Una comunicació realment transformadora: eines i reptes per a les entitats


El passat 9 de juny es va celebrar a la federació la jornada «Comunicació transformadora, del desig a les pràctiques», amb la presència d’entitats i coordinadores de la Red estatal de comunicación transformadora, de la qual la federació n’és impulsora. La federació va presentar les seves recomanacions de comunicació per al canvi social.

La federació fa més de 15 anys que treballa amb diferents actors de la cooperació, la comunicació i l’acadèmia en la definició de models de comunicació coherents amb el discurs i els objectius de transformació per assolir la justícia global.  Durant la jornada «Comunicació transformadora, del desig a les pràctiques», es van presentar pràctiques de planificació, formació i avaluació de comunicació transformadora, així com d’anàlisi de narratives.  

La federació defineix la comunicació transformadora com «un paradigma comunicatiu i educatiu que busca generar canvis culturals (eficàcia cultural) a través de l’ús de marcs i narratives de justícia global que generin nous imaginaris col·lectius i impulsin la participació de la societat en els canvis socials i polítics proposats. Aquesta comunicació és transgressora en els relats, aborda les causes de les violències i desigualtats estructurals i visibilitza les alternatives, educa, mobilitza, es construeix en xarxa i busca fer incidència social i política. No és per tant només una eina, sinó una missió alineada amb els objectius de transformació de l’organització i, per tant, exigeix mantenir la coherència entre aquests objectius i les pràctiques comunicatives (eficiència cultural)».  La federació va presentar el seu Document de Recomanacions per a una comunicació transformadora que parla, entre d’altres, de qüestions organitzatives, d’objectius i narratives, de relació amb altres actors o d’impacte de la comunicació.

 

Pràctiques comunicatives inspiradores

Carmen Rodriguez, directora de la Coordinadora Valenciana d’ONGD i Pablo Zareceansky de Quepo, van explicar el procés de treball conjunt per a l’elaboració de Plan estratégico de comunicación 2022-2025 de la Coordinadora, a partir del seu pla estratègic, i amb un enfocament de comunicació transformadora, comunitària, transversal i estratègica. El pla ha suposat canvis interns i estructurals com el fet de posar en valor la comunicació i ubicar-la com a eix de treball essencial, renovant-la i dotant-la de recursos- A més, s’ha centrat en les diferents aliances i «comunitats estratègiques» de la Coordinadora, i serà la guia per construir narratives comuns, i impulsar la participació, raó per la qual inclou formació a les entitats en aquest enfocament comunicatiu.

Carmen Rodriguez, directora de la Coordinadora Valenciana d’ONGD va explicar el procés d’elaboració del Plan estratégico de comunicación 2022-2025 de la Coordinadora, amb un enfocament de comunicació transformadora | LAFEDE.CAT

Yolanda Polo, responsable de comunicació de la Coordinadora estatal d’ONGD va presentar la web-taller «Comunicar con enfoque de derechos humanos». La web és un recull de bones pràctiques (entre elles algunes de la federació), té com a base les pautes comunicatives del Codi étic de la Coordinadora i amplia la seva guia d’aplicació, i com aquesta té una clara vocació pedagògica. S’ha dissenyat conjuntament amb el mitjà La Marea i incorpora les aportacions d’acadèmics i acadèmiques europees, llatinoamericanes i africanes, així com de periodistes, fotoperiodistes, gent del món de la publicitat i activistes feministes i antiracistes. La proposta inclou tallers universitaris pels quals han passat més de 600 alumnes en any i mig.

Rodrigo Barahona d’ Oxfam Intermón va explicar l’objectiu i resultats del cicle de webinars realitzats sobre narratives i poder, organitzats de manera col·lectiva entre abril i maig de 2022, i on van participar més de 400 persones. Partint de la convicció que el canvi de narratives és essencial per al canvi social, les jornades van servir per aprofundir en la complexitat de les narratives (molt més que construcció de missatges) i la seva utilitat per interpretar la realitat. El fruït de les jornades i els debats va ser un complet material formatiu i la realització, uns mesos després, d’un taller de noves narratives sobre clima, ja que aquesta va ser una de les principals demandes dels i les assistents: espais laboratori de treball col·lectiu per a la reflexió i elaboració col·lectiva de noves narratives sobre temes i problemàtiques específiques.

Són adequades les estratègies de les ONGD per contribuir al canvi social? Som capaços d’oferir a la ciutadania espais i narratives adequades per a la participació i l’acció transformadora? A partir d’aquestes preguntes José Manuel Gómez d’Ongawa, i Eloisa Nos Aldàs de la UJI, van elaborar la  seva eina d’autodiagnosi per avaluar si la comunicació de les entitats és realment transformadora. Aquesta eina és el fruit de tot un treball teòric previ que va començar amb la investigació de la comunicació de les entitats catalanes en el marc del projecte Devreporter el 2014, i va continuar el 2018 amb l’informe Nadie dijo que fuera fàcil on s’analitzaven les pràctiques comunicatives i educatives de 80 ONG, i va continuar amb la definició de tota una bateria d’indicadors de comunicació transformadora .

 

Obstacles i reptes per avançar en un context difícil

Durant la jornada es van generar espais de reflexió col·lectiva i es va recollir informació sobre les dificultats actuals de comunicadores i comunicadores. La polarització social preocupa molt pel que implica d’agenda mediàtica polaritzada i les dificultats de traslladar missatges complexos, o parlar d’enfocaments feministes o decolonials en ple avançament de l’extrema dreta. La sensació col·lectiva va ser que les narratives i imaginaris  hegemònics sobre les pròpies ONG juguen en contra de la seva imatge com actors de canvi social.

Durant la jornada es van generar espais de reflexió col·lectiva i es va recollir informació sobre les dificultats actuals de comunicadores i comunicadores. | LAFEDE.CAT

A nivell intern, d’entitats i sector, es va parlar molt de manca de reconeixement i valoració, de la poca consideració estratègica de la comunicació, i de la manca de recursos econòmics i humans que comporta. Aquesta manca de recursos condiciona la manera de treballar i suposa, a la vegada, des de manca de creativitat, a manca de temps de reflexió, anàlisi i valoració. Les comunicadores sovint treballen amb uns objectius immediats de finançament, molt instrumentals i poc orientats a generar canvi social (“fas d’intermediari entre l’àrea de projectes i de fundraising”). Es va evidenciar molta autocrítica amb les narratives més emergencistes, amb la manca d’un llenguatge més atractiu i planer, i amb la manca de treball en xarxa.

Bona part de les estratègies que es van plantejar per enfrontar aquesta obstacles tenien caràcter col·lectiu: més espais de reflexió sobre comunicació a les entitats i com a sector, sobre els valors que transmetem i la rellevància d’aquest rol educatiu de les entitats, i treballar-ho amb les direccions de manera específica; invertir esforços en demostrar que altres formes de comunicar tenen més impacte social i poden funcionar també econòmicament; fer projectes específics de comunicació i aconseguir recursos específics per al treball comunicatiu; redefinir les organitzacions i obrir canals i eines per a la participació social; fer incidència col·lectiva per ampliar l’agenda social dels mitjans, sense deixar de  millorar el treball amb els i les periodistes, i tenir molta més presència en altres espais d’influència més enllà dels informatius (sèries, ficció, entreteniment).

Una de les propostes més compartides va ser la d’apostar per campanyes i avaluacions més col·lectives, i es va mencionar com a referent a l’Eix d’Empresa i drets humans on les entitats tenen objectius comunicatius comuns i dissenyen campanyes col·lectives, però cada entitat aporta recursos i materials propis.

 

Més informació