclavitud que agafa forma al camp, a la llar i a les cures, i a la prostitució.

El vostre lema és 500.000 signatures per a 500.000 persones. Hi ha 500.000 persones sense papers a l’Estat espanyol?

Mesurar-ho és molt complex, ja que són persones que estan fora dels radars de les polítiques socials i institucionals i, per tant, és molt difícil comptabilitzar-les. Hi ha estudis que parlen d’entre 390.000 i 470.000 persones, altres que diuen entre 475.000 i 530.000. Nosaltres quan vam començar amb la campanya de 2020 parlàvem de 600.000 perquè aquest és el número de l’última regularització feta a Espanya.

De totes maneres, la xifra no és important. Quan diem 500.000 signatures per 500.000 persones és un eslògan per cridar a l’acció de la ciutadania, però no hi ha un límit. Una signatura no va a una persona, si s’aprova la ILP, podran optar a regularitzar-se totes aquelles les persones que es trobessin a Espanya abans de l’1 de novembre de 2021, quan vam presentar aquesta iniciativa, si presenten ladocumentació necessària.

Una de les portaveus del moviment RegularizaciónYa!, Victoria Columba (coneguda com a Vicky Canalla), una de les entitats impulsores de la ILP. Foto: Lafede.cat

Creus que la campanya contribueix a canviar el relat sobre les persones migrants a Espanya?

Aquest és el principal propòsit. Primer, perquè està pensada des d’un relat polític amb veu pròpia. Nosaltres diem que som subjectes polítics autoorganitzats i articulats dins la lluita antiracista, i això és important, perquè durant molts anys, aquest moviment i les seves organitzacions estaven liderades per persones blanques natives. Volem, doncs, generar un canvi en aquestes persones que sovint actuen amb una visió salvacionista i de rescat, perquè agafin un paper d’acompanyament i deixin de tenir el protagonisme. És la primera vegada que una organització migrant participa d’un procés legislatiu.

Per trencar prejudicis, però, cal començar a parlar amb nosaltres. Per exemple, la mirada cap a els manters va començar a canviar quan vam deixar de mirar com corrien i vam seure a xerrar amb ells.

Fins quan podem signar i com?

Tenim fins el 23 de setembre per a presentar les signatures. Es pot signar als punts fixes que es poden trobar al mapa regularitzacionya o esenciales.info, a les parades que organitzem a actes, o de forma digital si es té certificat digital.

Ens organitzem per comitès autonòmics o provincials, actualment hi ha 23 d’actius. La gent es pot unir als canals de Telegram per fer seguiment del procés, i també animem a la gent a autorganitzar-se i a demanar plecs per recollir signatures, això es fa a través de la plataforma online Wikizens.

Les entitats socials com podem col·laborar?

Cada entitat sap quin és el seu capital (socis, diners, etc.). Però per nosaltres el més necessari són voluntaris per recollir signatures físicament al carrer. Per tant, demanem oferir voluntaris, fer mailing entre les sòcies i demanar plecs de signatures i portar-los a xerrades i actes que organitzin. És la manera més eficaç de recollir-ne.

El moviment Regularitzación ya! és de persones migrades, però hi ha organitzacions no migrants aliades que hi col·laboren. Us necessitem per amplificar la veu. Ara mateix comptem amb el suport de deu forces polítiques, i apel·lem als sindicats majoritaris, a les entitats i les ONG a sumar-s’hi.