ACNUR situa en 108 milions de persones les que estan desplaçades de casa seva al món, i Espanya rep 118.000 sol·licituds d’asil el 2022. Les entitats rebutgen les polítiques migratòries europees mentre organitzen activitats de sensibilització i denúncia entorn al Dia Mundial de les Persones Refugiades.
Protestes de persones migrades a Tenerife, les Canàries. Foto: Som Refugi, Fons Català.
Una setmana abans del 20J, el Dia Mundial de les Persones Refugiades, la tragèdia succeida al mar Jònic, al sud de la península del Peloponès, a Grècia, va evidenciar la manca de vies legals i segures per accedir a Europa. Es van rescatar unes 100 persones en la que és una de les zones més profundes del Mediterrani, i es van trobar 79 cossos sense vida. Segons les declaracions dels testimonis a bord, però, en aquell vaixell hi viatjaven unes 700 persones, entre elles 100 infants.
Per denunciar aquesta tragèdia s’han organitzat manifestacions a llocs com Atenes o Barcelona, en aquest darrer cas convocada per Stop Mare Mortum dissabte 17 de juny davant la Comissió Europea. L’entitat que va emetre un comunicat per exigir una investigació independent dels fets, denunciar la manca de voluntat política per revertir aquesta situació i demanar vies legals i segures.
Més de 108 milions de desplaçades al món: 35’3 milions de persones refugiades
I és que les xifres no paren d’augmentar any rere any. L’últim informe de l’ACNUR calcula que hi ha 108’4 milions de persones desplaçades forçosament al món, 19 milions més que l’any 2021, assolint una nova xifra històrica. Això vol dir que 1 de cada 74 persones al món està desplaçada de casa seva. De fet, malgrat les percepcions generals, el 57,7% son desplaçats interns i un 70% del que creua les seves fronteres es queda als països veïns. Només el 35’3 milions son reconegudes com a persones refugiades.
Aquest 2022 va estar marcat pel conflicte a Ucraïna que ha provocat un desplaçament d’11,6 milions de persones, 5’7 milions de les quals a altres països. De fet, el 52% de les persones refugiades al món són de tres conflictes: Síria, Ucraïna i Afganistan.
A més, aquestes dades es complementen amb l’últim informe de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugiat que recull que el 2022 l’Estat espanyol va rebre 118.800 sol·licituds, principalment de llocs com Veneçuela i Colòmbia. Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma amb més sol·licituds: 10.400. De totes les sol·licituds respostes, el 60% van ser desfavorables. El que principalment denuncia l’entitat és que és pràcticament impossible obtenir una cita a la Policia Nacional per a demanar protecció internacional fet que impedeix la garantia de drets d’aquestes persones.
Europa tanca fronteres a les persones en moviment
Les dades es fan públiques en un context gens favorable per a la protecció internacional a Europa. Per una banda, a principis de juny els Estats membres de la UE van arribar a un acord per co-responsabilitzar-se de l’acollida de persones migrants. Un acord insuficient per a les entitats de drets humans que, tot i comprometres a acolli 30.000 sol·licitants d’asil a l’any, posa a disposició dels Estats pagar fins 20.000 euros per persona que no volen acollir perquè se’n faci càrrec un altre Estat.
Per l’altra, s’està negociant el futur Pacte Europeu de Migració i Asil que marcarà la política migratòria europea pels propers anys, tant per a les persones refugiades com per a les migrades. Lluny de incorporar un enfocament basat ens els drets humans i la garantia de protecció internacional, aquest pacte s’està gestant amb una mirada securitaria i criminalitzadora de la immigració sense donar solucions clares al repartiment solidari entre països, al rescat marítim o a la garantia de vies legals i segures d’accés a Europa. De fet, l’Estat espanyol tindrà un paper clau en aquestes negociacions ja que ostentarà la presidència europea entre el juliol i el desembre de 2023, per això 14 entitats entre les quals es troba Amnistia Internacional, Alianza por la solidaridad o CCAR, han impulsat una Proposició no de llei (PNL) per debatre el paper d’Espanya en aquest tema.
Malauradament, altres accions com la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Regularización YA que s’estava impulsant a l’Estat i que ja havia recollit les firmes suficients per a ser debatuda ha quedat aturada per la convocatòria d’eleccions generals del proper 28 de juliol.
https://twitter.com/Lafede_cat/status/1671078373416751104
Actes al territori per commemorar el Dia Mundial de les Persones refugiades
Aquest mateix 20 de juny, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugiat ha organitzat la taula rodona Dificultats en l’accés al procediment d’asil a les 10.30h al Pati Manning de Barcelona. Ahir van presentar les dades de l’informe anual de 2022 i l’acte es pot recuperar aquí.
ACNUR també ha presentat avui el projecte de sensibilització que ha fet conjuntament amb el Museu Picasso Guernika Refugiado on diferents artistes han reinterpretat aquesta obra simbòlica.
ACAPS, per la seva banda, recorda mitjançant una campanya a les xarxes socials la complicada situació dels camps de refugiats saharauis, i emplaça a tothom a compartir la situació amb l’etiqueta #CampamentsDeLaDignitat.
La Fundació Autònoma Solidària comença amb una sèrie de vídeos sota el lema #FemJustíciaGlobal. Defensar els drets humans és justícia global a través dels treballs de fi de grau de l’alumnat universitari. En el primer vídeo Roser Lafont, premiada pel seu TFG “pening borders: A triumph or a failure?, reflexiona a través de l’exemple de les polítiques d’Angela Merkel sobre la importància d’implementar mesures orientades a les poblacions locals que facin front a la propaganda racista i a la propagació de rumors que vinculen migració i crim.
Sense deixar l’àmbit universitari, la Fundació Solidaritat UB ha organitzat un seminari online per parlar de la inclusió de les persones refugiades a les universitats.
Als cinemes Can Castellet de Sant Boi projecten aquest dimarts el documental AAMELAT, jornaleres de guerra, amb col·loqui posterior amb la seva directora Eva Parey. Una peça feta amb la col·laboració de la Beca Devreporter.
Hi ha, també exposicions en marxa arreu del territori. Per exemple, Fundipau convida a visitar Refugiats, per què? que es pot veure fins el 23 de juny a la Biblioteca de Santa Perpètua de Mogoda. La Lliga pels Drets dels Pobles destaca l’exposició“La llista dels oblidats a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell. Abrazo cultural inaugura l’exposició Historias del Desierto en conmemoración del Día Mundial de las Personas Refugiadas a l’Espai Ronda Barcelona el proper 28 de juny amb reserva prèvia.
Cartell de la concentració per la massacre a Melilla.
Un any de la massacre a Melilla
El 20J també coincideix amb el 24 de juny, quan es commemora un any de la massacre a la tanca de Melilla on almenys 37 persones van morir i 77 estan desaparegudes, a més, l’execusió de centenars d’expulsions en calent, fent d’aquest fet un dels més greus a l’Estat espanyol juntament amb la tragèdia del Tarajal. Els moviments socials antiracistes i les entitats defensores de drets humans han organitzat actes per a reclamar justícia arreu de l’Estat. A Catalunya està convocada una concentració el dissabte 24 de juny a les 19 h a la Plaça Idrissa Diallo i Lafede.cat hi dona suport.
De fet, aquest dimarts 20 de juny a les 19 h Amnistia Internacional organitza un acte a l’Espai Fontana per parlar-ne amb activistes rifenys.