10 propostes de les entitats socials per simplificar la relació burocràtica amb l’administració pública  


El passat dijous 24 de novembre, Lafede.cat i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a través del seu projecte digital m4social, van organitzar l’acte “Simplificació digital en l’administració pública” on es van exposar les traves burocràtiques que existeixen a l’hora de demanar i justificar projectes a les diferents administracions públiques i que dificulten la tasca de les entitats socials i de cooperació catalanes. També es va presentar un acord entre Lafede.cat i la Taula amb 10 propostes per simplificar les convocatòries.

Formularis diferents i canviants cada any de les administracions, requeriments d’informacions i documentació repetidament que l’administració ja té al seu abast, i tempos de redacció de les convocatòries poc compatibles amb una política coherent amb l’ètica de la cura, són algunes de les dificultats en què es topen les entitats. I és que les dues plataformes coincideixen en que el procés de digitalització que l’administració pública ha fet aquests darrers anys, no ha comportat una millor situació ni ha descarregat de feina a les entitats.

 

Més temps per formular i justificar que per executar els projectes 

“Les tècniques de les entitats acaben dedicant més del 50% del temps a gestionar papers. La burocràcia -ara digital- continua col·lapsant la feina de la nostra gent i també a molts països del Sud Global, que han d’augmentar les hores en tasques administratives en detriment de l’atenció a directa a les comunitats, que és el seu objectiu i també la finalitat que justifica la nostra cooperació”, va explicar el co-president de Lafede.cat, Àlex Guillamón durant la benvinguda. També ho va remarcar la presidenta de la Taula, Francina Alsina: “Invertim massa temps en la burocràcia. Entenem que hagi d’existir, però el que volem és dedicar el màxim temps possible a l’atenció i l’acompanyament a les persones, la nostra missió.”

I és que les dues plataformes, a través de les seves federades, acompanyen a més de quatre milions de persones, a Catalunya i a altres països, especialment del Sud global, i la principal font de finançament per a dur a terme els seus projectes és el finançament públic, entre un 60 i un 70% dels fons.

L’administració està en sintonia amb les entitats

Precisament, l’actual Conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, va dir, en relació a les demandes de la Taula i de Lafede.cat, que “sintonitzen” amb el que pensen des del departament” i va aclarir: “Aspirem situar el departament de Drets socials al que ens demana el s.XXI a nivell digital”. Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament, va reconèixer que l’excés de burocràcia afecta també a les tècniques de cooperació de la Generalitat i va coincidir amb la necessitat de tenir un “PADOR” català, és a dir, una plataforma única per poder penjar i actualitzar les dades bàsiques de les entitats, i que estiguin accessibles de manera permanent. Recollia així, una de les 29 demandes de l’”Estudi diagnòstic sobre les convocatòries catalanes de cooperació: perspectives i possibilitats administratives de convergència i simplificació” de Lafede.cat que va explicar la directora, Pepa Martínez, i que ja s’ha fet arribar a les diferents administracions, les quals han estat ben rebudes amb bons ulls.

Evitar el neocolonialisme burocràtic 

L’estudi proposa ampliar els terminis en els procediments de presentació de sol·licituds i justificacions, harmonitzar pressupostos i formularis, establir un calendari estable i tenir més interclocució i acompanyament durant el procés, entre d’altres. Tot per facilitar la tasca de les entitats aquí i fora: “Treballem amb 2’5 milions de persones al Sud global i acabem traslladant la nostra burocràcia a les nostres contraparts. De manera que imposem unes maneres de fer que acaben sent un nou neocolonisme burocràtic“, va sentenciar Martínez.

Les demandes de Lafede.cat no s’allunyen de les de la Taula del Tercer Sector, que veuen com les seves entitats també es troben escanyades per la burocràcia i per això també han fet un estudi, ‘La digitalització i la simplificació dels processos administratius de finançament públic”, on afegeixen altres propostes de millora com un portal electrònic únic de l’administració catalana, formularis dissenyats des d’una perspectiva d’accessibilitat, o incorporar en els tràmits la recollida de queixes i suggeriments.

 

Una mirada europea per millorar les eines digitals

Gemma Pinyol, experta en governança, societat civil i gènere per a la Comissió Europea, va reforçar la idea de creació d’un portal únic de tràmits on les entitats puguin penjar els documents bàsics per a tot tipus de subvencions de totes les administracions, tal i com demanen les dues federacions. En aquest sentit, Pinyol va explicar els casos europeus del PADOR (Potential Applicant Data Online Registration) un espai per actualitzar les dades financeres i legals de les entitats; el PROSPECT, que centralitza les subvencions de cooperació al desenvolupament, i ECAS (European Commission Authentication System), que agrupa les subvencions europees. A més, Pinyol també va parlar de l’excés de fiscalització per quantitats molt baixes de subvencions: “No podem demanar el mateix per a un projecte de 30.000 euros que per a un de 5 milions”, va aclarir.

Moviments per un canvi de mentalitat a l’administració pública

La jornada va acabar amb una taula rodona on van participar Núria Espuny, directora general d’Administració Digital i d’Organització; Àstrid Desset, directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC); i Ascen Moro, cap del Departament del Govern Obert i delegada de protecció de dades de l’Ajuntament de Sant Feliu, que van compartir l’estat actual de les administracions públiques i els reptes futurs. Espuny va explicar que des de la Generalitat s’està fent un inventari de totes les dades per ordenar-les per evitar demanar la informació que ja està en mans de l’administració, tal i com recull la llei des de 1992. Pel que fa als formularis de subvencions, la directora general per una banda, es va sumar la necessitat de tenir un PADOR i és més, en lloc de duplicar-lo va dir que seria més eficaç que l’Estat espanyol es connectés a l’europeu. I per l’altra, va reclamar un canvi de mentalitat alhora de gestar-los:  “Tenim formularis molt complexos perquè ens focalitzem en la justificació. Hem de fer un gir, i no és un tema de tecnologia, sinó de “ments” dins l’administració.”

Desset va explicar el paper de l’AOC que coordina les estratègies de les administracions en matèria digital, tot i que no és fàcil. Segons la cap de departament, les propostes de Lafede.cat i la Taula són possibles i es poden dur a terme a mitjà termini. Per acabar, Moro va entonar el “mea culpa” de l’administració per “haver aplicat la tecnologia als processos que ja feiem al paper, en comptes d’adaptar els processos a la tecnologia”, i això ho demostren les dades: “El 70% de la població prefereix atenció telefònica, en lloc d’online”.

Finalment es van compartir les 10 propostes de les entitats socials per la simplificació digital en l’administració pública, a través del projecte M4Social, amb la voluntat d’unir esforços entre el sector social català i el de cooperació internacional.