Les entitats valoren molt positivament la creació d’aquest espai de trobada on s’ha pogut reflexionar, a nivell teòric i pràctic, sobre les pràctiques i processos de revisió antiracista a les entitats. Aquesta iniciativa sorgeix de l’escolta activa dels moviments socials antiracistes, que interpel·len a les entitats catalanes i les impulsen a fer canvis organitzatius profunds.
Ponències a la jornada de revisió antiracista. 4/05/23. Foto: Lafede.cat
Lafede.cat i Calala Fondo de Mujeres van organitzar la jornada “La teva entitat és racista?” el 4 de maig a Coòpolis (Barcelona) amb l’objectiu d’aglutinar entitats del sector social i el cooperativisme que s’estiguin plantejant quin és el seu paper en la lluita antiracista. Més d’una quarantena de persones hi van participar.
En la primera part van intervenir ’Ainhoa Nadia, educadora social, investigadora sobre el racisme institucional i activista antiracista; Jennifer Molina, periodista i tècnica de comunicació de SOS Racisme Catalunya, i Cristal Campillay, responsable de cures de Calala Fondo de Mujeres. Elles van fer una primera reflexió introductòria sobre processos de canvi organitzatiu en clau antiracista. En la segona part, es va treballar un grups reduïts per compartir experiències i estratègies per obrir processos de revisió antiracista.
Les entitats son racistes perquè el racisme és polític i estructural
Nadia va començar parlant del racisme com una qüestió política i, per tant, estructural. Això vol dir, segons ella, que té implicació en tot el que fem i som: “És inevitable que tot el que fem en aquest món estigui impregnat de racisme, i això vol dir que les formes organitzatives de les entitats també son racistes”. Davant d’aquesta afirmació va fer un matís important per a les organitzacions de cooperació internacional les quals el seu origen es fonamenta en la colonització: “és una limitació estructural per incorporar la perspectiva antiracista quan el motiu de la meva existència està al cor de la bèstia?”. Així com també va situar un altre debat sobre la taula: “És possible una lluita antiracista que no confronti l’Estat quan aquest posa les institucions al servei del racisme? Per tant, la meva entitat està disposada a confrontar-lo quan és qui em financia?”.
Nadia va apel·lar, però, a entomar el debat des de l’espai polític i no l’emocional per deixar a banda la culpa i trobar estratègies estructurals.
"La forma en la que describimos el racismo influencia en la forma en la que lo vamos a tractar. El racismo es estructural y impacta en todo, y por lo tanto, también en las organizaciones", @ainhoa_nadia pic.twitter.com/1pprwSNI3T
— Lafede.cat-organitzacions per a la Justícia global (@Lafede_cat) May 4, 2023
SOS Racisme i Calala, exemples pràctics de canvi organitzacional antiracista
Per la seva banda, tant SOS Racisme com Calala van parlar dels seus processos interns de revisió antiracista per a donar pistes a la resta d’entitats. Jennifer Molina, de SOS Racisme, va explicar com l’entitat formada en el seu origen per persones blanques que volien combatre el racisme ha fer un procés d’escolta als moviments antiracistes per adaptar-se a la nova realitat. una realitat que vol fugir dels discursos paternalistes. Molina va fer èmfasi en que les entitats que vulguin treballar l’antiracisme cal que es preguntin on posen el focus de la seva causa i va donar alguns consells molt pràctics: canviar les imatges que utilitzem per deixar de posar el focus en les persones racialitzades i posar-lo en els perpetuadors de les opressions; revisar contínuament les narratives que estem reproduint (qui parla, des d’on, a qui, amb quin llenguatge…); fer canvis en la plantilla per incorporar persones no blanques i assumir que això provocarà canvis estructurals i fins i tot incomoditats; i parlar de la blanquitud.
Per últim, Cristal Campillay va parlar de com, interpel·lades per les organitzacions de dones migrants amb les quals treballen, van iniciar un procés de canvi organitzatiu basat en la decolonialitat que les ha portat a fer una diagnosi, a formar un equip mix i a tenir un consell assessor. Campillay recomana sistematitzar i avaluar tot el recorregut, i apunta alguns desafiaments: involucrar a les direccions; reconèixer que hi ha persones claus que impulsen procesos; incorporar activistes antiracistes; tenir escolta i confiança mútua; tenir en compte que no totes inicien el procés amb la mateixa voluntat, experiència i coneixement; i reservar recursos econòmics i humans pel procés perquè genera sobrecàrrega de treball.
Les entitats tenen voluntat d’esdevenir antiracistes
En la segona part de la jornada, les assistents es van dividir en quatre grups de treball facilitats per membres de les organitzacions convocats per tal de compartir pors, dubtes i estratègies sobre procesos de canvi organitzacional vinculats a l’antiracisme.
En tots els grups es van compartir inquietuds similars vinculades a les pors i reticències internes als canvis, la mirada etnocentrista, la manca de recursos econòmics i humans (sobrecàrregues de feina) per iniciar procesos llargs, el sorgiment del paternalisme i la culpa en el procés (gestió emocional) o els dubtes sobre la pròpia tasca de les entitats de cooperació en aquest procés vinculat al colonialisme (la tasca en si, el paper dels expatriats, la colonització de les contraparts en forma de burocratització, etc.).
Treball en grups a la jornada de revisió antiracista. 4/05/23. Foto: Lafede.cat
Lluita antiracista, un procés llarg que es pot començar amb petits canvis
Malgrat això, es van compartir estratègies comunes per començar a fer petits canvis. Per una banda, amb la voluntat de fer plantilles més diverses a nivell de contractació es va parlar d’utilitzar eines com la subvenció ACOL per a facilitar la regularització de persones sense papers, o de revisar els requisits de contractació, tant a nivell d’idiomes com de titulacions per a valorar altres criteris com els sabers situats. Per l’altra, es va compartir la necessitat de treballar amb xarxa amb altres col·lectius no blancs, de fer formacions antiracistes, d’introduir l’antiracisme en els plans estratègics de les entitats, de treballar la mirada etnocèntrica, de canviar les lògiques de treball productives, de pensar altres formes de participació, de canviar lògiques de treball nord-sud, i de fer incidència a la Generalitat i a les institucions per aconseguir recursos per facilitar procesos de canvi organitzacional i per desburocratitzar la cooperació internacional.
Finalment la sessió va acabar amb una posada en comú dels grups i amb la voluntat de mirada llarga i de seguir compartint processos i estratègies entre les entitats perquè aquest acte no fos un fet puntual, sinó un treball a llarg termini.
Aquesta és precismament la voluntat de Lafede.cat que, seguint amb l’experiència del projecte “Sembrant cures” de revisió organitzacional amb perspectiva feminista i de cures, ara inicia un procés similar amb clau antiracista pel qual es començarà amb una diagnosi de la federació i les seves entitats.