Lafede.cat i nou organitzacions catalanes van participar al V Congreso de Educación para la transformación social, organitzat a Vitòria-Gasteiz del 18 al 20 de novembre per l’Institut Hegoa. La justícia cognitiva, la descolonització de l’educació o l’ecologia dels sabers van ser els temes principals d’unes jornades que van tenir com a protagonistes a dones del Sud global i on es van impulsar noves xarxes de coordinació de les entitats.
Amb una trajectòria de 30 anys, el Congrés d’Educació per a la transformació social, és el congrés d’educació transformadora de referència a l’estat espanyol. Les organitzacions catalanes no se’l van voler perdre: entre les assistents hi havia 23 persones de Catalunya, provinents de 9 entitats i també de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Sota el lema «Educar para la incertidumbre liberadora» el congrés, sempre a l’avantguarda del discurs i les pràctiques més innovadores pel que fa a la transformació social i educativa, va plantejar clarament la urgència d’una educació crítica per fer possibles els canvis socioculturals que permetin fer front a l’ordre hegemònic heteropatriarcal, capitalista, extractivista i colonial.
Les dones del Sud, protagonistes
Moltes de les ponències van comptar amb dones del Sud global com a protagonistes. Una d’elles va ser Maria Paula Meneses, moçambiquesa i investigadora al Centre d’Estudis Socials de la Universitat de Coimbra, que va reforçar la idea de “pensar el Sud des del Sud” i va plantejar conceptes com l’ecologia de sabers o el pensament abismal en la línia de recuperar i posar en valors els sabers que han quedat exclosos del pensament hegemònic. Meneses també va plantejar la idea de l’educació post-abismal, que planteja la reparació dels efectes negatius del colonialisme a partir de la descolonització de les ments.
Al Congrés també va intervenir Lia Pinheiro Barbosa, professora a la Universitat Estatal de Ceará del Brasil, i membre del Programa Alternativas Pedagógicas y Prospectiva Educativa en América Latina (APPeAL). La investigadora va compartir reflexions sobre la dominació cultural i les relacions pedagògiques d’imposició que justifiquen la necessitat d’una educació emancipadora que recuperi la seva dimensió humanista. Per a Pinheiro, és necessari connectar les lluites socials, connectar-les alhora amb els territoris i recuperar l’arrelament entre el cos i el territori, i traslladar a la pedagogía la idea força que les persones “somos una más en el planeta”. Es poden recuperar les principals ponències al web del Congrés.
Els moviments socials, agents educadors de primer ordre
Al diàleg Educació crítica: teoria i pràctica des dels moviments socials emancipadors, es va reflexionar sobre la tasca educativa dels moviments socials, i la necessitat de reconèixer-los com agents educatius de primer ordre. Els moviments socials enforteixen el múscul comunitari, són font d’apoderament de les persones i posen les cures al centre, pràctiques concretes que ajuden a imaginar futurs de justícia, un element fonamental en un moment de manca d’imaginació i ambició polítiques generalitzades i on, a nivell cultural, només s’estenen els imaginaris més distòpics i catastrofistes. És per això que Marta Pascual, activista d’Ecologistas en Acción i membre de la seva àrea d’educació, va reflexionar sobre les possibilitats d’aprenentatge que ofereixen les experiències als moviments socials, i va proposar a entitats i educadors i educadores que aprofundeixin en aquestes experiències i les seves metodologies.
Es reactiva l’articulació entre coordinadores autonòmiques
Les mesures sanitàries per la pandèmia no van posar fàcil l’intercanvi entre els i les participants al congrés, però les ganes de fer xarxa es van imposar. El Congrés va permetre la trobada entre els responsables d’educació d’algunes Coordinadores d’ONG autonòmiques, i es va decidir reactivar el grup d’educació en el marc de la Red de Coordinadoras Autonómicas. Ja s’està treballant en una primera trobada virtual al gener on fer partícipes al màxim nombre de coordinadores. Aquest seria un dels primers resultats pràctics del Congrés i permetria fer realitat un dels objectius que van sorgir en els grups de debat: sostenir en el temps les aliances i fer-les realment horitzontals, per multiplicar la seva efectivitat política.
Finalment el congrés no va oblidar la incidència més “clàssica” i es va analitzar la LOMLOE, la nova llei estatal d’educació, i el paper de l’educació transformadora en els debats de la nova llei de cooperació estatal i de la llei basca de cooperació.
Més informació:
- Web del V Congreso de Educación para la Transformación Social (amb vídeos de les principals ponències)
- Vídeo resum del Congrés.