Davant la imminent ratificació del Pacte Europeu de Migracions i Asil (PEMA), la plataforma d’organitzacions que lluita contra el PEMA, entre elles Lafede.cat, han elaborat un decàleg per denunciar les implicacions que tindrà aquesta ratificació en la defensa dels drets humans.
Manifestació en contra del PEMA del 16 de març de 2024
El pròxim 10 d’abril està prevista la ratificació, per part del Parlament Europeu, del Pacte Europeu de Migracions i Asil (PEMA). Fa mesos, que organitzacions de la societat civil, entre elles Lafede.cat, s’han organitzat per denunciar aquest pacte que reforça les fronteres, criminalitza la mobilitat humana i augmenta els retorns.
Les diferents organitzacions han elaborat un decàleg on recullen les raons per les quals aquest pacte constitueix un atac als drets humans. Aquestes són:
- Les fronteres com a espais on no aplica la legalitat. La proposta de Pacte permetrà crear una ficció de no-entrada segons la qual les persones que entrin per vies irregulars a Europa no es consideraran a territori Europeu, tot i haver-hi arribat de facto. El “procediment previ a l’entrada” convertirà definitivament les fronteres en llimbs legals i normalitzarà una política de hotspots o punts calents, com els ja existents a Lesbos o les Canàries, que força les persones que arriben a Europa a ingressar en centres aïllats en zones remotes, en condicions semblants a la detenció i sense accés a la necessària assistència jurídica, mèdica o psicosocial.
- Més discriminació i menys garanties d’accés a l’asil. L’aplicació del “Procediment en frontera” implicarà que persones que necessitin demanar asil ho hagin de fer des de la frontera, en terminis accelerats i amb menys garanties legals. Aquest procediment accelerat serà obligatori per nacionals de països amb una taxa de reconeixement baixa i aplicarà, fins i tot, a persones en situació especialment vulnerable, incloent-hi infants i famílies. Aquesta mesura vulnera el principi de no discriminació i és contrària a l’obligació legal d’analitzar individualment cada sol·licitud de protecció internacional.
- Normalització de les detencions massives, fins i tot de menors. A la pràctica, els nous procediments fronterers obligaran les persones migrades a romandre en condicions de privació de llibertat durant un temps de fins a sis mesos, en espais fronterers o zones de trànsit i sense mesures de protecció efectives. La proposta de Pacte promou detencions fins i tot, de famílies i infants a partir de 6 anys durant llargs períodes de temps, en dispositius de detenció sense especificar. Aquestes mesures suposen una evident vulneració dels drets humans i tenen un impacte devastador en la vida i la salut de les persones.
- Un sistema indiscriminat d’expulsions exprés. La proposta de Pacte utilitza els conceptes de “tercer país segur” i de “país d’origen segur” per denegar sol·licituds de protecció internacional segons nacionalitat i per limitar l’accés a procediments d’asil justos. La definició de “tercer país segur” queda diluïda i a discreció de cada estat membre sense garanties que les persones siguin protegides, vulnerant així el principi de no devolució. En els casos de denegació, el Pacte activa la “directiva de retorn immediat”, que permetrà allargar la detenció i accelerar la deportació, fins i tot de persones en procés d’apel·lació.
- Més pressió als països d’arribada a la UE que, com Espanya, ja assumeixen un major esforç d’acollida. Lluny de crear un mecanisme de corresponsabilitat entre els 27 estats membres per a la reubicació de persones sol·licitants d’asil, la proposta de Pacte manté l’obligatorietat de demanar asil només al primer país d’arribada i allarga la responsabilitat d’aquests estats. Això obstaculitza la reunificació familiar i agreuja la ineficiència i la desigualtat entre els sistemes d’asil dels diferents estats de la UE.
- Un sistema injust de solidaritat a la carta. En lloc d’establir un sistema obligatori que permeti reubicar les persones refugiades en el conjunt del territori europeu i repartir responsabilitats entre països per complir les obligacions d’acollida, el Pacte estableix un sistema flexible que permet pagar per no acollir. Així, alguns països podrien evitar les seves obligacions de protecció internacional i finançar a canvi, amb 20.000 euros per persona rebutjada, deportacions i accions de control fronterer, fins i tot, a tercers països.
- Via lliure als països de la UE per saltar-se les obligacions internacionals. Amb l’aplicació del “Reglament de Crisis” el Pacte permetrà als estats al·legar una situació de “crisi”, “instrumentalització” o “força major” per incomplir encara més les seves obligacions d’acollida. Tot i que no es defineix què s’entén per situació de crisi, instrumentalització o força major, aquest mecanisme amplia les derogacions i les excepcions al dret d’asil, erosiona el ja precari sistema d’asil europeu, i converteix la gestió migratòria en la gran excepció per als drets humans.
- Més criminalització de les persones que migren. El Pacte consolida un enfocament securitari de les polítiques migratòries de la UE. Enforteix el paper i dels recursos de Frontex com a agència responsable del control fronterer. Persegueix a aquelles persones o organitzacions que incitin, segons la UE, a entrar a Europa sense autorització i augmenta les penes a persones acusades de tràfic d’éssers humans que sovint no són més un membre més del grup de persones en migració. A més, el Pacte preveu la possibilitat de reintroduir controls a les fronteres interiors de la UE.
- Eines digitals per a la vigilància massiva de les persones migrades. Mitjançant la reforma d’EURODAC (la base de dades europea de persones migrades i sol·licitants d’asil), el Pacte permetrà diversificar i augmentar la recollida de dades especialment sensibles i que han d’estar absolutament protegides, com ara dades biomètriques de la cara, fins i tot d’infants de sis anys. A més, el Pacte permetrà creuar aquesta informació amb dades policials, la qual cosa promourà el perfilament i discriminació racial.
- Evita l’aplicació de vies legals i segures i delega la gestió migratòria a tercers països. El Pacte reforça la tendència europea d’externalització de les fronteres, que implica delegar la gestió de les migracions en altres països a canvi de beneficis comercials i acords de cooperació condicionada. La UE i els seus membres pacten amb països com Líbia, Tunísia, Níger o el Marroc a canvi d’evitar, costi el que costi, les arribades a Europa. Per contra, l’aplicació de vies legals i segures que possibilitin la migració regular i amb garanties és una peça inexistent al Pacte, que no inclou cap mesura per evitar les vulneracions de drets i les morts en les rutes migratòries d’accés a Europa, ni per erradicar la violència institucional a les seves fronteres i un cop a dins.
Què pot fer la societat civil
Tot i la certesa que el pacte tirarà endavant, des de la plataforma contra el PEMA es vol posar en relleu la importància de la pressió ciutadana i, per això, s’han organitzat diverses accions d’incidència per mostrar l’oposició d’una part important de la societat civil a aquest pacte. Una d’elles tindrà lloc el mateix dimarts 10, dia de la votació. S’ha convocat una concentració a les 19 h davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona (passeig de Gràcia, 19).
Cartell de la concentració