Després de publicar un primer mapa d’impactes ambientals globals de Barcelona, Lafede.cat publica ara un segon mapa per explicar els impactes més específics relacionats amb el consum energètic de la ciutat.
El debat sobre quina és la transició energètica necessària per a combatre l’emergència climàtica està més viu que mai. La federació treballa per aconseguir que aquesta transició sigui socialment i ambientalment justa i, com a primer pas, creu de vital importància visibilitzar i analitzar els impactes del Nord. Barcelona, com a part d’una gran metròpoli i pol econòmic internacional, no pot defugir aquest debat, i per això és necessari conèixer quin és el “metabolisme” energètic de la ciutat, i quins vincles i dependències genera amb el Sud Global.
Igual que en el cas del primer mapa, el mapatge de problemàtiques associades al model d’energia de la ciutat s’ha fet mitjançant un procés participatiu en el qual han participat una trentena d’entitats de l’Eix de Justícia Ambiental, moviments socials que treballen temes energètics, universitats catalanes i diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona. Una entitat federada, Enginyeria Sense Fronteres, ha estat la responsable tècnica.
Balanç energètic: més importació que producció
Barcelona va consumir 15.896 GWh d’energia final l’any 2018, segons l’Agència d’Energia de Barcelona. A Barcelona i el seu entorn però, la generació d’energia tant tèrmica com elèctrica va ser només de 6.577 GWh el mateix any.
Tal i com s’observa al mapa Barcelona importa més energia que la que produeix, i tres quartes parts de les emissions associades al consum, es produeixen fora de la ciutat. Com passa amb totes les grans metròpolis, hi ha una deslocalització de la contaminació que genera un fort deute ecològic i energètic cap al Sud Global.
El sector comercial i de serveis va ser el responsable del consum d’un 34% de l’energia final consumida aquell any. Aquest fet s’explica, entre d’altres, per l’augment de l’activitat econòmica de certs sectors productius com el turisme, a través de l’Aeroport de Barcelona, una de les grans infraestructures de l’àrea d’influència de la ciutat.
El Port de Barcelona és l’altra de les grans infraestructures de Barcelona. Es troba entre els 5 grans ports europeus amb terminals d’importació de Gas Natural, tal com adverteix l’Observatori del Deute en la Globalització. Allà s’ubica una de les plantes de regasificació d’Enagás (propietària de la xarxa estatal de gas) més importants de l’estat. És el punt d’entrada de vaixells metaners, i compta amb una capacitat d’emmagatzematge de 760.000 m3 de Gas Natural Liquat, i una capacitat d’emissió de 1.950.000 m3 (n)/h i 544,3 GWh al dia. Això converteix a l’Estat espanyol en el quart país del món en capacitat de regasificació.
La majoria d’energia elèctrica es genera a les centrals de cicle combinat del Port de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, propietat de les empreses multinacionals Naturgy (antigament Gas Natural Fenosa) i Endesa, les quals, conjuntament amb Iberdrola, dominen al voltant del 90% del mercat elèctric nacional i es troben també entre les empreses més contaminants de Catalunya. Endesa ha acumulat el 68% de les sancions per part de l’Agència Catalana del Consum per talls il·legals a Catalunya i ha contribuït a l’augment de la pobresa energètica de Barcelona, que afecta un 23% de la població.
Què suposa el metabolisme energètic de Barcelona per a la Justícia Global?
Són diverses les dades que posen de relleu les implicacions ambientals, socials i econòmiques de l’espoli i de l’extracció de recursos energètics dels països del Sud Global, que es consideren necessaris per a fer funcionar la ciutat.
L’ODG destaca que més del 50% de les importacions espanyoles de gas provenen d’Algèria, la majoria d’elles a través del gasoducte Megdaz. Cal assenyalar que la meitat de les accions de Megdaz són de Naturgy i Blackrock, la gestora més gran de fons d’inversió del món. El trànsit dels vaixells metaners provinents d’Algèria suposa una gran contaminació de l’aire per emissions entre 61.100 a 179.583 tones de CO₂, la qual cosa equival a les emissions d’entre 9.000 i 27.000 ciutadans europeus (ODG). La importació de gas d’Algèria comporta altres efectes a causa de la fracturació hidràulica (fracking) i la seva consegüent contaminació de sòls, l’alt consum i contaminació d’aigües superficials i aqüífers i implicacions per a la salut de la població.
Els combustibles líquids d’origen fòssil tenen un pes crucial al model energètic de Barcelona, ja que són l’origen del 22,6% de l’energia final consumida. Repsol té presència a països del Sud Global, on fomenta l’espoli i l’extractivisme de recursos energètics, com el carbó i el petroli. Espanya destina 6.200 milions d’euros al finançament de combustibles fòssils a l’estranger. L’any 2019, les importacions de petroli van assolir 66,3 milions de tones i es calcula que es vessen 115.000 barrils anuals al Delta del riu Níger, a Nigèria. La descàrrega de productes contaminats als sòls i a l’aigua comporta greus alteracions del medi, afecta espècies animals i vegetals i genera importants impactes a la societat (malalties, militarització, atur, migracions o apropiació de terres).
L’urani de Níger, per a l’energia nuclear
Més de la meitat de la producció d’energia elèctrica a Catalunya l’any 2020, és a dir, un 54,9%, provenia de l’energia nuclear (24.900GWh). Això implica vuit vegades més energia elèctrica que la generació eòlica i la solar, segons el Balanç d’energia elèctrica de Catalunya elaborat per la Generalitat.
El 100% de l’urani que es fa servir a les centrals nuclears és importat. Els reactors nuclears espanyols tenen unes necessitats mitjanes anuals d’unes 1.800 tones d’urani. Aquestes necessitats es cobreixen actualment en un 35% per mineres africanes (Comicak a Níger, Nufcor a Sud-àfrica i Riu Negre a Namíbia), un altre 35% per empreses mineres del Canadà i Austràlia (Cameco, BHP-P i Riu Negre) i el 30% restant per l’empresa Tenex, de l’antiga URSS.
A Níger, el país més pobre del món que ocupa la darrera plaça del rànquing de l’índex de desenvolupament humà (IDH), s’han extret prop de 149.000 tones d’urani des de 1969. Encara que l’urani és el principal producte d’exportació de Níger, només representa un 4-6% del pressupost estatal i, paradoxalment, només el 18% dels nigerians tenen accés a l’electricitat, segons dades del Banc Mundial. La situació de Níger també es veu agreujada per la dependència desmesurada de l’ajuda internacional, ja que el seu pressupost és finançat en un 45% per ajuda internacional. Els efectes ambientals i per a la salut de l’extracció d’urani són innumerables: la contaminació de l’aigua, l’aire, el sòl, les infraestructures i materials produeixin malalties respiratòries, malformacions, avortaments i càncer entre la població.
La petjada del model alimentari
L’actual model alimentari, basat en la importació d’aliments, genera una petjada de carboni de 2,5 tones de CO₂ anuals a causa del transport basat en el consum d’energies fòssils. Segons dades de Mercabarna, s’importa un 31,2% de fruites i hortalisses des de països com França (42,4%), Brasil (15,4%), Sud-àfrica (9,7%) i Costa Rica (9,3%). Des de l’estranger, el 71% arriba via terrestre i el 29% via marítima a través del Port de Barcelona. La majoria del peix i marisc comercialitzat a Catalunya és importat (un 91.6% i un 83.7% respectivament).
Pel que fa a la soja, a Barcelona s’importen 2,42 milions de tones de faves de soja i 1 milió de tones de farina de soja per via marítima. A l’anterior mapa ja van destacar que un 8% de la soja de la Unió Europea entra pel port de Barcelona, és a dir, gairebé la meitat de tota la soja importada a l’Estat Espanyol. Segons dades d’Idescat, la majoria d’aquestes importacions procedeixen del Brasil, on Barcelona és responsable de la desforestació de 95 milions d’hectàrees del Cerrado. Altres impactes de l’extracció de la soja al Brasil posen en relleu la violència contra les comunitats locals i els conflictes territorials, que van afectar la vida de 859.023 persones al Brasil. En 2019 es van registrar 1.833 casos de violència, 23% més que en 2018 i la xifra més alta en els últims cinc anys.
Un altre efecte al Brasil del consum de soja per engreixar animals a les granges industrials catalanes són els més de 125.000 d’incendis forestals que es van registrar en 2020. Les queimades són incendis provocats per a conrear a posteriori soia i expandir pasturatges per a la indústria de carn i que contribuïen a l’acceleració de la degradació de l’Amazònia i El Cerrado. Durant els anys 2010 i 2015, la Xina va ser el principal importador de soia brasilera i va ser responsable del 51% de les emissions de diòxid de carboni associades al comerç de la soia, mentre que la Unió Europea va ser responsable del 30%.
Les renovables no estan lliures de l’impacte global
Actualment, la Xina és el primer productor de prop d’una vintena de materials crítics que es fan servir per a la transició energètica. Controla el 90% de la producció mundial de terres rares (una sèrie d’elements químics que es troben a l’escorça terrestre i que són vitals per a desenvolupar moltes de les tecnologies que tenim a l’actualitat) i explota mines de cobalt a la República Democràtica del Congo, on són el 52% de les reserves de cobalt del món. Les terres rares es fan servir per a la indústria tecnològica, les comunicacions i per usos militars i són crucials per a l’economia i el comerç global actual. Un 62% dels elements crítics més importants per a l’economia europea prové de la Xina (ODG).
És només un exemple de com la recerca de la descarbonització i la implantació d’energies renovables també comporta impactes en clau socioambiental i energètica al Sud Global. La producció i emmagatzematge dels materials, com les terres rares, genera deixalles radioactives i allibera altres contaminants amb greus efectes mediambientals per l’aire, l’aigua i el sòl. Ara per ara, darrere de l’impuls de la transició energètica hi ha les mateixes empreses que han liderat el model d’energia fòssil, sense que aquestes puguin acreditar un canvi substancial de model i mirada per posar al centre les persones i el planeta.
Els mapes d’impactes es difondran a través de les xarxes i hi haurà exemplars impresos a la seu de Lafede.cat. Els mapes tenen un gran potencial educatiu i es distribuiran entre les entitats que organitzen activitats sobre l’emergència climàtica. La federació, a través del seu Eix de Justícia Ambiental, continuarà treballant per a posar la ciutadania global i els seus drets al capdavant de la transició ecosocial.
Més informació:
- Materials gràfics per descarregar: Mapa en .jpg i .pdf + infografies .