El 14 de febrer es va presentar el Fòrum Català per la Pau en el marc de la II Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, amb el lema “Menys violències, més justícia global”. El Fòrum, que tindrà una durada de dos anys (2024-2025) i en què l’Eix de Pau i Noviolència de Lafede.cat té un paper actiu, és una oportunitat per dissenyar un nou Pla de País de Pau i per enfortir el moviment de pau català.
Imatge gràfica del Fòrum Català per la Pau
El 2024 s’iniciarà el Fòrum Català per la Pau, un procés de reflexió, participació i debat obert al conjunt del país sobre com entenem una Catalunya en pau i com, des de Catalunya, podem contribuir a la construcció de la pau al món. El Fòrum es va presentar a la II Jornada de Pau del Parlament de Catalunya i s’ha dissenyat gràcies a la feina del Grup de Treball sorgit del Consell Català de Foment de la Pau, en què Lafede.cat ha tingut un paper actiu. Des de l’Eix de Pau i Noviolència de la federació també s’han organitzat tres trobades internes per debatre i reflexionar col·lectivament sobre les temàtiques que es tractaran en el marc del Fòrum.
Cap a l’aprovació d’un Pla de País de Pau
Un dels principals objectius del Fòrum Català de Pau és crear una política pública de pau que permeti elaborar un Pla de País de Pau. A la II Jornada de Pau del Parlament, que podeu recuperar en aquest vídeo, la copresidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, va destacar que és “una oportunitat per dissenyar una política pública de pau que compti amb el suport dels diversos grups parlamentaris i que serveixi per enfortir el moviment de pau”. Tal com recull el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026, el govern català s’ha compromès també a avançar en l’elaboració de polítiques estables pel foment de la pau a casa nostra.
Perceval i els altres ponents que van inaugurar la jornada, la presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Anna Erra i Solà, i Kristian Herbolzheimer, vicepresident segon del Consell Català de Foment de la Pau, van tenir unes paraules de suport per la Gabriela Serra, presidenta del Consell. L’activista no va poder ser a l’acte per participar en una vaga de fam junt amb en Martí Olivella i la Llum Mascaray en suport a Palestina i per demanar al govern espanyol l’embargament d’armes a Israel. Perceval va assenyalar que el conflicte palestí “s’ha convertit en el termòmetre de la hipocresia occidental pel que fa a la defensa dels drets humans”.
Arés Perceval, copresidenta de Lafede.cat, durant la seva intervenció
Reptes i oportunitats per a fomentar la pau
La primera taula rodona de la Jornada de Pau va abordar els reptes i oportunitats per fomentar la pau, en la qual van participar Carme Colomina, investigadora del CIDOB; Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP; Luca Gervasoni, director de NOVACT i coautor de l’estudi «Polítiques de pau europees: estudi comparatiu»; i Maria Josep Parés, consultora i autora del «Diagnòstic i actuacions de foment de la pau a Catalunya».
Gervasoni va destacar que fa dues dècades que Catalunya va desenvolupar una estructura bàsica de foment de la pau amb la Llei del 2003, i que va dur a la creació del Consell Català de Foment de la Pau i l’ICIP, però que aquest desenvolupament no ha tirat endavant. Parés va esmentar que tenir la Llei com a base és un bon punt de partida, però que actualment les actuacions de foment de la pau per part de l’administració estan descoordinades. Per això va defensar un Pla de País de Pau consensuat i amb els recursos necessaris per assegurar una visió i implementació a llarg termini.
Cinc eixos temàtics de participació
El Fòrum constarà d’un procés participatiu al voltant de cinc eixos temàtics: cultura de pau; seguretat i justícia; conflictes armats; reptes globals; i dones, pau i seguretat.
Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya, es va centrar en l’eix de “Cultura de Pau”, que inclourà l’educació per la pau, tant en entorns d’educació formal, informal i no formal, la formació i la recerca per la pau, o el rol de la comunicació i els relats en la promoció de la pau en un context d’auge dels discursos d’odi. El segon eix, “Seguretat i justícia” va ser presentat per Nora Miralles, investigadora i presidenta del Centre Delàs. En aquest eix es podrà debatre de models de seguretat i justícia alternatius, com l’enfocament des de la seguretat humana i comunitària, la justícia restaurativa com a alternativa al punitivisme, o com abordar la percepció de la inseguretat.
La presentació del tercer eix de “Conflictes armats” va anar a càrrec d’Albert Caramés, director de FundiPau. En aquest eix es debatrà sobre la coherència de polítiques i la necessitat que les polítiques de pau englobin també la resta de polítiques públiques: acció humanitària, cooperació, justícia climàtica, gènere.
Jordi Armadans, expert en temes de pau, va introduir el quart eix de “Reptes globals”, del qual va destacar-ne principalment tres desafiaments: fer front a les noves dinàmiques bèl·liques i violentes, resistir davant la lògica de militarització de la seguretat i crear un nou relat entorn la construcció de pau.
El Fòrum Català per la Pau comptarà amb una mirada interseccional de gènere en tots els seus eixos, però a més, hi haurà un cinquè eix sobre “Dones, Pau i seguretat”, que va ser presentat per Blanca Camps-Febrer, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un dels majors reptes serà la construcció de noves masculinitats envers la cultura de pau. També inclourà perspectives diferents, no hegemòniques, en els processos de resolució de conflictes i negociacions de pau.
Segona taula «Procés participatiu i eixos temàtics»
Un moviment de pau més fort
El segon objectiu principal del Fòrum és el d’enfortir el moviment per la pau a Catalunya. Aquest propòsit serà liderat per la Lafede.cat, juntament amb la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya.
En una primera fase, s’encarregarà una diagnosi externa de l’estat actual del moviment per la pau, i al llarg del 2024 i 2025 es preveuen activitats individuals i conjuntes a tot el territori enfocades a abordar reptes i necessitats del moviment per la pau. Entre els àmbits de treball detectats estan la renovació dels relats de pau, el treball amb actors comunicatius, aliances estratègiques amb altres moviments, o la posada en comú d’estratègies per al foment de l’educació per la pau i la justícia global.